Pel seu interès, heus aquí la transcripció de l’entrevista que vaig fer al Joel Roldán i la Naiara Fernández, membres de Fridays for Future, el 12 de març de 2021 i que ha estat publicada al número 76 de la revista de la Lliga dels Drets dels Pobles “Papers”.

 

Quedem a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya just el dia abans que al Congrés de Diputats es debati i s’aprovi la Llei del canvi Climàtic i Transició energètica. Una llei que en paraules de la vicepresidenta quarta del Govern d’Espanya i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, arriba amb deu anys de retard. La tarda, és presidida a estones per un sol radiant que alterna amb grans nuvolades empeses per un vent enfurismat que no deixarà de bufar al llarg de tot el nostre diàleg. El Joel i la Naiara arriben al lloc de la cita amb puntualitat britànica. Immediatament després encetem conversa. Ho fem a partir del manifest de 19 de març d’enguany, que va ser proclamat en ocasió de la concentració que l’organització Fridays for Future  ¾de la que ambdós en són membres des de fa un parell d’anys¾ convocà a l’Arc de Triomf.

La Naiara Fernández, de 23 anys, és estudiant de màster en energies renovables a la UB i el seu somni “treballar per aconseguir un futur en el que els beneficis econòmics no importin més que la vida de les persones i que les persones d’arreu del món puguin conviure en igualtat de condicions amb la natura”. El Joel Roldán, de 20 anys, està acabant el batxillerat i es prepara per cursar estudis de ciberseguretat informàtica. El seu somni “una humanitat més justa, tant des del punt de vista climàtic com social”.

 

Què és Fridays for Future i quins objectius persegueix? 

Joel (J.): És un moviment global, horitzontal, apartidista que fonamenta el seu coneixement en l’evidència científica. Un moviment que lluita per assolir la Justícia Climàtica, perquè creiem que és necessari i innegociable el poder sortir de la crisi climàtica totes juntes, sense que ningú es quedi enrere. Fridays for Future, com a organització, està presents arreu del planeta amb centenars de nuclis actius que es responsabilitzen de portar a terme accions de sensibilització i de pressió política amb l’objectiu de mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic. Però això no ho aconseguirem sense una coordinació global, internacional i estatal. I d’aquí que la nostra tasca principal consisteixi en treballar per a traçar amb d’altres organitzacions properes a nosaltres, les línies argumentals, d’acció i estratègiques que hauran de ser compartides arreu.

Naiara (N.): El fet que ningú no pot negar a partir del consens científic assolit, és que el canvi climàtic provocat per la humanitat i la crema incontrolada de combustibles fòssils, es troba en el fonament de l’alteració de l’equilibri mediambiental, posant en perill centenars de milions de vides arreu del planeta, i no només humanes. Tot plegat ens amenaça a totes, però d’una manera especial a les generacions més joves, a les que se’ns presenta un futur esfereïdor. Davant això, Fridays for Future no és aquí, no neix, per debatre sobre el consens científic, sinó per demanar, per exigir, que des dels governs, des de les institucions no se’ns escolti a nosaltres –que també— sinó que a la comunitat científica que des de fa dècades ens està advertint que cal actuar i que ja no ens queda temps per revertir l’actual estat de coses quant als efectes que el canvi climàtic comporta. Com apuntava el Joel, nosaltres som aquí per demanar mesures efectives per aconseguir que d’aquesta crisi en sortim totes juntes.

 

Com avançar per l’assoliment de la Justícia Climàtica que reclameu?

N.: La lluita per la Justícia Climàtica és inherentment política ja que són les decisions adoptades per les grans companyies multinacionals en funció dels seus interessos econòmics, i sobretot, pels governs i les institucions, les que acaben per definir la realitat enmig de la qual ens movem i les que condicionen decisivament un futur que ja no és tant llunyà com alguns pretenen fer-nos creure. No tenim temps. És, per tant, urgent i necessari, fer des de fora una crítica constructiva en relació a les polítiques i a les decisions que adopten els governs, les organitzacions polítiques, les institucions, les organitzacions i les empreses. Ja no n’hi ha prou amb bones intencions. Cal prendre decisions i dotar-les pressupostàriament per poder-les portar a terme. Calen normes sectorials per a aplicar les mesures correctores conduents a reduir l’impacte que l’escalfament del planeta està causant sobre el medi ambient. I de moment poques són les accions visibles capaces de girar el rumb dels models de desenvolupament i de consum energètic vigents. El temps passa i el creixement dels indicadors de l’escalfament planetari no aturen el seu ascens.

 

I mentrestant…

N.: El canvi climàtic té conseqüències sobre el planeta i sobre els éssers vius que l’habitem. Observem sinó els canvis que es venen produint sobre les plantes i els animals que presenten problemes d’adaptació als canvis climatològics i que en determinats casos tendeixen a desaparèixer. Quant a la humanitat, són els països en desenvolupament en els que els seus habitants depenen de l’entorn natural per a la seva subsistència, els que amb més gravetat estan patint els efectes del canvi climàtic quan ells en són els menys responsables. Però, en general, l’augment d’episodis amb temperatures extremes (onades de calor i onades de fred) estan provocant cada vegada més víctimes alhora que la salut dels humans se’n ressent no només per la contaminació que genera la combustió de combustibles fòssils, sinó que també per la propagació de noves malalties que en realitat són el resultat de la destrucció massiva d’ecosistemes. No es tracta de mutacions de virus i bacteris, sinó d’estar en major contacte amb els animals portadors degut a la destrucció dels seus hàbitats. I no parlem dels efectes que sobre l’economia comporten els fenòmens climatològics extrems causants d’inundacions i de destruccions de poblacions amb fortes conseqüències sobre l’agricultura, la silvicultura, l’energia…

J.: Hem de convenir que el canvi climàtic és una de les principals amenaces que avui planen sobre el planeta i per tant un problema molt de present. Tot i això, a hores d’ara, el canvi climàtic és un repte al que podem fer front si comptem amb la implicació de tothom. I això vol dir que cal prendre grans decisions polítiques. I és que per sobre de les accions individuals hi ha la responsabilitat dels governants.

 

 I això com es concreta?

N.: Cal fer una aposta decidida i sense entrebancs per les energies renovables i substituir la que generen els combustibles fòssils, que són els causants de les emissions de gasos contaminants i de l’efecte hivernacle, i avançar cap a una mobilitat més racional i sostenible. Que això sigui possible –ho dèiem abans– depèn en gran part dels governs i és a ells que els hem d’exigir responsabilitats i, sobretot, els hem d’exigir que s’escolti a la ciència i que les decisions que prenguin es basin fonamentalment en el que la ciència diu sense que això no signifiqui que no cal parlar amb la ciutadania sinó molt al contrari.

 

Us mostreu molt crítics amb les cimeres que tracten del canvi climàtic (Kyoto, París, Madrid) i amb les declaracions de l’ONU, de la UE o, ara fa pocs dies, del canvi de rumb que en qüestió de canvi climàtic ha propiciat Biden. Per què?

J.: De les cimeres i de les declaracions se’n desprenen, com a molt, bones intencions, gestos,  paraules, acords per quedar bé, però malauradament pocs fets… Des de la ciència ja s’ha dit tot quant al canvi climàtic, a l’emergència climàtica. Coneixem de sobres les causes que ens han portat fins aquí i sabem també de sobres que cal actuar urgentment. Doncs fem-ho! Per què esperar! Posem-nos a la feina. Si per exemple anem al cas de la llei espanyola del canvi climàtic que demà serà sotmesa a votació al Congrés de Diputats, no trigarem a descobrir que es tracta d’una llei que queda molt curta en molts aspectes. Posaré un parell d’exemples: la llei planteja retallar les emissions d’efecte hivernacle en un 23% pel 2030 en relació a les existents el 1990. Un objectiu que ja s’havia fixat fa dos anys (abans de la pandèmia i abans, per suposat, del pla de recuperació europeu que incorpora l’element verd com a un tret a ressaltar) quan ara, el què pertocaria és exigir una reducció de gasos d’efecte hivernacle d’un 55% com a mínim tal com demana la directiva l’IPPC, encara que nosaltres creiem que s’hauria d’arribar fins al 65%. Un segon exemple: la llei passa molt per sobre de la mobilitat que en tot cas focalitza majoritàriament en la substitució dels vehicles de combustió pels vehicles elèctrics. Una aposta que ben poca cosa resolt ja que el vehicle elèctric requereix d’una energia que en algun lloc s’ha de generar i de materials que en algun lloc s’han d’extreure i produir. Per contra el gran oblidat de la llei és el transport públic en general que és el factor que més pot coadjuvar a disminuir les emissions que provenen del tràfic, contribuir a la disminució de la contaminació, causa de massa morts. D‘altra banda hi ha poca concreció quant a l’impuls d’energies renovables que mai no haurien de comportar el deteriorament del patrimoni natural com en alguns casos està passant.

 

Certament hi ha molta feina a fer per part dels governs, de les institucions i de les organitzacions, però també n’hi deu haver per parts de tots…

N.: Cert. Qualsevol iniciativa que des dels governs s’adopti pel què fa a instal·lacions generadores d’energies renovables, de ben poc valen si no compten amb la implicació de la ciutadania. D’altra part, hem de comprendre que nosaltres tenim poder de canvi, no d’una forma purament individual ja que per si soles la contribució d’aquestes accions serà gairebé imperceptible, però si que podem fomentar canvis que comencin per nosaltres i que puguin arribar a amics i família. El canvi que en aquest sentit pot tenir més efecte és entendre que cada compra que realitzem és un vot a favor de les pràctiques d’una marca o empresa determinada. Si aquests comportaments s’expandeixen prou es pot arribar a produir un canvi a nivell institucional que faciliti que altres persones s’hi sumin.

 

Ja que l’heu citat abans, parlem una mica més de la llei espanyola del canvi climàtic i de la transició energètica…

N.: El primer que he de dir és que és una llei molt poc ambiciosa. Com pot ser, sense anar més lluny, que davant la necessitat de reduir les emissions contaminants el 55% pel 2030 –tal com es reclama des de la ciència–, la llei espanyola es marqui com a objectiu reduir-ne solament el 23%? No puc entendre com es fan les coses i més quan disposes de tota la informació al teu abast. Espanya serà, a més, un dels territoris de la Unió Europea que més patiran les conseqüències del canvi climàtic. Així és que si sabem el què ens ve a sobre i no s’hi fa el cas que caldria fer-hi, deu ser a causa dels molts interessos econòmics de sectors econòmics i lobbyes que ho impedeixen. I aquest és un altre dels problemes de fons contra els que cal lluitar per evitar mals pitjors.

J.: Si. Hem de lluitar també contra les falses solucions que ens vénen i fer evident que la solució al problema és un canvi de sistema que inevitablement resultarà en un canvi del model de vida. No n’hi ha prou amb canviar petroli per energies renovables com es diu, que ara com ara és el discurs imperant, i en el que la llei tanmateix també es fonamenta. Per tot plegat, la llei espanyola ben poc ve a resoldre ja que, a més, presenta moltes llacunes. Un exemple el tenim que ben poc es parli de transport marítim i transport aeri que són uns altres causants d’una alta contaminació i emissió de gasos contaminants. I així podríem seguir fins l’infinit… La llei, a més de tard, arriba malament.

 

Parlàveu de que hem de canviar de model de vida, de comportaments. I això com es fa?

J.: Preguntant-nos, per exemple, si les necessitats que tenim a l’hora de comprar quelcom són necessitats reals o bé són necessitats que ens han estat creades mitjançant els anuncis que veiem a la televisió o que ens arriben pel mòbil.

N.: El problema de fons és que si no t’ho faciliten és molt difícil que el canvi de comportaments es pugui produir a nivell macro. D’aquí que, per exemple, més que continuar apostant pel cotxe, encara que sigui l’elèctric, el què cal és afavorir i desenvolupar el transport públic. I d’això la llei tampoc en parla massa.

J.: Per tot plegat cal empènyer per aconseguir els objectius que ens marquem quant a revertir els efectes que el canvi climàtic ens està comportant. Sense pressió no hi pot haver avenços. La unitat d’acció dels moviments ecologistes d’arreu del món els darrers anys ha estat decisiu per a què la ciutadania s’adoni de la gravetat del moment i per a què els governs s’hagin vist obligats a impulsar les lleis climàtiques i de transició energètica. Però no n’hi ha prou. Les lleis s’han de veure complementades amb mesures efectives que contribueixin a fer possible el canvi del model de vida al que abans fèiem referència.

 

La tecnologia, la recerca, pot ajudar?

N.: La tecnologia i la recerca poden ajudar, però per elles mateixes no canviaran res. El què ha de canviar és el model de vida de les societats en les que vivim.

 

Sí, però a vegades, el comportament de les persones són alhora un entrebanc. Penso, per exemple, en les traves burocràtiques per a la implantació d’energies renovables, però sobretot penso en els projectes de parcs d’energies renovables que es troben actualment parats a Catalunya…

N.: Abans quan parlàvem de la llei del canvi climàtic m’he oblidat de dir que la norma tampoc no parla de comunitats energètiques ni de col·laboracions público-comunitàries a partir de la qual fomentar la implantació d’energies renovables. Potser cal parlar més d’això abans de decidir, per quines fonts d’energies renovables apostem i on les ubiquem. La protecció del territori i de l’activitat econòmica que en ell s’hi genera és bàsic quan es tracta de mantenir l’equilibri mediambiental.

 

Davant tot plegat quin és el futur que ens espera?

J.: Si no actuem ràpidament, veig el futur força malament perquè les conseqüències del canvi climàtic les anirem patint cada vegada un nombre més elevat de persones. Però per no ser extremadament pessimista, crec que la part positiva del moment actual és que som a temps encara d’organitzar-nos per aconseguir canvis importants que canviïn el rumb de les coses.

N.: Ens cal unir forces amb altres organitzacions properes a Fridays for Future i treballar plegades per l’assoliment d’aquells objectius que ens són comuns i d’entre aquests el de la preservació del planeta n’és el més important. Com diem en el nostre manifest, exigim nous temps. Nous temps de canvis profunds. Hora és d’actuar si no volem que també ens robin el futur, i el què és pitjor, la vida.

Que tinguem sort…!