El país continua revoltat. Només ens faltaven les causes que van acabar desfermant la darrera crisi del govern de la Generalitat de Catalunya per embolicar una mica més la troca dels posicionaments entorn el proper referèndum de l’Estatut. Un referèndum que, com passa en gairebé tot aquesta mena de consultes, és presentat davant la ciutadania de formes diverses segons quines siguin les opcions que cada opció política defensa. D’aquesta manera, per als uns, el referèndum no és res més que una consulta a través de la qual poder conèixer la voluntat de la ciutadania en relació a la norma estatutària aprovada recentment pel Parlament espanyol. Dit de manera diferent: una forma de saber, a través de les urnes, el suport que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya atorguen a l’Estatut. Per a uns altres, el referèndum és l’oportunitat de per mostrar la seva disconformitat amb la tasca de govern portada a terme i, fins i tot, n’hi ha que el plantejen com una mena de pebliscit en relació al president Maragall. És evident que, des d’aquest darrer punt de vista, el si o el no que hom dipositi en les urnes ben poc té a veure amb l’objecte únic de la consulta. Tenim dos precedents (el referèndum de l’OTAN i el de la constitució europea) en què precisament la majoria que va votar ho varen fer seguint les consignes que els arribaven sense acabar de valorar allò que de debò es decidia en cadascun d’aquells dos referèndums. Sigui com sigui, una cosa hauria de quedar ben clara: un referèndum serveix, únicament i exclusiva, per validar o per rebatre la qüestió que es sotmet a la consideració de la ciutadania. Ni més, ni tampoc menys.
Podem convenir que el text d’Estatut que va ser aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de l’any passat ha sofert canvis durant la seva tramitació parlamentària a Madrid. Però sabíem que això podia passar. De fet només cal remetre’s a les declaracions que es poguérem escoltar després d’aquella aprovació per corraborar-ho. “És un Estatut de màxims per assolir el màxim Estatut possible per Catalunya” asseguraven molts. No podem oblidar que una situació similar s’havia donat en relació als textos d’Estatut aprovats per Parlament de Catalunya l’any 1979 (Estatut de Sau), així com l’any 1932 durant la II República (Estatut de Núria). En qualsevol cas, malgrat els canvis introduïts en el text de l’Estatut que serà sotmès a Referèndum, Catalunya mai no havia disposat de la possibilitat d’una norma tan avançada en matèria reguladora del seu autogovern. Fins i tot els sectors més crítics amb el text resultant, reconeixen que les diferències entre l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya i l’aprovat per Parlament espanyol, no són abismals. En aquest context no deixa de ser paradoxal que partits tan antagònics com el PP i ERC acabin per coincidir en la defensa d’una mateixa opció de vot encara que el no dels uns i el no dels altres vulguin ser-nos presentats diferents. I és que els vots dipositats en una urna, quan es tracta de dir si o no, no entenen de matisos i els nos són no i els sis són si. I sinó ja m’explicaran com s’ho faran PP i ERC l’endemà mateix del referèndum per adjudicar-se la paternitat dels vots contra l’actual text d’Estatut.
La ciutadania ha de saber que Catalunya disposa d’una oportunitat única –i possiblement irrepetible– d’avançar en el seu autogovern i que si aquesta oportunitat no és arofitada, no hi haurà ocasió de començar a parlar d’un nou Estatut fins, com a mínim, d’aquí cinc anys, que és el temps que preveu l’actual legislació ha de passar abans no poder tornar a plantejar un nou text estatutari. Per això, el dia 18 de juny recau sobre nostre la responsabilitat de votar amb consciència sabent que del resultat del referèndum se’n derivaran conseqüències transcendents per al nostre futur. I per aquells que vulguin castigar a algú, que recordi que tindrà ocasió de fer-ho abans d’acabar l’any quan serem convocats a les urnes per manifestar la nostra opinió en relació al parlament i al govern que volem per al nostre país.
Publicat a Diari de Sabadell, el 18 de maig de 2006
Comentaris recents