Com arreu, a Sabadell també es va constituir l’ajuntament que haurà de fer front a la sisena legislatura democràtica municipal després del franquisme. La novetat més sobresortint del nou consistori rau en què, a diferència de les cinc anteriors legislatures, serà el PSC qui  ostentarà l’alcaldia mitjançant Manuel Bustos. El desencís, pels electors que varen apostar per l’Entesa per Sabadell, prové del fet que la coalició quedi fora de l’equip de govern i que els socialistes hagin preferit pactar –a banda d’ERC– amb CiU. No és hora d’endinsar-se en una anàlisi de com ha estat possible arribar fins aquí. En qualsevol cas, però, sí que val la pena constatar que tot plegat ha estat conseqüència dels desencontres entre uns i altres. I provocats no només per uns, es diguin aquests PSC o s’anomenin Entesa per Sabadell. Uns desencontres difícils d’entendre si es té en compte que l’Entesa per Sabadell es troba –o almenys es trobava– en la línia d’altres Enteses sorgides a Catalunya, properes al moviment i projecte Ciutadans pel Canvi que encapçala Pasqual Maragall i disposades a treballar per fer possible un canvi polític a Catalunya.

Certament, als ciutadans de Sabadell no els ha de ser fàcil comprendre com és possible que dues opcions que es troben políticament tant properes, no s’hagin posat d’acord a l’hora de configurar un nou govern de progrés per la ciutat. Tampoc que, per contra, PSC i Entesa s’asseguin en escons oposats en una legislatura en què, paradoxalment, CiU sí que formarà part de l’equip de govern municipal.

Publicat a El 9 Nou, el 8 de juliol de 1999