Justament demà divendres s’acompliran els primers trenta anys des de la recuperació de la democràcia als governs locals. Trenta anys des de la convocatòria electoral a través de la qual es van obrir les portes dels ajuntaments a la ciutadania per tal que hi entressin els seus representants elegits democràticament després de més de quaranta anys d’obscurantisme municipal. En aquelles eleccions, a les quals varen concórrer un gran nombre de forces i de coalicions polítiques, quatre foren els partits polítics i coalicions locals que aconseguiren representació municipal. Per ordre de major a menor: el PSUC amb 13 escons i amb Toni Farrés al capdavant. El seguia el PSC, que va obtenir 6 escons de la llista que comandava Manuel Garriga. Xavier Bigatà per la seva banda obria la llista de CiU que va fer-se també amb 6 escons i Antonio Lozano encapçalava la llista de CC-UCD que va aconseguir els 2 escons restants que totalitzaven els 27 dels quals llavors disposava el consistori sabadellenc.

La data del 3 d’abril d’enguany es volia celebrar a casa nostra tal com l’efemèride es mereixia. Però com se sap, la data ens havia d’arribar just un parell de mesos després que el que fou el primer alcalde democràtic de Sabadell després del franquisme, el Toni Farrés, ens hagués deixat. També, fa ja uns anys, ens havia deixat un altre històric sabadellenc, el Manel Garriga, llavors líder dels socialistes sabadellencs i signant, amb Toni Farrés, del pacte municipal de progrés que governà la ciutat els primers quatre anys d’ajuntaments democràtics. A partir de 1983, el lideratge de Toni Farrés, va ser la causa que el PSUC i després IC, renovessin mandat amb majories absolutes fins a quatre vegades.

De fet l’acte de dissabte passat a Fira de Sabadell convocat en record i homenatge al Toni Farrés, havia estat concebut inicialment com l’inici d’actes de celebració dels trenta primers anys de recuperació de la democràcia als governs municipals. La desaparició prematura del Toni va fer que l’acte es reconvertís i la comissió ciutadana organitzadora el centrés a l’entorn del seu record i com a homenatge a ell i a les persones que formaren part del consistori sabadellenc elegit el 1979. El resultat un acte excel•lentment conduït per Antoni Bassas, que va comptar amb la participació activa de quatre exregidors de la primera legislatura Francisco Morales (PSUC), Simón Saura (PSC), Marc Batlle (CiU) i Pere Alavedra (CC-UCD) i de quatre joves sabadellencs. Els primers, tingueren cura d’il•lustrar-nos amb anècdotes i records que posaven negre sobre blanc les dificultats amb què es van trobar per aconseguir tirar endavant un doble objectiu: urbanitzar la ciutat i treure-la del pou en el qual es trobava. En aquella acció de govern, tal com va tenir cura de recordar Pere Alavedra, l’entesa i la sintonia personal entre el Toni Farrés i el Manuel Garriga, va facilitar les coses i també l’entesa no només entre partits sinó que amb tots els estaments de la ciutat. Per la seva banda, els quatre joves sabadellencs –Lidia Brun, Roc Casagran, Roger Escapa i Anna Llunell— donaren vida a uns textos treballats per l’ocasió i que donaven dimensió de com era el Sabadell d’ara fa trenta anys, del tarannà del Toni Farrés i dels canvis produïts a la ciutat.

I és que –tal com es va poder escoltar a través de les paraules del Toni recollides en el vídeo que va cloure l’acte–, el balanç que es pot fer dels primers quatre anys de govern local democràtic és que “en quatre anys s’havia fet més que no pas en quaranta”. I és que en el període de govern local comprès entre el 1979 i el 1983 es dibuixà perfectament allò que havia de ser Sabadell en el futur i s’apostà per resoldre vells contenciosos i problemes que es donaven entre centre de la ciutat i la seva perifèria que havia estat tradicionalment força abandonada.

A la vista doncs del Sabadell d’avui, caldrà convenir que la tasca desenvolupada ara fa trenta anys pel que fou el primer ajuntament democràtic, va ser altament productiva i, a més, va obrir el camí per tal que els successius consistoris poguessin avançar en la construcció i vertebració d’una ciutat en la que, malgrat encara hi ha feina a fer, res no té a veure amb la ciutat grisa i apagada que era el 1979. Una ciutat, a més, que avui és un referent a Catalunya i a Espanya.

Publicat a Diari de Sabadell, el 2 d’abril de 2009

Nota: Podeu veure fotografies de l’acte ciutadà de dissabte passat a Fira Sabadell, clicant sobre el nom del seu autor, el fotògraf sabadellenc Lluís Brunet i Palou