No és fàcil resoldre el conflicte ja que la demanada d’informació plana com una llosa damunt els encarregats d’omplir pàgines de diaris i minuts de ràdio i de televisió. Certament no sempre és senzill trobar una bona història per ser explicada. I de la mateixa manera que, en ocasions, el o la periodista pot trobar-se davant històries que el sobrepassen, no és estrany que hi hagi dies en els quals es fa més complicat trobar històries amb contingut suficient per ser traslladades a la ciutadania. En especial ara a l’estiu en què l’activitat oficial es redueix fins extrems insospitats. Però no ens enganyem ni ens deixem enlluernar pel miratge ja que cada dia hi ha moltes històries per ser contades. Només cal esmerçar-s’hi i saber fugir d’imposicions i de ferris marcatges.

Tot plegat ve com anell al dit precisament aquests dies de canícula que imposen provisionalitats i sequeres informatives. Els diaris s’aprimen i les emissores de ràdio inventen programes “frescos” i les televisions imposen repeticions sense mesura. Però faci o calor, el món continua i la vida també malgrat els mitjans de comunicació semblin no voler-se plegar davant aquesta evidència. Perquè es miri des d’on es vulgui les persones -sigui estiu, hivern, primavera o tardor-, continuem comportant-nos com sempre i, per tant, generant històries d’interès social i humà. Ara i tota la resta de l’any ja que, pesi a qui pesi, no només de política ni de discursos ampulosos viu l’home…

Publicat a El 9 Nou, el 27 de juliol de 2000