És habitual que en els parcs urbans dels EUA i de la majoria de països europeus, s’habilitin espais i zones en les quals grups d’amics puguin trobar-se i compartir taula mitjançant un pic-nic. És habitual també que en aquests parcs, els reunits, després de la trobada, recullin les deixalles i deixin el lloc on han estat en perfecte estat de neteja.

Darrerament, especialment ara per les vacances, hom pot observar com grups de persones fan el seu pic-nic particular en qualsevol indret del sabadellenc Parc Catalunya. I encara que hi ha qui té cura de deixar-ho tot ben net després de l’àpat, n’hi ha d’altres que deixen rastre considerable de la seva estada. Per això i per evitar molèsties a altres usuaris del Parc, potser seria oportú que s’estudiés la possibilitat d’habilitar una àrea dins del recinte en la qual poder fer aquestes trobades de companyonia i/o familiars en condicions; àrea que podria disposar també de taules i de bancs permanents i, sobre tot, papereres en les quals poder deixar la brossa en acabar el pic nic.

Els parcs són per gaudir-los. Però per gaudir-los cal respectar-los i tenir-ne cura. Al cap i a la fi són instal•lacions públiques que entre tots mantenim a través dels impostos que satisfem a l’erari públic. I de la mateixa manera que ens esmercem en tenir casa nostra neta i en ordre, hauria de ser habitual també que tinguéssim cura de mantenir places, carrers i parcs de les ciutat netes. Bo és recordar que la ciutat més neta no és la que més diners destina a neteja sinó aquella que els ciutadans embruten menys…

Publicat a El 9 Punt, el 15 d’agost de 2002.