Diuen que a cada porc li arriba el seu sant Martí. Que ningú no s’ho prengui malament, però també a l’accés principal a Sabadell des de l’A-18, li ha arribat finalment l’hora –en aquest cas solemne i esperada- de tornar a canalitzar una part del trànsit que arriba de fóra ciutat o que d’ella en fuig. Com en el conte del llop, l’obertura de la via –per cert provisional–­, es féu enmig de silencis, després d’haver-se anunciat pomposament en repetides ocasions. A despit d’això cal convenir que l’obra realitzada, malgrat que encara no està del tot acabada -país!-, no ha quedat pas malament. Caldrà, però, esperar a què es trobi en ple funcionament per avaluar-ne la seva bondat. Mentrestant, les autoritats locals –segons conten les cròniques–, estan fen càbales per tal de dotar d’un nou nom a la renovada via que fins ara era coneguda com Rambla Iberia. Diuen els que hi entenen, que el canvi de nom troba el seu fonament en la voluntat de posar punt-i-final a la història recent, gens galdosa, d’aquesta artèria sabadellenca. Però que no s’oblidi que, com diu la dita, el nom no fa la cosa ni l’hàbit al monjo. En tot cas serà el futur qui tindrà cura de recordar-nos –o no!– els antecedents de la via, porti el nom nou que porti. Mentre cal donar temps al temps i esperar a veure com progressa la recuperada via, la qual, després de més d’un any i mig d’estar fora de servei, ha començat a fer els seus “pinitos”. Diuen també que les coses bones es fan esperar. Que així sigui. Sinó caldrà pensar que el nom que més bé li cauria a l’ex-Rambla Iberia seria el de Rambla dels Desencisos o, qui sap si dels Desencerts…

Publicat a El 9 Nou, el 18 de desembre de 1997