Quan, diumenge passat, Pasqual Maragall pronunciava les seves primeres paraules com a president de la Generalitat de Catalunya al Saló de Sant Jordi davant les convidades i els convidats representants de la societat catalana, s’encetava una nova etapa política per al nostre país. Una etapa que serà marcada per la governació d’un govern catalanista i progressista que obre, de bat a bat, les portes a una nova dimensió i a una nova perspectiva política. PSC-CpC, ERC i IC-Els Verds, es disposen a liderar el projecte de la Catalunya per la qual venien treballant. No s’hi val, des de diumenge, insistir en anàlisi interessats i partidistes en relació a com s’ha arribat a la formació del govern tripartit que haurà de dirigir la política catalana els propers anys. No s’hi val repetir que ERC ha fet una “traïció al país” ni tampoc en assegurar Carod Rovira ha “lliurat” el govern del país a un líder d’un partit d’obediència espanyola. I no s’hi val perquè els que això diuen, saben perfectament que cap de les dues afirmacions són certes i que quan això s’afirma s’està faltant a la realitat i al respecte més elemental a la intel·ligència de la societat  catalana. ERC, abans de prendre la decisió d’apostar per un govern tripartit en comptes de fer-ho per un govern amb CiU, s’ho va pensar molt i va tenir molt en compte els interessos del país els quals els avantposà als de partit. D’entre d’altres raons, perquè ERC tenia més a “guanyar”, quan a quota i exercici real de poder, establint un pacte amb CiU -disposada com estava a tot per no perdre les regnes del poder-, que no pas amb un pacte amb el PSC i amb IC-Els Verds que l’obligaria a fer més esforços a l’hora de buscar un programa amb un comú denominador amb el tripartit.

L’opció per la qual aposten els tres partits de l’esquerra catalanista és arriscada i difícil però és plena de voluntat de servei al país. PSC-CpC, ERC i IC-Els Verds, hauran d’esforçar-se  per no trencar l’encanteri d’aquests dies d’il·lusió i per no perdre el somriure que Maragall, Carod i Saura exhibeixen arreu, des que varen signar, en un altre dia històric, el Pacte de Govern al Saló del Tinell, el diumenge 14 de desembre. Però no hi dubte que d’aquest treball i d’aquest esforç que el tripartit haurà de fer, se’n derivaran aspectes positius per a Catalunya i per als catalans. I és que el tripartit, es miri des d’on es vulgui, és l’expressió de la Catalunya real si ens atenem a la procedència i al nombre de vots que l’avalen. Però no només això. El tripartit és exponent d’una Catalunya que fins ara ha estat massa oblidada des del Palau de la Generalitat. Una Catalunya que també té dret a fer sentir la seva veu, diferent a la que fins ara es sentia des del govern, defensar unes altres idees i aplicar unes altres polítiques més sensibles envers els que menys tenen i amb un abast més social.

A banda d’aquestes reflexions, a Catalunya li urgia un canvi. Més quan des de Madrid, el govern Aznar es mostra tan perillosament bel·ligerant contra Catalunya i el govern de CiU havia evidenciat les seves mancances a l’hora de defensar la personalitat de Catalunya davant el seu aliat, el PP; pacte que va servir de ben poc per als catalans, si ens si ens atenem a com ens han anat les coses els darrers quatre anys. Encara no són massa lluny els menyspreus que des de Madrid ens han arribat tant en matèria econòmica com política, social i/o lingüística. Segurament per això també, la ciutadania ha considerat que calia un canvi i que CiU no podia liderar-lo. D’aquí també que PSC-CpC, ERC i IV-Els Verds assumeixin a partir d’ara la responsabilitat de recuperar per Catalunya el pes específic davant Espanya que mai no hauria d’haver perdut. I tot plegat des d’una concepció de Catalunya en què no hi ha ciutadans de dues categories (els uns bons catalans i els altres mals catalans) sinó ciutadans d’un mateix país que, en ocasions, tenen visions diferents de les coses. Com les tindran també els components del govern tripartit que ara s’estrena. Però això no és pas dolent. D’aquí quatre anys, seran novament els ciutadans de Catalunya, els que haurem de dictaminar entorn la bondat d’aquest projecte nou que ara comença.

Publicat a Diari de Sabadell, el 24 de desembre de 2003