No vol dir que sempre sigui així, ni que serveixi de precedent. Però és el cas que, en aquesta ocasió, la Generalitat de Catalunya -a través de la seva Direcció General del Joc- ha fet cas i no ha esmenat la plana a l’Ajuntament de Sabadell que s’havia oposat a la radicació d’un establiment de bingo en l’Eix Macià mateix. L’edifici Del Llac Center haurà de continuar, doncs, buscant-se el seu futur a la recerca d’una solució l’ajudi sortir de l’ostracisme en el qual sembla trobar-se immers.

Un dels arguments dels quals es valen els promotors del bingo a l’hora de defensar el seu projecte, és que Sabadell presenta una mitjana molt per sota de la general de Catalunya, quant a instal•lacions de joc i aposta.

En aquest món tot és opinable i també tot pot observar-se des del prisma que a cadascú més li plagui. I allò que pels promotors del bingo esdevé un greuge, des del punt de vista dels interessos generals dels sabadellencs hauria de ser considerat un avantatge. Perquè no està gens malament que Sabadell s’acabi diferenciant de la resta de poblacions catalanes pel fet de ser la ciutat en la qual el joc gaudeix d’una oferta menor. I és que es miri com es miri, quan es tracta de jugar-se els calerons, els ciutadans disposen d’oportunitats suficients per a fer-ho. No en calen més. En tot cas sí que ha de preocupar, tant a Sabadell com a qualsevol altra població, superar altres dèficits absolutament transcendents per als ciutadans. Com és el cas, sense anar més lluny, del creixent oblit que fem dels més elementals valors cívics i solidaris.

Publicat a El 9 Nou, el 17 de febrer de 2000