El jorn comença força fred, amb un índex d’humitat elevat que fins i tot enterboleix la visió de la lluna, avui plena. Una humitat que acabarà per condensar-se i donarà pas a una boira baixa que per unes hores s’estendrà per la part més alta de Sabadell oferint a l’observador unes imatges insòlites –com la que encapçala aquesta entrada– que no semblen pas haver estat obtingudes a la nostra ciutat. Un jorn, el d’avui, en el que des d’un punt de vista estrictament polític, comença a fer-se evident que la campanya electoral pel 14-F ha començat i que serà extremadament dura. Ho fa posant al descobert les dues ànimes que des de fa temps nien en l’independentisme i que avui s’han tret definitivament la mascareta: l’ànima que aposta per la confrontació pura i dura amb l’Estat com a gran i de moment única proposta política, liderada per la des d’ahir candidata efectiva de JxCat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, Laura Borràs, i la del pragmatisme que no per això renuncia a treballar per l’assoliment de la independència del país, encapçalada per l’actual vicepresident en funcions de president del Govern i líder d’ERC, Pere Aragonès. Vist doncs com està el pati, és qüestió que ens anem acostumant a l’existència de dues ànimes en el si de tots els partits polítics catalans si més no per allò dels dos eixos –nacional i social– que mai no poden ser alternatius, sinó que obligadament han de ser sincrònics. D’aquí que en la claredat dels programes polítics de govern que cadascú formuli de cara a obtenir el màxim de suports el 14-F radiqui la clau de volta del nostre futur immediat com a societat i país. I és que a banda del que ara es digui per part dels candidats, a partir de les eleccions Catalunya serà governada per un govern de coalició que haurà d’aplicar un programa compartit i consensuat i no pas –com passa ara– per un govern de conveniència. Ah! No oblidem que en política, el no rotund és el pas immediat al si amb condicions.