Fa més o menys un any em va caure a les meves mans un fulletó volant que reclamava que “viure al centre ha de ser un privilegi”. A això, el fulletó afegia que “els seus carrers, els seus edificis, els seus equipaments han de permetre que els seus veïns hi visquin bé, i aquell que hi treballa, el que hi té un negoci, el que hi és de pas o el que el visita, s’hi trobi a gust”. D’aquesta manera, l’opuscle en qüestió, ressaltava que “el redisseny i la redefinició del centre, procés en el qual els veïns han tingut un paper rellevant, ha de comportar la consolidació d’aspectes fonamentals: la rehabilitació dels habitatges degradats; la convivència dels vianants i dels vehicles, amb unes prioritats clares; la millora dels carrers i places; el redreçament del sector comercial; la dotació adequada i suficient d’espais públics d’aparcament; la implantació de programes d’inclusió social; els serveis d’atenció a la gent gran; la universalització de les noves tecnologies…”. Que ningú no s’esveri en llegir tot això, i abans de continuar deixaré ben clar que el fulletó al qual m’estic referint  no havia sortit de cap despatx de l’Ajuntament de Sabadell.

La qualitat de vida és una condició que s’ha de reivindicar per al conjunt d’una ciutat, i no pas només per una part. Des d’aquest punt de vista, el centre no ha de merèixer un tracte més singular del que li correspon per raó de la seva centralitat. Sense, però, que el fet de viure al centre de Sabadell comporti privilegis com reclamava l’opuscle al qual m’he referit en començar, tampoc no ens hem de passar de frenada i convertir el fet de viure al centre de la ciutat com un viacrucis continuat, especialment ara, quan el bon temps arriba i el carrer recupera tota la seva dimensió de lloc de trobada preferent de la ciutadania. Sabem que viure al centre de qualsevol ciutat comporta inconvenients inherents, precisament, a la seva funció de centralitat; inconvenients que en qualsevol cas han de quedar compensats pels avantatges que aquesta centralitat mateixa comporta. Però viure al centre de la nostra ciutat, o tenir-hi el negoci, no s’ha demostrat darrerament com una opció recomanable si ens atenem a com li han anat les coses al centre. I no només, que també, per la construcció del Metro de Sabadell i les conseqüències col•laterals sobrevingudes arran la paralització de les obres, sinó també perquè abans, el centre havia acollit les instal•lacions provisionals del mercat central, i patit les obres de construcció del pàrquing de la plaça de doctor Robert. Si a tots aquests factors temporals hi sumem que les més manifestacions i celebracions ciutadanes continuen trobant en el centre el seu lògic marc d’expressió, copsarem la magnitud de la tragèdia que els darrers temps ha significat viure o tenir un negoci al centre, sense que les contrapartides n’hagin, com a mínim, apaivagat els efectes.

Fa unes setmanes començaven les obres de remodelació de la Plaça de l’Àngel després d’un llarg procés de debat. Es donava el primer pas d’actuació física del procés que haurà de culminar amb la recuperació urbanística dels espais centrals de la ciutat. Per la propera setmana s’anuncia l’inici dels treballs que canviaran la fisonomia de l’actual passeig de Manresa. Les previsions municipals apunten a què en un mes i mig aquests dos espais presentaran una nova i definitiva cara que, alhora, els farà més afables i agradables. Consolidades aquestes dues actuacions, cal esperar que les obres no s’aturin i continuïn amb la recuperació del vell passeig (amb el racó del campanar i la plaça del doctor Robert inclosos). D’aquesta manera es tancaria definitivament una massa dilatada etapa de la ciutat en què viure o disposar d’un negoci al centre ho era tot menys un privilegi.

Publicat a Diari de Sabadell, el 21 de març de 2013