Llàstima que el públic no acompanyi del tot les actuacions de la Simfònica del Vallès a La Faràndula. Llàstima, perquè l’Orquestra Simfònica del Vallès està passant per un moment magnífic. De fet, la temporada passada de la Simfònica es cloure ja amb uns concerts notables. Però enguany, si prenem com a referència els dos primers concerts i ens atenem al programa previst desenvolupar els propers mesos, aquesta pot ser una gran temporada de la Simfònica.
Divendres passat, sense anar més lluny, els assistents a La Faràndula van poder gaudir d’un concert altament interessant. L’experta batuta d’Uwe Mund –que en aquesta ocasió substituïa a la del director titular, Edmon Colomer— va conduir la Simfònica pels camins d’unes peces musicals belles i captivadores. La peculiar mezzosorprano Monique Simon (peculiar per la seva manera de col•locar els braços quan interpreta) va coadjuvar a l’èxit del concert, malgrat que en la primera part la seva veu quedés, en ocasions, massa amagada darrera l’orquestra.
La Simfònica del Vallès no ha deixat de créixer i de millorar any rere any. Quatre han estat els directors titulars que han encapçalat la formació i cadascun d’ells ha deixat petjada del seu pas per la formació. Si el públic correspongués a aquest estat de gràcia pel qual l’Orquestra transita i omplís La Faràndula, l’equació seria perfecte ja que la Simfònica s’ho mereix i els amants de la música clàssica en gaudeixen.
Publicat a El 9 Punt, el 21 de novembre de 2002.
Trackbacks/Pingbacks