L’Ajuntament de Terrassa vol treure profit del Parc Vallès. Per això ha ideat un espot publicitari que es projecta en les vint-i-quatre sales de cinema del polígon de Santa Margarida. La iniciativa presenta les polièdriques realitats de la Terrassa d’avui i, subliminalment, es tracta d’una bona excusa per recordar als que no ho saben, que es troben en terme municipal egarenc. L’espot, que gira entorn el lema “Terrassa: la ciutat de les persones”, està ben concebut i parla de present i de futur i, no per això, s’oblida dels senyals d’identitat que del passat perviuen en la cocapital del Vallès Occidental.

L’espot busca, a més, atreure l’interès dels visitants del Parc Vallès per la històrica i moderna Terrassa. Però hi ha un petit inconvenient. Els clients de Parc Vallès, una vegada satisfetes les seves ànsies d’oci, prenen el cotxe i retornen al seu tros pel mateix camí pel qual abans havien arribat. I és que les grans àrees de comerç i d’oci que es basteixen extramurs de les ciutats, ben poc tenen de sentiment de pertinença a una col·lectivitat. Contràriament ofereixen una mateixa, importada i impersonal imatge en la qual el territori en què s’ubiquen forma part d’una simple anècdota. Per això Parc Vallès és solament una fita més de l’hipotètic mapa de l’oci fàcil i del comerç massiu. Com ho són, sense anar massa lluny, Baricentro o la Zona Hermètica. En tots els casos, malcopiant l’advertiment que figura escrit en els crèdits finals de moltes pel·lícules, podria assegurar-se que qualsevol coincidència amb les ciutats de les quals, territorialment formen part és pura coincidència…

Publicat a El 9 Nou, el 28 de gener de 1999