Des del Govern de la Generalitat de Catalunya s’explica que el president Pere Aragonès no s’asseurà divendres a la taula de la reunió de presidents convocada pel president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez; taula en la que es tractarà de la gestió i del repartiment dels fons europeus New Generation. La justificació d’aquesta decisió es fonamenta –segons que se’ns explica– en què la Generalitat no creu que s’hagi d’asseure en cap taula de la que no se’n puguin derivar acords que beneficiïn al conjunt de la ciutadania catalana… “És una escenificació, una foto que no resol el dia a dia dels catalans com sí que ho pot fer la Comissió Bilateral, ni tampoc el conflicte polític, que és com nosaltres concebem la taula de negociació”. Diu la dita popular que a la “taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat”. Així és que a banda de creure que no s’ha de deixar passar cap oportunitat per fer sentir la veu del Govern de Catalunya (que per cert no és la veu de Catalunya sinó d’una part), absències d’aquesta mena en reunions com aquesta no afavoreixen precisament els interessos de Catalunya. Defensar unes idees i uns principis i fer-ho fins i tot en escenaris que apriorísticament són poc propicis, no ha d’excloure de cap de les maneres el governar i gestionar el dia a dia d’allò que es té, encara que es consideri legítimament que és poc. Sense governar l’avui no es pot governar el demà.
Governar per a tothom…

Penso el mateix.
Crec que és un error no anar-hi i que el tema és un i important i que la taula del diàleg és un altre tema també important si es tracta de manera diferent a com s’ha vingut portant com fins ara que no s’ha sconseguit res.
També em sembla poc amable no assistir a la reunió.
És la política del corcó. Anar desgastant propostes del govern d’Espanya, perquè l’únic que els interessa és alimentar l’èpica independentista i així mantenir un cert protagonisme que impedeixi que no els passi per davant el soci del govern.
Una política de llums curtes, quan el que hauria d’il•luminar un bon cap de govern és el benefici de tots els catalans, no només els que mantenen el pap ple amb el confrontament in eternum. Però veuràs, Joan, com després de no assistir a la reunió la cançó serà la queixa contínua, la propaganda de fomentar els greuges per mantenir el suflé.