Paradoxes de la història, hi ha moments en què els fets semblen voler-se repetir, malgrat que els escenaris i els protagonistes siguin diferents i la distància en el temps vulgui apaivagar-ne els efectes. Però el cert és que Europa sencera està mirant avui i amb preocupació, cap a Àustria. I si Girón a Espanya i Le Pen a França no van aconseguir imposar les seves personals teories, l’austríac Haider és a un pas d’aconseguir-ho en el país centreeuropeu alpí. Diuen els castellans que “aquellos polvos trajeron estos lodos” i en no fer massa cas al desenvolupament dels moviments d’extrema-dreta, convençuts que les idees nazis no tenien futur, Haider està aconseguint imposar les seves idees, com Hitler ho va fer quan, l’any 33, va arribar al poder mitjançant unes eleccions democràtiques.
Quan el temps es deixa passar i no s’actua a temps, la fera del feixisme creix i es reprodueix dins el propi sistema democràtic. I quan es vol actuar perquè ha crescut massa, com ara passa, les solucions no són pas fàcils. Tot plegat perquè quan des de fora d’Àustria es posa el crit al cel davant la presència del llop en el cor mateix de la UE, dos efectes reflexes es posen en marxa: d’una banda, el reforçament intern del personatge que genera la denúncia, Haider en aquest cas; de l’altra per la tensió interna que es genera entre demòcrates i feixistes, amb els riscos evidents que qualsevol radicalització comporta.
Ara solament resta la pressió externa contra el govern constituït i que les forces democràtiques austríaques treballin, colze a colze, per tal d’evitar que unes noves eleccions signifiquin la consolidació del partit i de les idees nazis que Haider i els seus defensen. I posar-se a treballar vol dir posar fil a l’agulla arreu d’Europa, amb la clara voluntat de resoldre els problemes i la problemàtica que els processos d’immigració comporten. Sense polítiques actives en matèria d’immigració i de cooperació i ajut als països subdesenvolupats, no serà possible acabar del tot amb el germen xenòfob i racista que ara s’ha instal•lat a Àustria i que amenaça Europa.
Una vegada més i si més no per una simple qüestió d’egoïsme, s’imposa ser solidaris. El record i les conseqüències de l’Alemanya nazi, no és tan lluny com per poder-nos mirar el què passa a Àustria sense una creixent preocupació.
Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 10 de febrer de 2000
Comentaris recents