Que el Consell Comarcal del Vallès Occidental serveix de ben poc no és descobrir la Mediterrània. Tampoc ho és assegurar que entre Terrassa i Sabadell continua havent-hi, almenys des d’un punt de vista polític, un cert “mal rotllo”. Així les coses, l’aprovació d’un Consorci de Turisme promogut des del Consell Comarcal no ha satisfet els factòtums egarencs que se’n han desentès. Consideren que Terrassa disposa d’una riquesa cultural molt superior a Sabadell. Encara, però, que així fos, no n’hi ha com per menysprear els valors culturals patrimonials sabadellencs els quals van més enllà de “La Faràndula, la Torre de l’Aigua i del turisme comercial de l’Eix Macià”. La cultura –recordem-ho– és un valor dinàmic que es posa de manifest mitjançant el patrimoni cultural (continent) però també dels moviments, de les manifestacions artístiques i de la vitalitat cultural que els col•lectius ciutadans són capaços de desplegar (continguts). Terrassa gaudeix d’una riquesa cultural de caràcter patrimonial indubtable; però Sabadell, a despit que la ciutat no travessi pel millor dels seus moments, gràcies a la vitalitat cultural d’associacions i de persones no es queda tant enrera.

No ens equivoquem. Es miri com es miri, al Vallès no hi ha ningú que es pugui sentir plenament satisfet des d’un punt de vista cultural. Tampoc ningú no està en condicions d’instal•lar-se en el cofoïsme mirant la resta per damunt l’espatlla… Però ja se sap que en el país dels cecs, és el borni qui vol ser el rei…!

Publicat a El 9 Nou, el 12 de desembre de 2000