La quantitat de persones i la transversalitat social dels manifestants que ompliren places i carrers de Barcelona la tarda de dissabte passat en pro dels refugiats, va desfer qualsevol suspicàcia en relació a la capacitat de mobilització de la ciutadania de Catalunya quant al davant tenim una causa justa. Va ser així com per unes hores, desenes de milers de persones de tota mena i condició política i social, foren la veu i el clam d’una altra quantitat ingent de persones que s’han vist i es veuen obligades a fugir dels seus respectius països d’origen a causa de persecució social o ideològica, de la guerra o simplement de la fam, a la cerca d’un recer que no troben.

Totes les persones tenim dret a una vida digne en llibertat. Així ho proclama la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) que, en el seu article 14, estableix que en cas de persecució, qualsevol persona té dret a buscar i a trobar refugi. Així ho reconeix l’Assemblea de les Nacions Unides (ONU), que l’any 1951 va aprovar la Convenció relativa a l’Estatut dels Refugiats que, posteriorment, fou ratificada per 147 Estats d’entre els quals hi figuren tots els actuals països membres de la Unió Europea (UE). Tanmateix, malgrat aquests principis, els fets ens demostren que les persones que fugen dels horrors de la guerra i que busquen un refugi que no troben, es veuen obligades a més a posar en perill les seves pròpies vides. ¿Cal recordar novament més que només l’any passat foren més de 5 mil les persones que moriren ofegades a la Mediterrània?

I és que en aquesta Europa que imaginàvem tan justa i solidària, els governs continuen essent incapaços de perfilar una política comuna per acollir refugiats. Per contra, i com aquell qui diu per la porta del darrera, es prefereix signar acords amb països tercers amb l’encàrrec que actuïn a modus de barrera que freni l’arribada de migrants al vell continent. Aquest va ser el cas del vergonyant protocol que just ara farà un any la UE signava amb Turquia.

És en aquest context que la campanya “Volem acollir” que amb encert promou l’organització “Casa nostra, Casa vostra”, adquireix major dimensió. Campanya que a part de voler sensibilitzar a la ciutadania davant el drama dels refugiats busca, d’una banda, interpel·lar-nos a tots plegats per tal que no ens mostrem indiferents amb els migrants, talment com si el seu problema res no tingués a veure amb nosaltres; de l’altra, exigir als governs actuacions urgents i que deixin d’amagar-se darrera la primera excusa que troben per no complir amb les seves obligacions envers les persones que busquen refugi. Catalunya ha estat sempre terra d’acolliment i ens enorgullim de que això sigui així. Ara és hora de tornar-ho a demostrar, precisament en uns moments en els que amb preocupació veiem com els valors associats a l’individualisme i el jo primer ressorgeixen perillosament de la mà de populismes xenòfobs.

Hora és, i segur que anem tard, que la UE prengui les regnes de l’atenció als migrants amb fermesa, responsabilitat i honestedat; que el govern de l’Estat, complint amb els compromisos contrets, aculli a les persones que té assignades i agilitzi les peticions d’asil i de residència dels migrants; i que les administracions catalanes (Generalitat de Catalunya i ajuntaments) organitzin de la millor manera possible l’acolliment de les persones que ja es troben entre nosaltres i que per manca de coordinació, no sempre són ateses com seria desitjable. Certament, l’assumpte dels refugiats és complex i presenta moltes arestes. Però això no pot ser usat mai com a pretext per a no fer i deixar les coses tal com estan.

Publicat a Diari de Sabadell, el 23 de febrer de 2017