Els Castellers de Sabadell van celebrar diumenge la seva diada. El matí es presentava radiant i lluminós i el sol era l’únic que va escalfar el fred ambient que presentava una plaça de Sant Roc massa escassa de personal. No obstant això, els Castellers de Sabadell van estar a l’alçada i van fer una bona exhibició de final de temporada, mostrant i demostrant a la feligresia que els castells de set ja no els causen ni excessius problemes ni tampoc massa contratemps. Diumenge, després de carregar i descarregar el cinc de set i el tres de set amb agulla, solament se’ls va resistir la torre de set a causa que l’anxaneta (que per cert va exhibir un estil i compostura excel•lents al llarg de la matinal) es fes enrera quan el castell estava pràcticament assolit. Però més enllà d’aquest petit fracàs –resolt després amb un excel•lent tres de set–, els Castellers de Sabadell van evidenciar que de mica en mica van consolidant-se com una bona colla i que lluny queden aquells inicis ràpids i espectaculars en què els podia més el cor que no pas la tècnica. Amb el pas del temps, l’experiència s’ha acabat imposant i els ha fet adonar que cal treballar pensant amb el futur.

Ara només cal que els afeccionats locals s’acostin més a la plaça per veure i per animar els ceballuts, especialment en les seves actuacions més assenyalades a casa. D’aquesta manera s’aniria fent afecció i reforçant la pinya damunt la qual, metafòricament i físicament, els Castellers de Sabadell han d’anar bastint els seus èxits i els seus castells futurs.

Publicat a El 9 Punt, el 13 de noviembre de 2002.