s.jpg

Tant parlar de què venia el llop que finalment ha acabat arribant. Tant parlar de la bombolla immobiliària i dels seus possibles efectes si aquesta es desinflava –cosa que sabíem que tard o d’hora acabaria passant– que quan la crisi de la construcció es fa present entre nosaltres, sembla que ens hagi agafat amb el pas canviat. I és que els humans no n’acabarem d’aprendre mai. Sabem que les coses poden passar però fem poc per evitar-les o per preparar-nos per si es produeixin. I després tots són corredisses. D’aquesta manera, quan la bombolla immobiliària s’ha desinflat descobrim la magnitud de la tragèdia en forma de crisi de la construcció; una crisi que, al seu torn, està comportant una frenada de l’economia. No endebades la construcció ha estat sempre –però especialment durant els darrers anys–, motor econòmic generador d’ocupació, de mà d’obra directa i indirecta i de negoci. Les agències immobiliàries que com bolets havien sorgit arreu, ara, quan és l’hora de les vaques flaques, comencen a tenir problemes. Això no obstant, a qui més afecta la crisi de la construcció és, d’una banda, als promotors i als constructors que veuen com, de la nit al dia, es redueixen notablement les seves possibilitats de continuar treballant com fins ara ho havien fet. I les coses no acaben aquí. De l’altra, les persones que treballen en el sector. Els experts asseguren que cada habitatge en construcció dóna feina directa a un mínim de 2 persones. Si, com s’assegura, la disminució del ritme de construcció de nous habitatges es reduirà enguany en 200 mil unitats menys que l’any passat, i si les matemàtiques no enganyen, això vol dir que l’atur del sector de la construcció podria augmentar en unes 400 mil persones.

El panorama no és per quedar-nos amb els braços plegats. Sabem que amb les coses de menjar no s’hi juga, però, com diuen els castellans “no hay mal que por bien no venga” i, des d’aquest punt de vista, la crisi de la construcció pot tenir alguns efectes col•laterals no necessàriament negatius. I és que al costat de la contundència de les dades que ens han estat donades en relació al que ha de representar per l’economia la desacceleració del ritme constructiu i l’augment del parc d’habitatges que no trobaran –que no troben ja– sortida al mercat, els promotors es veuen precisats a prendre mesures urgents si no volen deixar de complir amb els deures que han contret amb entitats financeres. D’aquí que alguns promotors ja han manifestat la seva decisió de posar al mercat de lloguer habitatges acabats de construir que no podran vendre. Es calcula que per aquesta via, enguany podrien posar-se al mercat de lloguer a l’entorn de 600 mil habitatges a tot Espanya. No cal dir que la conseqüència immediata si això passa, és la contenció o la baixa dels preus de lloguer que anaven marcadament a l’alça I encara podria desencadenar-se un altre factor: si es construeix menys vol dir també que hi ha sòl programat per a la construcció d’habitatges que no tindrà sortida al mercat a curt termini. El resultat: que promotores i immobiliàries comencin a moure’s per treure rendiment d’uns actius que ara els són difícils de rendibilitzar. I s’apropen a les administracions públiques per arribar a un acord que pot acabar provocant que es construeixin més habitatges socials.

Ho escrivia més amunt. La crisi de la construcció, els efectes de la qual encara desconeixem en tot el seu abast, podria actuar de regulador d’un mercat –el de la venda i el de lloguer d’habitatges– fins fa poc disparat a l’alça. El problema més preocupant és, en qualsevol cas, el nombre de persones que quedaran a l’atur i la urgència que altres sectors econòmics creixin per tal de, com a mínim, apaivaguin els efectes d’aquesta brusca frenada d’un sector que es preveia però que no semblava que a ningú preocupés. Les orelles del llop anunciadores de la pluja han donat pas a una tempesta que anuncia temps difícils.

Publicat a Diari de Sabadell, el 31 de gener de 2008