aznar-rajoy.jpg

Cal insistir-hi i no serà tampoc la darrera ocasió en què caldrà fer-ho. El PP exigeix al govern socialista que assumeixi responsabilitats per preteses males pràctiques en matèria de política antiterrorista. Males pràctiques que cas que existissin deuen ser com a mínim de la mateixa magnitud de les que el PP va aplicar quan governava sota el guiatge del cada vegada més singular Josémari Aznar; un personatge que dit sigui de passada s’està comportant com un autèntic hooligang a la contra dels interessos del que diu és el seu país… La qüestió és diàfana: el PP ha col•locar de nou la política antiterrorista en el debat electoral com a punta de llança contra el govern de Rodríguez Zapatero. Per què? Se’m acudeixen dues possibles raons.

La primera que el PP no té memòria, o no la vol tenir, o només la té quan l’interessa. Qui no es recorda de les concessions que el PP va fer a ETA quan els populars eren a La Moncloa? Recorden quan Aznar anomenava als terroristes d’ETA “Movimiento de Liberación Nacional del País Vasco”? Tampoc no deu tenir memòria el PP de com li van anar les coses en les eleccions de l’any 1993 quan van fer de la política antiterrorista ariet del “acoso y derribo” a Felipe González. O més recentment, el 2004, a l’intentar fer recaure la responsabilitat de l’11-M sobre ETA. En ambdues ocasions, el PP va perdre les eleccions generals malgrat els bons pronòstics que les anàlisis demoscòpiques els hi auguraven. Costa des d’aquest punt de vista entendre –si no hi haguessin altres motius que certament hi són–, la raó per la qual el PP ha decidit desenterrar la destral de la lluita contra el terrorisme en una renovada edició de la campanya del “acoso y derribo” que haurà de tenir el seu punt àlgid després de les eleccions municipals i autonòmiques, del 22 de maig.

La segona de les raons té a veure amb el fet que els populars es deuen haver adonat que a despit de la crisi i de que tots els indicadors juguen a la contra del govern Zapatero, les expectatives electorals del PP no milloren i corren el risc que en un any –que és el temps que encara falta per les eleccions generals– la situació política a Espanya canviï a la seva contra i amb ella que les perspectives de retornar a La Moncloa es malbaratin. I això sense oblidar el paper que jugaran de cara a les eleccions del proper any les polítiques que desplegaran els governs autonòmics que sorgeixin de les eleccions de maig. Qui més qui menys sap que després de les eleccions municipals i autonòmiques, les arques pressupostàries autonòmiques i municipals mostraran tota la seva buidor i això obligarà a refer polítiques per complir amb el què Europa exigeix quant al dèficit. El PP ha pres nota del què està passant a Catalunya on després que CiU guanyés les eleccions amb solidesa i contundència i que les enquestes li auguressin nous èxits per a les eleccions municipals, l’acció del govern bipartit de CiU ha acabat per rebaixar les expectatives i ha posat en qüestió les esperances que en el govern s’havien dipositat.

És en aquest escenari que els populars han decidit prémer l’accelerador a fons i jugar-s’ho tot a una carta. Es tracta de crear una situació políticament tensa que acabi per forçar la convocatòria avançada d’eleccions generals i evitar així possibles retrocessos en les perspectives populars de cara a les eleccions generals. No fos cas, a més, que ETA s’acabés rendint, que les perspectives econòmiques tendissin a millorar i que el cas Gürtel esclatés del tot. Això sense descuidar que els governs autonòmics del PP, després de les eleccions de maig, mostraran la verdadera cara de la dreta nacionalista espanyola, i com correspon a aquesta ideologia, podrem comprovar que les seves prioritats polítiques són de qualsevol dimensió menys les que estan marcades pel seu contingut social i autonòmic.

Publicat a Diari de Sabadell, el 28 d’abril de 2011