D’aquí quatre anys, si tot va bé i els déus ens són propicis, els veïns de Castellar del Vallès ja no hauran de suportar la tragèdia que els significa haver de travessar Sabadell quan volen enllaçar amb la C-58. La notícia, malgrat que interessant, no pot omplir de joia ni als castellarencs ni tampoc als sabadellencs. No endebades Sabadell és la darrera gran ciutat catalana i possiblement de l’Estat sense vies perifèriques que en permetin la circumval•lació a l’hora d’enllaçar des de l’exterior de la ciutat amb d’altres carreteres, sense haver de passar pel seu interior.

El fet d’haver d’esperar encara quatre anys per poder circumval•lar la ciutat per part dels vehicles que no pretenen entrar-hi és, es miri com es vulgui, massa temps en dies de creixents congestions i problemes de trànsit. A Sabadell li passa el què a Barcelona li passava abans que les rondes fossin una realitat ara fa deu anys. Solament disposa de dues entrades principals, ambdues des de la C-58, separades escassament per un quilòmetre.

Els grans perjudicats per l’actual situació són, d’una banda, els sabadellencs mateixos. De l’altra els ciutadans de les poblacions veïnes a Sabadell sobre les quals la ciutat vol exercir de cap i casal. A aquest pas, correm el risc que ningú no vulgui saber res de Sabadell i que només citar-ne el seu nom evoqui entre els conductors situacions de tap circulatori i esperes sense mesura. Tant l’una com l’altra, però, han resolt els seus problemes. Per contra, Sabadell encara haurà d’esperar quatre anys més…

Publicat a El 9 Punt, el 4 de juliol de 2002.