Quan un president de govern es resisteix insistentment a comparèixer davant la ciutadania, s’espera quelcom més del què va donar de sí la presència de Rajoy la nit del dimarts als estudis d’Antena 3. El moment polític, econòmic, i social pel qual travessa l’Estat espanyol és complicat. D’aquí que dels governants, i en especial del president de l’executiu central, se’n esperin concrecions quant a les polítiques que s’estan portant a la pràctica, i de les que es pensen desenvolupar. I sobretot se’n esperin propostes clares per treure el país de l’atzucac, polític sobretot, en el qual es troba. Però pel què vàrem comprovar la nit de dimarts, Mariano Rajoy, no és d’aquesta mateixa opinió. I coherent com ell és amb la seva trajectòria política de baixa volada, es va limitar a insistir en què ens trobàvem a les portes de la sortida de la crisi gràcies, òbviament, a la tasca que ell i els seus ministres estaven portant a terme al capdavant de l’executiu, i a costa –això no ho va dir ell!–  de les  retallades socials que aprofundeixen l’escletxa social d’aquest país, i que ens retrocedeixen a anys pretèrits. Cap reflexió sobre la corrupció en general (més enllà de mostrar el seu convenciment de la innocència de la infanta Cristina en el cas Noos), i en particular cap referència als casos de males pràctiques polítiques que impliquen a membres del seu entorn i partit.

En definitiva, la compareixença de Rajoy no va aportar que no sabéssim sobradament. Tant en una anterior entrevista a la mateixa cadena com en la de dimarts, del president només va aflorar la buidor d’idees i la limitació discursiva de sempre, alhora que com si d’un mantra oriental es tractés, es refugiava constantment en la seva particular teoria d’una recuperació econòmica que trigarà a estendre els seus efectes sobre la població, fonamentalment quant a la reducció de l’atur. La solució dels problemes que patim –va a dir Rajoy—  està en el respecte a la llei. “Tinc un pla per frenar la independència de Catalunya. I aquest pla és el de complir la llei”, va reblar quan l’entrevistadora va insistir en preguntar-li en relació al procés endegat a Catalunya.

Vista l’entrevista, ja em diran què en vàrem treure d’esmerçar part del nostre temps en escoltar a un president que assegura tenir plans per tot sense que en cap moment sapiguem com són aquests plans, més enllà d’assegurar-nos que tot s’ha de fer d’acord amb la llei. I jo afegeixo que només faltaria que en democràcia, les coses no es fessin d’acord amb la llei! En tot cas, el senyor president del govern s’oblida que la qüestió no rau en fer les coses d’acord amb la llei, que també, sinó en admetre que les lleis s’han fet per ser canviades quan convé per adequar-les a les demandes de la ciutadania. Governar no és fer tot el contrari a allò que s’havia promès es faria, amb el pretext que les circumstàncies són diferents a com s’esperava fossin. En coherència, atès que Rajoy admet que les circumstàncies econòmiques han canviat, ha d’admetre que també ho han fet –i molt–  les circumstàncies polítiques i socials. I en aquest cas, la ciutadania no és escoltada com ho foren els factòtums econòmics que ens han acabat per condicionar les nostres vides. Mentre, la ciutadania es mostra cada vegada més cansada i indignada per la ineficiència d’uns polítics incapaços de fer front a la corrupció, de frenar el frau fiscal, d’afavorir la reindustrialització del país, de vetllar per l’equitat social, d’acarar el nou encaix entre Catalunya i Espanya…

Comptat i debatut, malgrat la compareixença de Rajoy a Antena 3, el president de l’executiu espanyol continua amagat i amagant-se. Molt al contrari de les pràctiques que són norma en països del nostre entorn, en què els seus presidents donen la cara i compareixen davant el mitjans de comunicació per sotmetre’s a totes les preguntes que calgui durant el temps que sigui necessari. Espanya continua essent diferent. I així ens van les coses.

Publicat a Diari de Sabadell, el 23 de gener de 2014