No. No ha començat bé l’any 2007 pel què fa al procés de pau al País Basc. Bé, per ser més exactes hauríem d’escriure que l’any 2006 va acabar força malament. El què passa, però, és que els efectes de l’atemptat de la banda terrorista ETA a l’aparcament de la terminal T4 de l’aeroport de Barajas, pesarà com una llosa sobre la vida política espanyola almenys fins les eleccions municipals del mes de maig. I és que el PP aprofitarà, com fins ara ho ha fet, qualsevol escletxa per culpar el govern socialista de tots els mals que ens puguin afectar. Cert és que el president José Luis Rodríguez Zapatero va pecar d’optimisme en fer balanç de l’any 2006 i assegurar que al cap d’un d’any estaríem més a prop de la pau al País Basc. Bé, també en aquest cas i per ser més precisos caldria escriure que el president del govern espanyol va pecar d’oportunitat per dir el què va dir ja que ningú no sap si a finals de l’any que acabem d’encetar ens trobarem, o no, més a prop de la culminació del procés de pau al País Basc. Tot dependrà de com evolucionin els esdeveniments i dels posicionaments que cadascú adopti a partir d’un fet que mai no s’hauria d’haver produït i que, a més, va fer dues víctimes mortals i enormes danys materials. El procés de pau al País Basc, ho sap tothom, depèn de molts factors. Que ningú no s’enganyi. En aquest procés eren previsibles entrebancs. Segurament ningú no pensava amb què els entrebancs prendrien la forma d’un brutal atemptat. Però de ben segur que un dels problemes cabdals amb el qual s’enfronta el procés de pau es troba en la manca de sintonia, de lleialtat, de l’oposició envers el govern.

En aquest sentit, el PP continua tensant tant la corda que, al final, es pot rompre i emportar-se per endavant futurs compromisos de cooperació, de complicitat, entre els dos partits que ara com ara són hegemònics en la política espanyola. Si d’alguna cosa es pot acusar a l’actual govern és de no haver fet tot el possible per trobar el consens necessari amb el PP pel què fa al procés de pacificació del País Basc. No obstant això, assenyalada aquesta qüestió, amb molta més contundència haurem d’afegir que el PP ha fet tot el possible perquè aquest consens no fos possible. I és que els populars continuen entestats en la política d’”acoso y derribo” que, com diuen els castellans, els pot donar “pan para hoy, pero hambre para mañana”. No és ètic que un partit que va tenir responsabilitats de govern i que, d’acord amb aquestes responsabilitats, va buscar vies per la pacificació del País Basc, ara es tanqui en banda per tal que el govern socialista no pugui esgotar les seves oportunitats de fer possible la pau. I no valen excuses. Aznar va ser qui va qualificar de “Movimiento Nacional de Liberación Basco” al que simplement era i continua essent una banda terrorista. Va ser el seu govern qui va distendir la corda i va donar passos per tal de poder culminar el procés amb èxit. Malgrat això, les negociacions van fracassar i d’aquest fracàs ningú no en va culpar al llavors president Aznar. Mentre això passava, els socialistes, varen mantenir la seva lleialtat envers les iniciatives governamentals pel fet que consideraven que la pacificació del País Basc estava per damunt d’interessos de partit. Òbviament res a veure amb el què ara passa en què els papers han canviat i, això no obstant, els populars no s’estan de culpar a Rodríguez Zapatero fins i tot de l’atemptat terrorista del dia 30; un atemptat del qual només hi ha un responsable: ETA. Serà difícil que el PP, que es mou per vísceres, assereni les seves posicions, recapituli i apliqui sempre una mateixa medecina. Tant si està al govern com si està a l’oposició. Els dobles llenguatges i els dobles posicionaments en funció de qui governa només porten a la pèrdua de confiança de les persones cap a les institucions. Com escrivia en començar, encetem el 2007 amb mal pas…

Publicat a Diari de Sabadell, el 4 de gener de 2007