Qui més qui menys es troba a punt de començar les seves vacances o qui sap si ja les ha començat. Es tracta d’un temps llargament esperat que cadascú aprofitarà de la manera que consideri més convenient i d’acord –perquè no dir-ho– amb les seves possibilitats econòmiques i circumstàncies personals i familiars. Hi haurà qui es quedarà a la ciutat per tal de fer aquelles petites millores en el seu habitatge que mai no es tenen temps de fer. D’altres s’hauran de quedar aquí perquè els seus recursos econòmics no els permeten fer cap extra. I encara d’altres, hauran de quedar-se per tenir cura d’algun familiar que es troba enllitat o impossibilitat. Els més afortunats podran prendre’s uns dies de sojorn en algun indret del país o a l’estranger i potser podran fer realitat aquell viatge tantes vegades somniat. Sigui com sigui, els dies de vacances són esperats amb il•lusió pràcticament per tothom. Si més no perquè en qualsevol cas, es tracta d’uns dies durant els quals ens fem amos del nostre temps i en podem disposar sense haver de donar explicacions a ningú ni haver de presentar justificants de cap mena. Les vacances són també dies de balanç d’un curs que acaba i de propòsits per al futur. D’un balanç que a voltes és incomplet i d’uns propòsits que possiblement mai no es faran realitat. Però la vida és així i l’anem vivim enmig d’esperances i desencisos, de propòsits i il•lusions.

I si les persones fem vacances, també en fa la ciutat en el seu conjunt, que es pren uns dies de calma i de tranquil•litat que fins i tot acaben causant algun tipus de trastorn a les persones que aquí es queden. I si les persones fem balanç del què ha estat el darrer curs i ens disposem a planificar el proper, la ciutat, amb els seus responsables polítics al capdavant, es disposa a fer el mateix. Especialment aquest any en què el curs acaba amb alguns temes de debat que ens afecten de prop damunt la taula; temes que hauran de ser resolts sense més dilacions just en finalitzar el període de les vacances. I sense cap mena de dubtes, el tema estrella dels darrers mesos a casa nostra, haurà estat el projecte de prolongació de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya pel subsòl de la nostra ciutat. Quan estic escrivint aquestes ratlles ha transcendit la possibilitat d’assoliment d’un acord, quan al traçat del Metro de Sabadell, entre els defensors del projecte “oficial” amb el grup majoritari del govern municipal al capdavant, i el col•lectiu que proposa el projecte conegut com “Sabadell cruïlla”. Pagaria la pena que aquest acord s’assolís amb compromisos ben concrets, a curt i a llarg termini: compromisos que permetessin desencallar definitivament un projecte transcendent que ha de contribuir a millorar les comunicacions locals internes i externes, mitjançant una concepció futura de transport públic de connexió en xarxa des de Sabadell cap al Vallès Oriental i amb una aposta intermodal pel que fa al seu avenç cap el nord de la nostra comarca. Només així assentarem les bases de futur que han de fer de la nostra ciutat un nodus d’interelació amb el nostre entorn més immediat. I una vegada resolguem aquesta qüestió ja no ens quedarà temps per empènyer cap a trobar solucions per a la definició de les rondes sabadellenques i el traçat d’un quart cinturó que cada vegada se’ns fa més necessari i urgent.

Publicat a Diari de Sabadell, el 26 de juliol de 2007