• Dimecres 1 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“Europa avala la petició del jutge Llarena però exigeix garanties” (El Periódico)
“La justícia europea avala l’entrega de Puigdemont, però amb excepcions” (La Vanguardia)
“El salari mínim puja un 47% en quatre anys i arriba a 1.080 euros” (El País)
“Litigi ben viu” (El Punt Avui)
“El TJUE condiciona les extradicions dels polítics exiliats” (Ara)

La resolució donada a conèixer ahir del TJUE quant a la petició d’aclariment sol·licitat pel jutge Llarena pel què fa a l’extradició a Espanya dels polítics catalans exiliats, ha deixat contents a les parts enfrontades, la qual cosa vol dir que la resolució del conflicte que té a Carles Puigdemont en el punt de mira, és lluny encara a despit del què també asseguren les parts. I si no, temps al temps.

  • Dijous 2 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“El PSC salva els pressupostos i Aragonès apuntala la legislatura” (El Periódico)
“L’acord ERC-PSC de pressupostos allunya un avançament electoral” (La Vanguardia)
“ERC i PSC trenquen una dècada de blocs polítics a Catalunya” (El País)
“Comptes a la fi” (El Punt Avui)
“ERC i PSC pacten els pressupostos” (Ara)
“Els artistes de Sabadell arrasen amb els seus èxits musicals” (Diari de Sabadell)

“Si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera riu, el fred és viu” resa una de les més populars dites que sobre el temps tenim. Clar que, per si de cas, la dita la complementava la meva àvia amb un “tan si plora com si riu, el fred és viu!”. En qualsevol cas enguany no caldrà aplicar la ‘transitòria’ de la meva àvia ja que el dia serà radiant i lluminós i el fred continuarà instal·lat entre nosaltres com a mínim uns quants dies més. Pel què fa a la política, les coses estan més calentes que mai després que ahir, ERC i PSC signessin –ara sí— un acord que juntament amb els vots parlamentaris dels Comuns permetrà aprovar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya corresponents a l’any que som. L’acord, de facto significa el trencament dels blocs (independentistes versus no-independentistes) que regien i condicionaven la política catalana –institucional i de partits– des de l’inici de l’anomenat procés, el 2010. Veurem aviat les conseqüències d’aquest fet…

  • Divendres 3 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“Una pirueta de Junts precipita el si del PSC al pla de l’Eixample” (El Periódico)
“El BCE apuja tipus fins a un 3% i anuncia una altra alça al març” (La Vanguardia)
“El BCE apuja tipus al 3% i llença un missatge agressiu per la inflació” (El País)
“Lectures desiguals” (El Punt Avui)
“La reactivació postcovid permet uns pressupostos rècord” (Ara)

La setmana acaba amb l’anunci d’una onada de fred que arribarà a partir de dilluns. Hi ha qui diu que serà una onada mai vista a Catalunya. Veure’m. Els malastrucs abunden. Temps al temps. El mateix temps que cal per aclarir l’escenari que a Catalunya s’ha generat amb l’acord entre ERC i PSC quant a l’aprovació de pressupostos i que es vulgui o no obre una nova etapa en matèria de política relacional que veure’m també el recorregut i efectes que tindrà.

  • Dissabte 4 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“Espanya s’apropa a l’elit europea del salari mínim” (El Periódico)
“La cura del càncer serà possible en 25 anys si es prioritza la recerca” (La Vanguardia)
“Un globus espia xinès tensa la relació entre EUA i Pequín” (El País)
“Paga la banca” (El Punt Avui)
“Els guanys de la banca es disparen” (Ara)
“La construcció aguanta el tipus” (Diari de Sabadell)

La banca espanyola va obtenir, el 2022, uns guanys de l’ordre dels 20 mil milions d’euros. Una banca que entre tots vàrem haver de salvar arran la crisi financera del 2008 sense que se’ns hagin retornats els milions d’euros públics invertits per evitar-ne la bancarrota. Malauradament continuem instal·lats en el principi de socialitzar pèrdues mentre que els guanys es centralitzen. I així és com la banca sempre guanya i la resta dels mortals hi perdem.

  • Diumenge 5 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“Seria millor un Govern estable depèn d’Aragonès” (Salvador Illa) (El Periódico)
“Entre Espanya i el Marroc compta el resultat: anem millor” (José Manuel Albares) (La Vanguardia)
“Els beneficis de la banca sacsegen el debat sobre hipoteques i tributs” (El País)
“Fal·lera pel turisme rural” (El Punt Avui)
“Aragonès sobre un tripartit: ‘Això no té cap viabilitat’” (Ara)

Quan han passat unes poques hores de l’acord per l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya subscrit entre ERC i el PSC amb el vist-i-plau dels Comuns, Aragonès i Illa neguen que l’acord comporti començar a caminar cap a la vertebració d’un nou tripartit. Possiblement això sigui com ells diuen, però el què ningú no pot negar –ni ells tampoc– és que Catalunya ha entrat en una nova dimensió després que el processisme hagués dominat i enrarit l’ambient polític els darrers anys. Ho he escrit en diverses ocasions: l’independentisme és un desideràtum al que legítimament aspira una part de la ciutadania. Però, com a desideràtum que és, requereix de quelcom més que de les paraules i les promeses que se sap no es poden complir. Requereix d’un projecte que alhora tingui en compte l’eix social sovint oblidat. Ningú ha de renunciar a les seves posicions ideològiques i polítiques. Només faltaria! Però si que cal reclamar que aquestes es manifestin amb la consideració deguda a l’adversari deguda i sota l’escrupolós respecta als més elementals principis de la democràcia que, encara que imperfecta, continua essent el millor sistema de governança del qual disposem.


  • Dilluns 6 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“Gràcies, Espinàs!” (El Periódico)
“Les estafes a interner es disparen a Espanya un 455% en cinc anys” (La Vanguardia)
“El PSOE registra avui sense Podemos la reforma de la llei del ‘només sí és sí’” (El País)
“Adeu al cronista de Catalunya” (El Punt Avui)
“El desabastiment de medicaments a les farmàcies es cronifica” (Ara)

Vaig comprar-me una agenda el primer de gener
per saber cada dia el que havia de fer
Déu meu si n’hi trec de suc!
Jo treballo, treballo com un ruc.
 
Apuntar-hi les hores que he de telefonar,
els clients que visito,
venciments a pagar…
Això sí que és un invent!
 
Amb l’ajut de l’agenda jo vaig fent.
El diumenge a la tarda vaig anar a Montjuïc
vaig trobar-hi una noia i vam fer-nos amics.
Vam quedar per l’endemà.
 
Com que no era una feina no m’ho vaig apuntar.
I per molt que m’esforço no sé l’hora ni el lloc,
i ara veig que una agenda em serveix de ben poc.
Potser sí que em farà ric…
 
Més valia ser pobre a Montjuïc!

Aquesta és la lletra d’una de les cançons –potser fins i tot la primera o com a mínim la més popular– que Josep M. Espinàs cantà formant part dels ‘Setze jutges’. Una formació que juntament amb Miquel Porter, fundà l’any 1961 per tal d’impulsar el moviment de la ‘Nova Cançó’ amb el qual defensar l’ús del català tot cantant cançons ja fossin pròpies o traduïdes. D’això fa molts anys! Ahir, Espinàs, ens deia adeu després d’una fructífera i àmplia trajectòria professional com a escriptor i cronista. Com sempre s’esdevé en casos semblants, avui tot són elogis i reconeixements –d’altra banda més que merescuts– envers la seva persona i trajectòria personal i professional. Alguns d’aquests elogis i reconeixements, per cert, li provenen de persones que en vida el varen considerar ben poc o no el tingueren en massa estima. Però així és, dissortadament, la vida…

  • Dimarts 7 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“Tragèdia per partida doble” (El Periódico)
“Milers de morts en un terratrèmol devastador a Turquia i Siria” (La Vanguardia)
“Devastació a Turquia i Síria” (El País)
“Doble terratrèmol” (El Punt Avui)
“Turquia i Síria en estat de xoc” (Ara)
“Escultures en l’oblit” (Diari de Sabadell)

Torno als guanys desorbitats aconseguits pels bancs durant l’exercici 2023 al mateix temps que les hipoteques s’han disparat i que les remuneracions pels petits inversors o no es mouen d’allà on eren. Estaria bé que algú posés ordre en aquesta disbauxa que fa que els que més tenen més tinguin i que per contra, els que menys tenen, cada dia tenen menys. I d’això ningú o pràcticament ningú en parla… Les entitats socials no es cansen d’advertir-ho: cada dia hi ha més famílies que viuen en la precarietat i més persones en risc d’exclusió social.

  • Dimecres 8 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“Amazón deixa Martorelles després de demanar privilegis a l’ajuntament” (El Periódico)
“Google i Microsoft es llancen a la guerra de la intel·ligència artificial” (La Vanguardia)
“Sánchez: ‘La llei del sí és sí tingué efectes no volguts… i em quedo curt’” (El País)
“Desenmascarats” (El Punt Avui)
“L’ajuda no arriba: “On ets Turquia?” (Ara)

Adrián Hernández és el nom d’un dels regidors que Ciutadans ha tingut a l’Ajuntament de Sabadell durant els dos darrers mandats municipals. Adrián Hernández és una persona, un polític, com ben pocs n’hi ha, sempre lluny de la bronca fàcil i sempre disposat més a sumar que no pas a restar. Adrián Hernández ha decidit que el seu temps en la política municipal havia acabat…, almenys de moment. De ben segur, però, que continuarà treballant a favor de la ciutat que ha demostrat a bastament estimar tant i no hauria d’estranyar que ho fes ben aviat des d’una altra opció política.

  • Dijous 9 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“El PSOE es resigna a pactar la llei del ‘sí és si’ amb el PP” (El Periódico)
“El límit als lloguers va reduir i encarir l’oferta de pisos barats ” (La Vanguardia)
“PSOE i Unidas Podemos cerquen una sortida a l’abisme” (El País)
“Amb la hipoteca al coll” (El Punt Avui)
“Zelenski visita Londres, París i Brussel·les per reclamar avions” (Ara)
“Sequera greu, tot i les pluges: les reserves de Sabadell, al 28%” (Diari de Sabadell)

El terratrèmol que entre diumenge i dilluns passat va sacsejar una àmplia zona de Turquia i de Síria centra l’atenció de tot el món. No n’hi ha per menys. El desastre humà desencadenat per aquest fenomen natural amb un nombre de víctimes a hores d’ara encara incomptable, mou la solidaritat de tothom. La paradoxa és que d’aquí unes setmanes ningú es recordarà de la catàstrofe de la mateixa manera que ningú es recorda –o es vol recordar— de les moltes tragèdies que per les causes més diverses es viuen a tot el món davant la mirada de tothom.

  • Divendres 10 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“Educació accelera per començar el curs vinent a jornada completa” (El Periódico)
“El TC avala la llei de l’avortament recorreguda fa 13 anys pel PP” (La Vanguardia)
“El Constitucional avala la llei de l’avortament 13 anys després” (El País)
“Pisos al ralentí ” (El Punt Avui)
“Educació vol que les tardes del setembre tornin a ser lectives” (Ara)

El cas Laura Borràs –que afronta a partir d’avui el judici on l’acusen de prevaricació i falsedat documental– està en camí de convertir-se en un serial sens fi. D’una banda, per l’aprofundiment que comporta en l’escletxa que des de fa temps pateix l’independentisme i que el debilita. De l’altra, pels canvis de guió operats a partir del moment que el beneficiat pels contractes torcejats, Isaïes Herrero, pacta amb la fiscalia una rebaixa de penes a canvi d’inculpar a Borràs qui, al seu torn, li retreu la vinculació que té amb les drogues… En fi, viure per a veure!

  • Dissabte 11 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“Els pactes amb el fiscal enfronten Borràs amb els altres acusats” (El Periódico)
“El Govern estudia una ampliació del Prat amb una pista sobre el mar” (La Vanguardia)
“L’economia russa ja acusa les sancions d’Occident” (El País)
“Borràs denuncia joc brut” (El Punt Avui)
“Putin respon a la gira europea de Zelenski amb un atac massiu amb míssils” (Ara)
“La ronda nord evitaria el 58% dels cotxes de la Gran Via” (Diari de Sabadell)

No acostumo a parlar de mi i de nosaltres en aquest diari. Però molt em temo que cada vegada ho hauré de fer més. Tornem avui a casa després d’un mes d’estada a l’hospital a causa de l’ictus que va afectar el 12 de gener. Sortosament les coses han anat prou bé i l’atenció rebuda a l’hospital i malgrat la pressió assistencial per mor dels molts ingressos i manca de llits, ha estat exquisida. Els sabadellencs tenim la sort de tenir en el Parc Taulí la institució que ens cuida amb uns professionals sanitaris de primera magnitud. I tornar a casa després d’un accident vascular comporta entrar en una ‘nova dimensió’ atès els molts canvis que cal establir tant pel què fa a qüestions estrictament físiques (modificació de mobiliari, adequació de bany, supressió de catifes…) com a les estrictament mentals que tenen a veure amb els hàbits i rutines que fins ara guiaven les nostres vides (la de l’Olga i la meva) i que ara cal canviar i adequar. Malgrat tot, la vida segueix i així cal viure-la.

  • Diumenge 12 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“El Prat demana enlairar-se” (El Periódico)
“Les noves masculinitats: Homes a la recerca d’un altre model” (La Vanguardia)
“L’Estat del benestar, una idea revolucionària en crisi” (El País)
“Aigua regenerada” (El Punt Avui)

Reprenc la rutina de les meves passejades matineres després que l’Olga hagi tornat a casa des d’on seguirà la pauta de rehabilitació que li ha estat establerta. Avui també fa molt fred al carrer. Penso en les persones que s’han quedat sense res, que han mort o que han quedat ferides a causa del terratrèmol que fa una setmana afectà a una part de Turquia i a una altra de Síria. Penso en les moltes persones d’arreu del món que passen fred, que res no tenen, que es veuen perseguides per les seves creences polítiques o religioses… I penso en la insolidaritat de les societats més opulentes del planeta que ens ho mirem a distància i que ben poc fem per revertir aquesta injusta situació.


  • Dilluns 13 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“Mil euros per una habitació” (El Periódico)
“” (La Vanguardia)
“Les marxes per la sanitat pública desborden Madrid” (El País)
“La salut de ferro del comerç de proximitat” (El Punt Avui)
“El Parlament s’ha gastat 3,9 milions en premis de jubilació” (Ara)

Una trucada matinera altera tot el programa de treball que m’havia establert per aquesta setmana. I tot perquè dimecres es presenta l’obra ‘Antoni Dalmau i Ribalta. Obra de Govern 1983-1987’ de la qual en sóc autor. Des de la Diputació em convoquen a una sessió per enregistrar un vídeo sobre l’obra i també per fer un assaig general de la presentació. Malgrat els contratemps que això em comporta, crec que en justícia estic obligat a fer-ho.

  • Dimarts 14 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“El Suprem descol·loca el PSOE i ERC al mantenir les penes per malversació” (El Periódico)
“El Suprem inhabilita a Junqueras fins el 2031 malgrat la reforma legal” (La Vanguardia)
“El Suprem frustra el pla del Govern de rebaixar les penes pel’procés’” (El País)
“Ho torna a fer” (El Punt Avui)
“Marchena torpedina el pla del PSOE i ERC per rebaixar les condemnes ” (Ara)
“N’abandonen dos cada dia” (Diari de Sabadell)

Definitivament. La batalla entre poders que fa temps es venia gestant, ja és a camp obert. La separació de poders a Espanya és a hores d’ara una entelèquia des del mateix moment que el Tribunal Suprem ha decidit mantenir les penes de malversació i desobediència que pesaven sobre Jonqueras, Bassa, Romeva i Turull. La sentència del Suprem no fa més que fer volar pels aires els plans de PSOE i ERC d’apaivagar les tensions entre Catalunya i Espanya abans de convocar una nova taula de diàleg, alhora que es permet opinar que els fets jutjats una pena major. La dreta mediàtica i judicial s’han associat i es fan valer en una creuada de la que passi el què passi, en sortirà delmada la seguretat jurídica i els efectes del procés es perllongaran per uns quants anys més.

  • Dimecres 15 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“Europa avaná l’adeu al cotxe de combustió al 2035” (El Periódico)
“Noruega afirma que Rússia desplega vaixells amb armes nuclears” (La Vanguardia)
“Espanya envia míssils a Estònia per reforçar l’OTAN per l’est” (El País)
“52% de retrets” (El Punt Avui)
“La mesa del Parlament deixarà sense canvis els premis de jubilació” (Ara)

Una de les principals fonts de contaminació que patim a les ciutats  té els dies comptats. D’una banda per les mesures restrictives que els ajuntaments estan imposant als vehicles amb motor de combustió a l’hora de circular per l’interior de les ciutats. De l’altra perquè a partir del 2035 no es podran vendre a la UE vehicles de combustió, la qual cosa significa que la mobilitat elèctrica a Europa passa a ocupar des d’ara un primeríssim pla en les nostres vides en tots els ordres i sentits. Uns fets que cal tenir molt en compte a l’hora de fer plans en matèria de mobilitat.

  • Dijous 16 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“Picabaralla entre els hospitals i els CAP per les llistes d’espera” (El Periódico)
“Sturgeon dimiteix amb el procés independentista escocès bloquejat” (La Vanguardia)
“El Barça va pagar 1,4 milions al vicepresident dels àrbitres ” (El País)
“Ciberatacs massius” (El Punt Avui)
“La presidència de Benach va inflar les indemnitzacions de la mesa” (Ara)
“Fantàstica ‘Madama Butterfly’” (Diari de Sabadell)

Tarda-nit la d’ahir que recordaré per sempre més. A la Diputació de Barcelona presentarem l’opuscle ‘Antoni Dalmau i Ribalta. Obra de Govern (1983-1987)’. L’espai preparat per la presentació, ple a vessar. A la taula m’acompanyaven José Montilla i Clara Dalmau. L’acte va ser obert per la presidenta de la Diputació, Núria Marín que donà les gracies als assistents i recordà que la Diputació d’avui és clarament deutora de la tasca desenvolupada per Dalmau durant la seva presidència de la institució. Després, la presentadora de l’acte, Aurora Masip, donà pas a la meva intervenció en el decurs de la qual vaig explicar el procés seguit des que vaig rebre l’encàrrec d’escriure l’obra fins la seva presentació en públic. A les meves paraules seguiren les de la Clara Dalmau que dibuixa un retrat precís i íntim del seu pare. Les paraules de José Montilla en les que destacà la vessant política de Dalmau, varen cloure l’acte.

  • Divendres 17 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“900.000 aturats podran treballar i cobrar 120 euros de subsidi” (El Periódico)
“Espanya legalitza el canvi de gènere als 16 anys” (La Vanguardia)
“Espanya reconeix per llei l’autodeterminació de gènere” (El País)
“Kosovo, malgrat tot” (El Punt Avui)
“Catalunya a un pas de superar els 100.000 milions en exportacions” (Ara)

No sóc independentista. Bé que ho saben les persones que em coneixen. Això, però, no evita que de sempre he defensat les persones i opcions que legítimament defensen aquesta opció, i només faltaria que no fos així! També saben els que em coneixen, que la principal crítica que he fet en tot moment i que continuo fent a hores d’ara l’independentisme és el fet que el moviment no se sustenta en un projecte de país que alhora sigui nacional i social. I des del meu punt de vista aquesta és la principal causa que provoca que l’independentisme, cada dia que passa, s’esmicoli i perdi tremp polític. La crisi que ara viu l’ANC no deixa de ser-ne un exemple més.

  • Dissabte 18 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“La fiscalia demana presó per a Jové i Salvadó” (El Periódico)
“La Fiscalia acusa de malversació agreujada els arquitectes de l’1-O” (La Vanguardia)
“Portugal revoluciona l’habitatge i obligarà a llogar pisos buits” (El País)
“Repressió agreujada” (El Punt Avui)
“La Fiscalia no dona treva i demana presó per a Jover i Salvadó” (Ara)
“Sabadell a la cursa espacial” (Diari de Sabadell)

Com passa el temps! Un dia com el d’avui d’ara fa justament 50 anys, l’Olga i jo decidíem emprendre junts el camí de la vida i ho hem celebrat, com llavors, amb tota la família. Malauradament alguns membres de llavors ja no hi són, mentre que molts d’altres s’hi han afegit. En qualsevol cas enrere ens queden moments inoblidables viscuts intensament. Per endavant un munt d’il·lusions. Per curiositat he buscat a l’hemeroteca de La Vanguardia quins eren els titulars d’aquell dia. D’una banda, a les pàgines que obrien edició que s’imprimien amb la tècnica del ‘huecograbado’, hi podíem llegir com a titular: “La primera escalada hivernal al Naranjo de Bulnes” mentre que en la primera de tipografia, de manera destacada s’escrivia: “Tortosa: Mañana comenzará la producción comercial del petróleo de los yacimientos subterráneos”. Temps era temps en el que la primera gran crisi del petroli havia de condicionar tantes i tantes coses.

  • Diumenge 19 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“Espiar amb globus, barat, discret i eficaç” (El Periódico)
“Un any en guerra” (La Vanguardia)
“Gamarra a Casado abans de la traició: ‘Gran entrevista, sinceritat i veritat” (El País)
“Sotrac a l’ANC” (El Punt Avui)
“Un any de guerra” (Ara)

La trencadissa de l’independentisme que es ve observant les darreres setmanes arriba a Sabadell. Ho fa en forma de les dimissions del president d’Òmnium Cultural a Sabadell, Jordi Carbonell, a la que han seguit les del secretari i de tres vocals de la Junta Directiva. La causa: la disconformitat dels dimitits amb la línia d’acció política i de projecte social que lidera el president nacional, Xavier Antich, que consideren lluny de l’ideari de Muriel Casals.


  • Dilluns 20 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“Artur Mas: ‘Pujol es va equivocar al confessar’” (El Periódico)
“El Govern central busca amb el sector alimentari la manera de frenar els preus” (La Vanguardia)
“Les noves tanques contra la immigració divideixen Europa” (El País)
“Les escoles bressol privades, ofegades” (El Punt Avui)
“Crisi oberta a l’ANC per la llista cívica” (Ara)

L’ametller. Joan Maragall

A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t’he delit!

Ets la pau que s’anuncia
entre el sol, núvols i vents…
No ets encara el millor temps
pro en tens tota l’alegria.

En aquests versos de Joan Maragall he pensat avui quan en la meva habitual passejada matinera, m’he trobat amb uns quants ametllers que lluïen les seves millors gales a manera de primer anunci de l’arribada de la primavera d’aquí un mes just.

  • Dimarts 21 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“Els afins a Putin es coordinen per actuar a Espanya” (El Periódico)
“Pleguen el cap de Renfe i la número dos de Transports per l’error dels trens” (La Vanguardia)
“Biden mostra el seu suport a Kíiv amb una visita sorpresa” (El País)
“Ens veuen com una cèl·lula perillosa” (Josep Piñol) (El Punt Avui)
“Herrero confessa i implica a Borràs en les irregularitats” (Ara)
“Carnaval, carnaval” (Diari de Sabadell)

A aquest país (el d’aquí i el d’allà) difícilment es conjuga el verb dimitir. D’aquí que la dimissió d’Isaïes Tàboas de la presidència de RENFE per l’afer de trens que no passaven pels túnels, adquireixi un valor inusual. Clar que la dimissió s’hauria d’haver produït força abans, com a mínim des que es va saber un afer que es venia arrossegant des de feia dos anys sense que ningú en donés noticia ni explicacions. Qui sap si en aplicació de la dita que resa que “qui dia passa, anys empeny”, tot esperant que mai s’acabés per descobrir el nyap.

  • Dimecres 22 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“Putin trenca el tractat de desarmament nuclear” (El Periódico)
“Putin accelera el final del control de l’arsenal nuclear” (La Vanguardia)
“Putin suspèn l’últim control nuclear” (El País)
“Guerra calenta” (El Punt Avui)
“Rússia deixa en suspens el tractat de desarmament nuclear” (Ara)

Avui el món és una mica més insegur que no pas era ahir. Putin segueix amb la seva escalada personal de mantenir viva la seva ‘operació especial’ contra Ucraïna, mentre que el món occidental es rearma cada dia més i la indústria de la guerra es troba a ple rendiment. La qüestió –òbviament ingènua– és preguntar-se sobre com ens haurien anat les coses en el cas que s’haguessin dedicat a la diplomàcia els mateixos esforços i recursos que s’estan destinant a combatre la guerra alimentant-la d’armament. Com sempre passa, la resposta està en el qui en treu més profit d’aquesta situació en la que el que menys importa són les persones.

  • Dijous 23 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“L’arsenal espanyol es buida per ajudar Ucraïna” (El Periódico)
“La tragèdia de les nenes de Sallent fa aflorar la crisi de la salut emocional juvenil” (La Vanguardia)
“El Govern promet a Brussel·les un augment de les quotes d’autònims” (El País)
“Català agònic” (El Punt Avui)
“L’Eurocambra reclama a Espanya claredat i menys burocràcia amb els fons covid” (Ara)
“Nova data per al pàrquing del passeig: 2024” (Diari de Sabadell)

Patètic. Ahir es confirmava que Vox presentarà la propera setmana la moció de censura contra Sánchez, moció que presentarà com a alternativa de president a Ramon Tamames. Deia Tarradellas amb raó, que en aquesta vida es pot fer tot menys el ridícul. I això és el què farà Tamames a l’haver acceptat ser un peó de la dreta extrema després on hi ha arribat després d’haver transitat des del PCE per tot l’arc parlamentari. Hi ha carreres polítiques que costa d’explicar, però la de Tamames, amb 89 anys a l’esquena, impossible de fer-ho. Solament un ego molt mal portat i pitjor gestionat pot donar llum a una situació esperpèntica com aquesta.

  • Divendres 24 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“Guerra, any 1” (El Periódico)
“Sánchez defensa a Kíiv la dignitat d’Ucraïna i promet més tancs” (La Vanguardia)
“L’any de la guerra més global des de 1945”” (El País)
“Primer any de guerra” (El Punt Avui)
“Al front, el primer cop em vaig bloquejar” (Ara)

Un any. Un any des que Putin va posar en marxa la seva “operació especial” contra Ucraïna que calculava que immediatament donaria els seus fruits com uns anys abans havia passat amb l’annexió de la península de Crimea el 2014. Però en aquesta ocasió, els ucraïnesos –amb el president Zelenski al capdavant– plantaren cara als russos i d’aquesta manera és com l’”operació especial” dissenyada per Putin ha acabat amb una guerra oberta, la més oberta i global viscuda des del final de la II Guerra Mundial. En joc un nou equilibri mundial en el que la Rússia de Putin somnia en recuperar i dominar el què havia estat la Unió Soviètica.

  • Dissabte 25 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“La salut mental dels alumnes desborda la sanitat i l’escola” (El Periódico)
“La Fiscalia demana 15 anys per a Fernández Díaz per l’espionatge a Bárcenas” (La Vanguardia)
“Xina demana un alto al foc davant l’escepticisme d’Occident” (El País)
“16,3% de catalans vinguts de fora” (El Punt Avui)
“Els beneficis de les grans energètiques es disparen un 41,5%” (Ara)
“La dansa té una cita a Sabadell” (Diari de Sabadell)

Una de les singularitats que presenta la meva ciutat és la de disposar d’aeroport. Un aeroport de divisió inferior, certament, però que per això mateix pot acollir operacions i instal·lacions que per altres aeroports són un destorb. Des d’aquest punt de vista, la potenciació de l’aeroport sabadellenc és una oportunitat que no es pot malbaratar. Una oportunitat com a seu del Museu Aeronàutic de Catalunya. Com l’acollir escoles de formació de pilots i de controladors aeris. Com albergar la instal·lació d’una empresa de nanosatèl·lits en el context del Hub d’Innovació Aeronàutica que compta amb la iniciativa de l’Ajuntament de Sabadell i amb el suport del Consorci de la Zona Franca, d’Aena i de la UPC… En definitiva: l’aeroport de Sabadell pot esdevenir en el futur immediat un centre d’innovació aeronàutica entorn el qual radiquin empreses vinculades al sector aeronàutic que esdevinguin fonts de riquesa i de generació de llocs de treball.

  • Diumenge 26 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“Arriba el Mobile de la IA” (El Periódico)
“Mai, no haurà mai tropes espanyoles a la guerra d’Ucraïna” (Margarita Robles) (La Vanguardia)
“La revolució total del treball” (El País)
“Lligats a casa dels pares” (El Punt Avui)
“Intel·ligència artificial: Et pot substituir?” (Ara)

Deu ser perquè em vaig llicenciar en periodisme després d’haver cursat estudis d’Oficialia i de Mestratge Industrial a l’Escola de Treball, que des de sempre he estat un gran defensor de la FP com a via de formació i d’experiència laboral equiparable moltes vegades a alguns dels graus tècnics que avui s’imparteixen a les universitats catalanes. D’aquí que m’he alegrat d’allò més avui al llegir a El Periódico que el conseller d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Nadal, es referís –encara que fos molt de passada– de la necessitat d’incorporar la FP a la universitat. Avui més que no pas mai, la revolució que s’està produint en el món del treball, obliga i obligarà a les persones a mantenir-se en un estat permanent de formació en el qual la FP superior n’ha de ser una baula més i no per això de menys entitat.


  • Dilluns 27 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“Les llicències de taxi a Barcelona es traspassen per 120.000 euros” (El Periódico)
“Inquietud a Espanya pel ‘niu gihadista’ que creix al Sahel ” (La Vanguardia)
“l’okupació es frena a despit dels discursos alarmistes” (El País)
“Reinici del Mobile” (El Punt Avui)
“La DGAIA es queda la tutela de 113 nadons cada any” (Ara)

60 persones més trobaren ahir la mort prop de les costes italianes. 60 persones que fugien dels seus països respectius amb l’esperança posada en arribar a Europa i començar una nova vida. Segons ens diuen, només durant l’any passat, 22 mil persones trobaren la mort durant una travessia semblant a la que ahir acabava amb 60 noves víctimes. Potser perquè ens hem acostumat a la noticia de naufragis tràgics com aquests, ens hem tornat insensibles a aquest drama humà pel qual no volem trobar solució.

  • Dimarts 28 de febrer de 2023

Els titulars de la jornada:
“El pacte UE-‘telecos’ anima el Mobile” (El Periódico)
“El jutge investiga per primera vegada l’operació Catalunya” (La Vanguardia)
“Londres i Brussel·les tanquen el conflicte sobre Irlanda del Nord” (El País)
“En català des del segle IV” (El Punt Avui)
“Borràs atribueix la responsabilitat dels contractes als funcionaris” (Ara)
“Sabadell es cola al Mobile World Congress” (Diari de Sabadell)

La neu de febrer fuig com un ca llebrer…
… la de gener, s’assenta com un cavaller.

Així resa una de les dites que em va transmetre la meva sàvia àvia. I així ha estat. La nevada —més imaginada que no pas real— d’ahir, s’ha fet fonedissa —i mai millor usada aquesta expressió— en ben poques hores. El febrer acaba amb molt fred i amb una sequera a la qual no se li veu el final. El març començarà també fred però amb l’escalfor políticament més disparada que mai per la proximitat de les eleccions municipals i en alguns casos autonòmiques del 28 de maig. Abans, però, caldrà veure què dona de si l’espectacle propiciat per Vox a l’haver presentat una moció de censura que és liderada per un personatge tan singular com l’economista Ramon Tamames.