A despit que sembla que s’hagi dit ja tot sobre la qüestió, val la pena insistir-hi i, abans que res, treure’s el barret i saludar com cal la iniciativa del govern andorrà a l’hora d’endegar el procés que haurà de culminar, si tot va bé, amb la posada en marxa d’un sistema de transport col·lectiu modern i àgil al Principat. Un sistema que haurà de coadjuvar a resoldre un dels problemes endèmics amb els quals s’enfronta Andorra: trobar la millor forma i manera de superar les dificultats que es deriven del fet de no poder dotar-se d’unes infrastructures suficients aptes per engolir el creixent trànsit que arriba i que es mou pel Principat que, alhora, assegurin la bona circulació i comunicació viària entre les poblacions andorranes.

L’aposta del govern al projectar un tren -un metro aeri per a ser més exactes- que uneixi, inicialment, la frontera espanyola amb Escaldes, és agosarada, però, no per això, menys plausible i possible. De ben segur que fins que el projecte esdevingui realitat, caldrà superar moltes dificultats, des de les estrictament econòmiques fins a les merament instrumentals o operatives. No obstant i això, el què és important ara com ara, és que el camí cap a la resolució dels tradicionals problemes que planaven sobre el trànsit rodat en terres andorranes, s’ha iniciat i les possibles dificultats segur que hauran de ser superades ja que, amb l’èxit de l’aposta al Principat li va el seu ser o no ser, el seu futur i, per extensió, el dels seus ciutadans.

Andorra no pot perdre el tren del progrés -i mai no més ben emprada l’expressió- i cal que es posi al dia, també quant a infrastructures viàries i de transport. És la única manera de consolidar l’àmplia oferta comercial i d’oci que s’ofereix al visitant i que, al cap i a la fi, es troba en la base mateixa de l’economia andorrana. Però més enllà d’aquests aspectes gens fútils, l’aposta del govern andorrà tindrà la virtualitat d’aplicar solucions imaginatives a l’hora de superar els problemes viaris que podrien acabar escanyant el Principat. Solucions que, d’altra banda, tindran efectes positius sobre la qualitat de vida dels ciutadans i sobre l’entorn medioambiental. És amb una xarxa de transports col·lectius moderna i eficaç, com millor es pot apostar seriosament pel futur. I en els temps que correm, aquesta és sens dubte, una molt bona decisió.

Publicat a Diari d’Andorra, el 15 de febrer de 2000