Fa just una setmana, mentre els nord-americans anaven a les urnes per elegir la persona que ha d’ocupar la Casa Blanca els propers quatre anys, a Marsella, els cancellers de la Unió Europea tancaven una decisiva sessió de treball, tant per a la Mediterrània com per a Barcelona. Acabaven d’elegir la capital de Catalunya com a seu del nou organisme que ha d’ajudar a l’apropament dels països que troben en la Mediterrània el seu mar comú. D’aquesta manera naixia, després de molts anys de gestació, la Unió per la Mediterrània; un ens la seu i el secretariat del qual s’ubicaran en el barceloní Palau de Pedralbes. La Unió per la Mediterrània neix recollint l’herència del Procés de Barcelona, de les relacions que es donen entre les dues ribes de la Mediterrània i de les propostes de cooperació i de col•laboració que al llarg dels anys s’han anat posant sobre la taula i que, dissortadament, no s’han acabat de concretar mai del tot. Amb la posada en marxa d’aquest nou ens, es dota de contingut una proposta que feia anys es trobava damunt la taula de negociacions i que malgrat tothom coincidia en destacar que es tractava d’un procés que calia endegar i consolidar, tampoc mai no s’acabaven de donar les condicions suficients per tal que això fos així. Per Barcelona, la decisió adoptada pels 43 ministres dels països mediterranis d’afers exteriors reunits fa una setmana a Marsella, és el reconeixement de la tasca que des de la Ciutat Comtal es ve desplegant des de fa temps a favor del diàleg, la col•laboració i la cooperació entre països de l’àrea mediterrània. També, el reconeixement d’aquests països per la feina feta i impulsada des de Barcelona. I encara, en un altre ordre de coses, la seu de la Unió per la Mediterrània és per a Barcelona l’encaix d’una peça cabdal en el procés de consolidació de la capitalitat que la ciutat ha d’exercir no només en l’àmbit de la Mediterrània sinó que també en el puzzle de la Unió Europea i, qui sap, si serà també el catalitzador d’altres iniciatives futures de caràcter internacional i cooperatiu.

D’aquesta manera, a partir d’ara mateix, des de Barcelona es treballarà per tal que el diàleg, la cooperació i la col•laboració entre els països de la mediterrània passi del terreny de les bones intencions al dels fets tangibles i que a partir d’aquest procés es comencin a establir les bases certes que han de fer de la Mediterrània un espai d’encontre i de relació –tal com ho havia estat fa segles– i no pas mar de separació i de desencontres. Atesa la trajectòria de Barcelona com a facilitadora del diàleg –trajectòria de la que la Conferència Euromed’95 en va ser una fita destacada–, no hem de dubtar que des d’aquí podrem contribuir a encaixar les peces per fer de les relacions entre el nord i el sud de la Mediterrània focus de col•laboració i cooperació que a tothom beneficiïn.

A la cimera de ministres de Marsella de la setmana passada es donava un pas transcendental  per a l’establiment d’un nou marc de relació entre països en una de les àrees més calentes i conflictives del planeta. Ara només cal fer vots per tal que amb la posada en marxa del secretariat de la Unió per la Mediterrània i amb l’inici dels seus treballs el proper mes de maig, Barcelona esdevingui el catalitzador d’aquesta entitat que ara neix. També que la bona relació de veïnatge que Barcelona té amb els països de la Mediterrània contribueixi a què aquest procés de diàleg i d’entesa avanci amb pas ferm, acabant amb un munt d’anys invertits en negociacions i propostes que mai no es feien realitat. L’èxit de Barcelona en aquesta singladura que ara acaba d’arribar al que ha de ser el port des del que n’ha d’encetar una d’encara més ambiciosa, haurà estat possible gràcies al suport de la Unió Europea, del govern espanyol i de la seva bona gestió diplomàtica. Cal reconèixer-ho d’aquesta manera, especialment en moments en què en l’horitzó es dibuixa el què podria ser  un canvi de paradigma en les relacions entre Espanya i els EUA coincidint amb el nou cicle presidencial que el gener iniciarà sota l’ègida de Barack Obama, just un parell de mesos abans que la seu de la Unió per la Mediterrània de Barcelona comenci la seva singladura. Una coincidència d’esdeveniments, aquests dos, que ha de fer possible mantenir ben viu el somni que es va encetar, també la setmana passada als EUA, quan el poble nord-americà va apostar pel candidat demòcrata com a nou president del seu país.

Publicat a Diari de Sabadell, el 13 de novembre de 2008