La història, una vegada més, s’ha repetit. Diumenge, dos dels components d’un pilot de ciclistes sabadellencs que anaven d’excursió, varen trobar-se amb la mort a la N-152. La causa desencadenant del tràgic succés, l’habitual: Vehicle llençat a alta velocitat derrapa i es precipita damunt un indefens pilot de ciclistes. En aquesta ocasió un vehicle que era  ocupat per cinc joves que devien tornar a casa, qui sap si després d’una nit de marxa. És la incessant música de fons de la cançó de l’enfadós de molts caps de setmana. Costa d’entendre com, després de tants i tants accidents, de tants i tants morts i ferits, ningú no fa res per a intentar posar fre al costum de passar la nit fóra de casa, de discoteca en discoteca, carregant el cos amb una fatal barreja d’alcohol i de cansament.

El resultat, tard o d’hora, acaba sent el mateix: Vehicle conduït per un/a conductor/a que no es troba en les condicions més adients per a maniobrar amb destresa suficient el cotxe. Amb aquestes condicions es tenen tots els números per a què l’accident es produeixi. En qualsevol moment. En qualsevol punt de qualsevol carretera. En ocasions les conseqüències de l’accident no són greus i tot queda en un ensurt. En d’altres, com diumenge passat prop de La Garriga, pacífics amants de l’esport són els directes destinataris de la imprudència i de la inconsciència dels que es prenen la carretera com a una pista d’alta competició.

La pregunta és sempre la mateixa: Fins quan? La resposta, també com sempre, no acaba de produir-se mai… I el compte segueix i segueix…

Publicat a El 9 Nou, el 4 de juny de 1998