El futbol ocupa, malgrat tot, part de les converses de moltes persones d’aquest país nostre. En especial els que pateixen, almenys enguany, les anades i les tornades del Barça que, no obstant i això, continua ostentant la condició de ser quelcom més que un club. A la nostra comarca, d’altra banda, els seguidors dels equips locals a la Segona B, tampoc no estan d’enhorabona i Terrassa i Sabadell no acaben de trobar la manera de sortir del forat en el qual es troben instal•lats des de fa temps. Per a més inri, que deia aquell, l’únic àrbitre català de primera divisió, que és sabadellenc, no acaba de tenir sort en les seves actuacions. Tot plegat fa pensar que en això del futbol no ens toca transitar per temps d’excel•lències. I és que com en molts ordres de la vida la mediocritat és també, en aquesta pràctica esportiva, tònica massa habitual.

Potser per això i per allò de què en terra de cecs els borni és el rei, el Barça acaba de conquerir en terres vallesanes el que, possiblement, serà el seu únic títol de l’actual temporada davant un més que modest Mataró. D’aquesta manera els culés s’hauran de conformar i ja no podran dir -tampoc ni Núñez ni Van Gaal– que la sequera de l’equip blaugrana hagi estat absoluta. La Copa Catalunya esdevindrà doncs, trofeu que els culés hauran d’exhibir amb orgull en una temporada plena de desencerts.

Sort en tenim però, terrassencs i sabadellencs, que entre el hoquei sobre gespa i la natació, suplim les mancances futboleres. Qui no es conforma és perquè no vol…

Publicat a El 9 Nou, el 18 de maig de 2000