El jorn comença força fred, amb un índex d’humitat elevat que fins i tot enterboleix la visió de la lluna, avui plena. Una humitat que acabarà per condensar-se i donarà pas a una boira baixa que per unes hores s’estendrà per la part més alta de Sabadell oferint a l’observador unes imatges insòlites –com la que encapçala aquesta entrada– que no semblen pas haver estat obtingudes a la nostra ciutat. Un jorn, el d’avui, en el que des d’un punt de vista estrictament polític, comença a fer-se evident que la campanya electoral pel 14-F ha començat i que serà extremadament dura. Ho fa posant al descobert les dues ànimes que des de fa temps nien en l’independentisme i que avui s’han tret definitivament la mascareta: l’ànima que aposta per la confrontació pura i dura amb l’Estat com a gran i de moment única proposta política, liderada per la des d’ahir candidata efectiva de JxCat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, Laura Borràs, i la del pragmatisme que no per això renuncia a treballar per l’assoliment de la independència del país, encapçalada per l’actual vicepresident en funcions de president del Govern i líder d’ERC, Pere Aragonès. Vist doncs com està el pati, és qüestió que ens anem acostumant a l’existència de dues ànimes en el si de tots els partits polítics catalans si més no per allò dels dos eixos –nacional i social– que mai no poden ser alternatius, sinó que obligadament han de ser sincrònics. D’aquí que en la claredat dels programes polítics de govern que cadascú formuli de cara a obtenir el màxim de suports el 14-F radiqui la clau de volta del nostre futur immediat com a societat i país. I és que a banda del que ara es digui per part dels candidats, a partir de les eleccions Catalunya serà governada per un govern de coalició que haurà d’aplicar un programa compartit i consensuat i no pas –com passa ara– per un govern de conveniència. Ah! No oblidem que en política, el no rotund és el pas immediat al si amb condicions.
Primer de desembre

Estem, doncs, ben arreclats !!
Àngel Colomer