Segons el resultat d’un estudi que es va donar la setmana passada, el 46 per cent dels treballadors i de les treballadores espanyoles asseguren que se senten envaïts per una certa melangia o travessen una fase depressiva quan han de tornar a la feina després de vacances. Però si aquest percentatge resulta alt, encara ho és més el percentatge de persones que diueu trobar-se amb dificultats per adaptar-se novament a la rutina laboral de cada dia. Assegura l’estudi que en aquesta darrera tesitura s’hi troben un 70 per cent de les persones enquestades. Això no obstant, l’estudi aclareix que, d’aquest 70 per cent, un 40 atribueix aquesta dificultat de readaptació a la manca de flexibilitat en el seu horari laboral, mentre que el 30 per cent restant diu que el seu problema rau en les relacions tibants que mantenen amb els seus superiors i/o companys de treball. I encara, una part d’aquest 70 per cent de persones que els costa adaptar-se a la feina, afegeix que les incomoditats a l’hora de desplaçar-se de casa al treball, augmenten les seves dificultats de readaptació a la dinàmica laboral. A partir d’aquí, l’estudi –realitzat per encàrrec d’una empresa de treball temporal– s’endinsa en d’altres qüestions, més o menys anecdòtiques, com les solucions que els enquestats diuen que caldria aplicar per els problemes que fan més costerut el reinici de l’activitat professional. Així els enquestats asseguren que una bona mesura seria que l’empresa establís la flexibilitat horària, almenys durant les primeres setmanes de retorn al treball.
Com qualsevol estudi d’aquesta tipologia, algunes de les conclusions són una mica sorprenents. Seria el cas, per exemple, que un 20 per cent dels enquestats preferiria que el retorn al treball no coincidís mai amb un dilluns. Deu ser per allò de què queda tota una setmana de feina per endavant. També que pràcticament un 70 per cent dels preguntats confessen que tornen a la feina havent fet propòsits de millora personal. D’entre els que això asseguren, en sobresurten els que diuen que completaran la formació professional i/o estudiaran algun idioma (un 32 per cent); els que deixaran de fumar (un 40 per cent dels fumadors); o els que s’apuntaran a un gimnàs (un 8 per cent). Bons propòsits tots ells, que són habituals també cada 31 de desembre i que, una vegada més, tampoc no s’hauran de veure realitzats. I és que malgrat tot, una vegada ens hem endinsat en la rutina laboral, res o ben poc ens queda dels bons propòsits i de les autopromeses, la qual cosa pot acabar incrementant, tard o d’hora, l’estat de descontentament i/o de frustració personal.
Estudi a banda, està clar que aquella vella sentència que ens parla de què el treball dignifica l’home o a la dona (per allò de ser políticament correctes) és cada vegada menys certa si ens atenem a le enquestes. De la mateixa manera que si fem cas als comentaris que acostumem a fer nosaltres mateixos o que escoltem en boca d’altres, les persones que diuen passar-s’ho bé a la feina i/o sentir-se adaptades i còmodes amb el seu lloc de treball, són cada vegada menys. Les causes deuen ser molt diverses. Jo n’apunto algunes: que a despit dels avantatges socials que anem conquerint, no creiem que un major benestar contribueixi a fer més suportable la nostra feina de cada dia. Una segona raó: mentre hi ha uns pocs que cobren sous molt elevats, la majoria dels mortals subsisteix com pot. Una tercera: dediquem moltes hores a la feina i, per contra, ben poques a fer activitats que ens reportin un enriquiment de l’esperit. En unes altres paraules: no cultivem les aficions personals, si és que les tenim, i abans de prendre un llibre o posar-nos a escoltar música, preferim xatejar, veure televisió o jugar amb la play station.
Sigui com sigui són molts els que s’han o ens hem creat unes “necessitats” prescindibles que ens poden portar a un consum desmesurat. Llavors, per satisfer aquestes “necessitats” creades, ens veiem obligats a destinar més hores al treball laboral mentre que, en la mateixa proporció, va creixent la nostra insatisfacció. I això ni és bo abans ni tampoc ho és després de les vacances…
Comentaris recents