Avui, arran el seguiment mediàtic desbocat entorn l’acolliment a València dels més de sis centenars de persones que havien estat rescatades a la Mediterrània fa uns dies vilipendiades pel govern italià, no m’he pogut estar de recuperar –per reproduir aquí– part d’una meva col·laboració al Diari de Sabadell publicada l’1 de juny de 2006 en la secció ‘Entre Sabadell i Barcelona’.
“Fa temps que ho sabem però ben poc hem fet per aplicar solucions. Els dies que corren són difícils, complexos i plens d’incerteses. I d’aquesta manera, fenòmens que fins fa unes dècades eren impensables –si més no quant a la seva dimensió–-, cauen sobre nostre com lloses pesades. Els egoismes que continuen presidint el comportament arrogant dels països del nord ric i poderós, es veuen castigats per la desesperança de ciutadans de països del sud als quals la misèria, la guerra i la repressió empenyen fugir a la cerca de nous horitzons on poder sentir-se persones i on poder a viure amb la dignitat que a les persones correspon. Hem perdut anys i panys a l’hora d’apostar pel desenvolupament dels països del sud i assentar les bases d’un futur menys galdós que no pas els seus habitants tenen davant seu. És així com pressionats per la misèria i l’opressió, dones i homes es veuen obligats a llençar-se a l’aventura d’un viatge incert que –creuen– els ha de portar a un paradís imaginat que, si l’assoleixen, malauradament no trigaran a descobrir molt diferent de com l’havien somniat”.
D’aquest escrit, tal com apuntava en començar, fa just 12 anys i tinc la sensació que som allà on érem i que en matèria de polítiques efectives, sobretot comunitàries i estatals, continuem apuntant en la direcció contrària a la qual convindria fer-ho… Coneixem les causes que motiven aquests processos migratoris i això no obstant res o pràcticament res fem per combatre-les… i només ens alarmem quant ens arriba la imatge d’un infant estès sense vida damunt la sorra d’una platja o quan se’ns mostra un vaixell ple de persones que ningú no vol.
No podem oblidar que només avui, més d’un miler de persones han estat rescatades de la mar quan intentaven arribar a platges almerienques i més d’una quarantena han desaparegut possiblement ofegades en aigües de la Mediterrània.
Expulsats pels interessos de les multinacionals que volen esclaus per extreure els recursos de les terres on ha transcorregut tota la seva història. Amos que viuen entre nosaltres i volen perdó dels 40.000.000.000 € per continuar privatitzant els governs.
Bon dia Joan,
Quanta raó tens. Han passat 12 anysi tot continua igual o pitjor. I Europa mirant-ho. Una abraçada!