Justament avui s’acompleixen deu anys d’aquella tarda màgica del 25 de juliol de 1992 en què un “Hola!” repetit fins a tres vegades, servia per obrir els Jocs Olímpics de Barcelona a l’Estadi Olímpic de Montjuïc (avui de Lluís Companys). Es calcula que uns 3.500 milions de persones d’arreu del món veieren en directe a través de la televisió, la imaginativa i espectacular cerimònia inaugural dels XXV Jocs de l’era moderna. Uns Jocs que havien de col·locar Barcelona en el mapa, tal i com havia pronosticat el llavors alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall. Per commemorar aquella data inoblidable per als catalans, aquesta tarda mateix l’Estadi de Montjuïc s’omplirà de nou per rememorar aquells Jocs que tant van significar per a nosaltres. Però la cerimònia d’avui servirà també per anunciar al món que Barcelona i Catalunya segueixen ben vives i que es preparen amb entusiasme per acollir a les organitzacions i a les persones que arribaran d’arreu per participar en el Fòrum 2004. I si arran els Jocs del 92 van ser milers i milers d’esportistes els que ens van visitar, el 2004 seran milers i milers de persones les que vindran disposades a prendre part en les trobades, en els debats i en les altres activitats que s’estan preparant i que es desenvoluparan al llarg de pràcticament sis mesos.

Ningú no dubte que l’èxit va acompanyar als Jocs del 92 i per la història quedat escrit que la ciutat sencera va bategar al so dels Jocs Olímpics projectant al món una imatge d’una societat càlida, oberta i participativa. No endebades un comentarista de la revista Time escrivia en acabar els Jocs de Barcelona que, després dels d’Atlanta (que era la següent cita olímpica), la Ciutat Comtal hauria de ser nomenada seu permanent dels Jocs… No ha d’estranyar doncs que, el llavors president del Comitè Olímpic Internacional, Juan-Antonio Samaranch, declarés en l’acte de clausura dels Jocs el 8 d’agost de 1992, que els de Barcelona havien estat els millors de la història moderna. En ocasió dels Jocs Paralímpics celebrats el setembre del 92, es tornava a evidenciar l’elevada complicitat que la ciutadania va establir amb els Jocs atorgant als atletes paralímpics un suport inocndicional del qual mai no havien gaudit abans.

En qualsevol cas els Jocs de Barcelona són història a despit que avui a Montjuïc torni a encendre’s el pebeter i que en l’aire de l’Estadi Lluís Companys hi floti una alta dosi de melangia, especialment per part dels milers de persones que van treballar per fer possible que els Jocs es desenvolupessin perfectament (voluntaris inclosos), molts dels quals es retrobaran aquesta tarda en l’emblemàtic marc de la muntanya olímpica. Però avui a l’Estadi es donarà també el senyal metafòric per la sortida cap al 2004 en què Barcelona haurà de viure un altre transcendent esdeveniment de projecció mundial. Un esdeveniment que malgrat que encara no està definint del tot en alguna de les seves parts, ha implicat ja a nombrosos col·lectius i persones que seran els encarregats de posar fil a l’agulla de les trobades i dels debats interculturals en els quals es tractaran des de les més diverses òptiques alguns de les qüestions com són la pau, la sostenibilitat i la diversitat. El 2004 Barcelona i Catalunya disposaran d’una nova ocasió per mostrar-se al món com una societat oberta disposada a liderar el diàleg entre cultures i pobles.

Publicat a Diari de Sabadell, el 25 de juliol de 2002