No fa massa dies es complien vint-i-cinc anys des de l’execució d’una de les que foren les darreres víctimes del franquisme: Salvador Puig Antich. La nit abans de la seva execució, desenes de telèfons d’arreu del món sonaven a la recerca de persones i de personalitats capaces d’intercedir davant el dictador Franco per tal d’evitar el tràgic compliment de la  condemna a mort a la qual havia estat sentenciat. Un dels telèfons que aquella nit va sonar insistentment va ser el del Vaticà. Hi havia l’esperança que, des de la Santa Seu, es sol·licités clemència en favor de Salvador Puig Antich, aprofitant que Franco i el seu règim feien ostentació de ser catòlics practicants. Però des del Vaticà, aquella nit, no es va moure ni un dit que evités el compliment de la sentència de mort que, per un tribunal militar, havia estat dictada contra Puig Antich.

Passats els anys, aquell mateix Vaticà que res no va fer per evitar una de les darreres execucions del franquisme, és el Vaticà que recentment s’ha mobilitzat en favor d’Augusto Pinochet. En aquesta ocasió a la Santa Seu no li ha costat gens ni mica redactar i fer arribar als lords anglesos una carta en sol·licitud de clemència per l’exdictador xilè actualment retingut al Regne Unit en l’espera d’una possible extradició a Espanya. Però com que això de donar suport a un dictador no és cosa que sigui massa ben vista per gairebé ningú, el Vaticà va preparar-se la sortida i tant bon punt va transcendir l’existència de la carta i es va conèixer el seu contingut, va aclarir que la seva carta obeïa estrictament a qüestions de caràcter humanitari.

Poc podria adduir-se en relació a l’actitud adoptada pel Vaticà en aquest cas si no fos perquè els criteris aplicats a l’hora d’avaluar qüestions de caràcter humanitari no són pas sempre coincidents. Només cal sinó comparar, per exemple, el posicionament del Vaticà d’ara fa vint-i-cinc anys en el cas Salvador Antich —un lluitador antifeixista del qual no es va poder demostrar la comissió de l’assassinat del qual se l’acusava—, amb el del cas Pinochet —un feixista, expresident xilè, del qual s’ha demostrat que sota el seu mandat foren comesos milers d’assassinats. I això sense parar compte en les ocasions en què el Vaticà s’ha decantat més per fer costat als rics i poderosos que no pas en favor dels pobres, marginats i desvalguts.

L’església catòlica, amb pàctiques com aquestes difícils de comprendre i encara més difícils de poder explicar, no fa més que fer perdre la confiança d’aquells que encara creuen en la religió catòlica i en les seves institucions, com a l’escola d’humanisme i de defensa dels drets dels homes i dels pobles.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 12 de març de 1999