• Dimecres 1 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“El PSOE i ERC tanquen un primer acord sobre l’amnistia” (El Periódico)
“Confieu en mi” (Princesa Elionor) (La Vanguardia)
“La princesa Elionor: ‘Demano als espanyols que confiïn en mi”  (El País)
“Amnistia madura” (El Punt Avui)
“Acord del PSOE i ERC sobre l’abast de l’amnistia” (Ara)

Una de les dites populars que sovint usava la meva àvia resava que les “pluges de novembre omplen els barrals i curen tots els mals”, en una referència al fet que el novembre era un mes normalment plujós amb efectes beneficiosos per a la salut dels pagesos pel fet que, en l’aigua que abundosa acostumava a caure sobre camps i sembrats, hi veien –si res no passava– la base d’una futura bona collita. No sembla pas que enguany les pluges de novembre arribin a ser suficients per omplir barrals i menys pantans assedegats. Clar que pel que fa a la política, sí que el novembre ha començat amb els auguris d’una prompta investidura de Pedro Sánchez, després dels acords assolits aquests darrers dies amb Junts i ERC; investidura que si bé posarà fi a una situació de sequera quant a governança del país, també marcarà el punt d’inici d’una etapa política que es preveu transcendental, durant la qual ­–a despit del soroll ambiental i soterrat que desplegarà la dreta i la dreta extrema valent-se de totes les ardits al seu abast– caldran altes dosis de negociació i de pacte per portar a terme reformes que permetin la posada al dia del país (el d’allà i el d’aquí), que bona falta fa.

  • Dijous 2 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“La sordesa creix per escoltar la música molt alta” (El Periódico)
“La tramitació de l’amnistia deixa Junts a un pas dels sí a Sánchez” (La Vanguardia)
“El preàmbul de l’amnistia apel.larà a l’ordre constitucional” (El País)
“Maniobra contra l’amnistia” (El Punt Avui)
“La dreta judicial s’activa per intentar frenar l’amnistia” (Ara)
“Restriccions a la vista per la falta de pluja” (Diari de Sabadell)

Simptomàtic dels dies que vivim és que abans que es conegui el contingut de la llei d’amnistia i, sobretot, el preàmbul que l’ha de justificar, el sector conservador del Consell del Poder Judicial s’hagi mobilitzat per proposar una declaració institucional contra la llei que considera “suposarà la degradació i l’abolició” de l’Estat de Dret. No s’han quedat enrere l’actitud els membres de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), majoritària entre els jutges espanyols, que considera que l’amnistia és inconstitucional i “inassumible” per a una “democràcia plena” perquè qüestiona la feina dels magistrats i “deslegitima l’Estat de dret i al Poder Legislatiu que va promulgar les lleis que van aplicar els jutges”. Digueu-me mal pensat, però he de confessar que després de llegir la notícia no he trigat ni un minut en associar el posicionament de l’APM i del sector conservador del TC –que, recordem-ho, porta cinc anys amb mandat caducat!– amb aquell acudit de l’Eugenio que deia que “es un catalán que se encontró una tirita y se hizo un corte para aprovecharla”. I és que en absència d’informació sobre els termes precisos quant a l’operació que s’està gestant entre PSOE, ERC i Junts, de poc serveix fer-ne valoracions apriorístiques. L’amnistia, per definició, és una mesura excepcional que s’aplica en moments excepcionals. I els actuals bé que ho són. Per això mateix requereix d’una fonamentació rigorosa que eviti  incórrer en l’arbitrarietat i/o en la generació de tracte discriminatori. I vist com està el pati, crec que els redactors de la llei deuen anar amb peus de plom.

  • Divendres 3 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Puigdemont a la pròrroga” (El Periódico)
“PSOE i ERC tanquen un acord d’investidura a l’espera de Junts” (La Vanguardia)
“Junts tensa la investidura a l’ajornar el pacte de l’amnistia” (El País)
“Rodalies Catalunya” (El Punt Avui)
“Acord final ERC-PSOE” (Ara)

  1. La temperatura climàtica ha caigut en picat en ben poques hores mentre que la de la política s’ha situat en el seu punt àlgid. Ahir, amb l’acord PSOE-ERC es feia un pas més en el gens fàcil camí conduent a la previsible investidura de Sánchez la setmana entrant, la qual cosa provocava que de cop i volta afloressin totes les essències conservadores espanyoles (polítiques, mediàtiques i judicials) que en tromba no trigaren a abraonar-se sobre el PSOE i els seus dirigents.
  2. En un altre ordre de coses no gens menys important, paga la pena parar atenció en les estratègies i els tempus aplicats tant per ERC com per Junts per aparèixer-erigir-se com a principals protagonistes dels acords assolits i, més enllà d’això, per saber qui ‘mana’ tant dins el partit (cas d’ERC amb Junqueres i Aragonès en el rerefons) i qui lidera l’independentisme.
  3. El soroll que està generant la política espanyola amb exabruptes de tota mena, no hauria de tapar els efectes del duríssim càstig que els israelians estan infligint a la població civil de la Franja de Gaza que, terroritzada, assisteix a la destrucció indiscriminada d’hospitals, habitatges i camps de refugiats amb un cost de centenars de víctimes innocents. En aquest context no ha de sorprendre que fins i tot el president dels EUA Joe Biden hagi reclamat a Israel una “pausa” dels bombardejos encara que solament sigui “per treure els ostatges de Hamàs d’aquell territori”.
  • Dissabte 4 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“El Govern multa 208 empreses per contaminar” (El Periódico)
“Els jutges activen causes mentre es negocia l’amnistia” (La Vanguardia)
“La investidura encalla amb Junts per l’abast de l’amnistia” (El País)
“Pendents de Junts” (El Punt Avui)
“Reacció de la judicatura contra l’amnistia” (Ara)
“Va de ferms i voreres” (Diari de Sabadell)

Ho he escrit diverses vegades i ho torno a fer avui. En política les casualitats no existeixen. Sí, però, que existeixen les causalitats. I és que no és gens casual –i si causal– que Carles Puigdemont hagi aturat el possible acord amb el PSOE per a la investidura de Sánchez divendres passat, quan solament havien passat unes poques hores que ERC li hagués pres el protagonisme en presentar aquesta formació política l’acord que havien assolit amb els socialistes. Puigdemont ens té acostumats a cops de timó insospitats i aquest n’ha estat un altre. Ha de saber Puigdemont que amb el foc no s’hi juga no fos cas que al final el tret li sortís per la culata. Tampoc és gens casual –i si causal– que l’Audiència Nacional acordés precisament ahir l’obertura de judici oral contra 12 CDR’s de l’anomenada ’’Operació Judes’. Tampoc ho és que la Guàrdia Civil atribueixi a Marta Rovira el paper de coordinadora del Tsunami Democràtic en un informe lliurat aquestes darreres hores a l’Audiència Nacional. Una prova més que la dreta i la dreta extrema estan disposades a utilitzar tots els ardits al seu abast (polítiques, judicials i mediàtiques) per fer fracassar la investidura de Sánchez i forçar d’aquesta manera  unes noves eleccions.

  • Diumenge 5 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Si el PSOE no compleix no serà un pacte de legislatura” (Oriol Jonqueras) (El Periódico)
“Sánchez encarrila el pacte amb Junts i acaricia la majoria” (La Vanguardia)
“PSOE i Junts freguen el pacte enmig d’una forta pressió” (El País)
“Operació Rodalies” (El Punt Avui)
“Els enemics de l’amnistia” (Ara)

Avui dues notes esparses, sense connexió aparent, però que ens han de fer reflexionar:

  1. Les ciutats estan en profunda transformació. Sabadell no n’és una excepció. Segons es desprèn del darrer informe del CIESC (Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell), la ciutat ha guanyat en nombre d’empreses però en perd en el sector industrial. L’augment del nombre d’empreses es dona en el sector de serveis que a hores d’ara ocupa el 77,02% del cens total d’empreses, mentre que el sector industrial perd pistonada i es redueix fins el 10,46% del total. La construcció, per la seva banda, ocupa el 13,35% del total i el sector primari el 0,17%. Solament recordar que l’alcalde Farrés, ja en el seu primer mandat i davant la caiguda del tèxtil i l’escassetat de sol industrial, va apostar per enfocar el futur de la ciutat cap el sector serveis. L’Eix Macià va ser una primera operació en aquesta línia.
  2. Segons el Centre d’Estudis Demogràfics, Catalunya ha arribat aquests dies als vuit milions d’habitants i ho ha fet més envellida que no pas abans, amb poca natalitat i amb més immigració que, al cap i a la fi, és la que sosté i explica l’augment demogràfic. Hi ha arribat també amb molts reptes socials que requereixen solució. I malgrat que l’arribada d’immigrants rejoveneix la població, el grup més nombrós d’habitants a Catalunya està conformat per persones d’entre 40 i 60 anys. Som 8 milions i això no és pas una anècdota, si més no pel canvi sociològic del conjunt de la població que aquest fet comporta i comportarà. Caldrà molt d’esforç i comprensió per mantenir la cohesió. I com apunta el mateix director del Centre d’Estudis Demogràfics, Albert Esteve, és omplir la Catalunya buidada i alleugerir el litoral i les zones turístiques i les més industrialitzades. Serem 8 milions i això no és una anècdota. Caldrà un esforç molt gran, per mantenir la cohesió. I una eina a tenir en compte, com diu el mateix director del Centre d’Estudis Demogràfics, és omplir la Catalunya buidada i alleugerir el litoral i les zones turístiques i industrialitzades…

  • Dilluns 6 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“L’economia blava genera 16.200 llocs de treball a BCN” (El Periódico)
“El president palestí accepta implicar-se en Gaza després de la guerra” (La Vanguardia)
“PSOE i Junts es citen a Brussel·les per culminar l’acord” (El País)
“Pisos buits, poc útils” (El Punt Avui)
“PSOE i Junts ultimen la negociació per a la investidura” (Ara)

Tot va començar quan entràrem en el procés de judicialització de la política en temps de governs socialistes encpçalats per Rodríguez Zapatero (2004-2011), amb l’Estatut de Catalunya del 2006 com a rerefons. Des de llavors aquest ha estat el recurs més utilitzat el PP per frenar i bloquejar qualsevol avenç conduent a la modernització necessària de l’Estat. Després va venir la politització de la justícia conseqüència, fonamentalment, de no haver-se portat a terme la reforma judicial quan pertocava, és a dir immediatament després de la reforma de les lleis militars i del sotmetiment de l’exèrcit als poders executiu i legislatiu. Diuen els castellans que “de aquellos polvos, estos lodos”. O, si ho voleu, “d’aquells pastissos, aquests confits”. I aquests precedents són els que en bona part expliquen el perquè de la situació actual en la qual el poder judicial està clarament alineat amb la dreta i la dreta extrema i que amb les seves decisions intenti i a voltes ho aconsegueix, envair territoris que són competència exclusiva del poder legislatiu. Per tot plegat, a hores d’ara, la separació de poders és una entelèquia.

  • Dimarts 7 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“El jutge i el fiscal s’enfronten per la nova imputació de Puigdemont” (El Periódico)
“El jutge soscava l’amnistia acusant de terrorisme a Puigdemont i Rovira” (La Vanguardia)
“Un jutge irromp en la investidura a l’imputar per terrorisme a Puigdemont” (El País)
“Rebel·lió a la judicatura” (El Punt Avui)
“L’Audiència Nacional imputa Puigdemont i Rovira per terrorisme” (Ara)
“El turisme internacional agafa força a Sabadell i comarca” (Diari de Sabadell)

Algunes dades a tenir en compte en temps de fortes turbulències que possiblement aniran a més:

  1. A la dreta i dreta extrema mediàtica i judicial, en la seva lluita desmesurada contra la llei de l’amnistia de la qual encara no se’n coneix el contingut precís, se’ls acaba d’unir un nou rellevant: el sector conservador de l’Església Catòlica. “Érem pocs i va parir la burra!”.
  2. Els mateixos que s’avancen a pontificar sense conèixer forma i fons de la proposta de llei de l’amnistia fent oblit de quines són les seves obligacions constitucionals, amb l’argument que la mesura de gràcia no té cabuda en la Constitució, casualment són els mateixos que fa cinc anys que se salten allò que estableix la Carta Magna (Títol IV. Del Poder Judicial. Article 122) i Llei Orgànica 4/2013 de 28 de juny, quant a l’elecció i durada del mandat dels membres del Consell General del Poder Judicial que, en síntesi i referint-se a aquesta qüestió diu que “el Consejo General del Poder Judicial se renovará en su totalidad cada cinco años, contados desde la fecha de su constitución. Los Presidentes del Congreso de los Diputados y del Senado deberán adoptar las medidas necesarias para que la renovación del Consejo se produzca en plazo”.
  3. Dreta i dreta extrema competeixen per veure qui té més capacitat de convocatòria i més “ardor patrio”. D’aquesta guisa, ahir es varen convocar les primeres mobilitzacions per part de Vox i aquest cap de setmana ho farà el PP. Que no oblidin els populars que el principal problema que tenen és que arran la política de dreta que porten a terme, només tenen, com s’ha demostrat, un possible soci: Vox. Que Déu ens agafi confessats.
  4. Mentre això passa aquí, un diari d’economia de molt alta reputació com ho és el britànic Financial Times, assegurava en la seva editorial que l’amnistia serà una mesura “convenient” alhora que “correcta per a Catalunya i Espanya” i afegeix que “les tedioses bretxes polítiques i socials creades per l’independentisme mai no podran ser resoltes exclusivament per la fiscalia i els tribunals” i que per tan “requereixen un diàleg polític i un debat democràtic”. En aquest sentit, el FT ressaltava que, en la pràctica, ERC ja havia abandonat la via unilateral. “Si es persuadís que el més dur [Carles] Puigdemont i el seu partit Junts perquè fessin el mateix, això seria un gran pas endavant”. Quant al PP, l’editorial s’expressava d’aquesta manera: “les declaracions rimbombants sobre traïció no fan res per reduir les tensions a Catalunya” i “buscar únicament no perdre comba davant la ultradreta porta al PP a un atzucac”.
  5. Andreu Mas-Colell, en unes declaracions ahir a la Ser Catalunya afirmava que no hi haurà referèndum d’independència. “Europa –va dir– ens ajuda en moltes coses, però no ho farà en aquesta”.
  • Dimecres 8 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“La llicència de pis turístic deixarà de ser perpètua” (El Periódico)
“Portugal entra en crisi després de la dimissió de Costa per presumpta corrupció” (La Vanguardia)
“Els ultres s’ensenyoreixen de l’agitació al carrer contra l’amnistia” (El País)
“Fre als pisos turístics” (El Punt Avui)
“L’acord d’investidura s’encalla mentre puja la tensió al carrer” (Ara)

L’ou de la serpent. Després de covar-lo durant un temps, l’ou de la serpent ha desclòs. Des de dilluns, Madrid viu unes tardes-nit dies atzaroses, amb manifestacions i aldarulls animades per la dreta extrema, prop la seu del PSOE. Manifestacions en les quals s’escolten proclames racistes, s’entonen càntics feixistes i s’exhibeixen símbols constitucionalment proscrits. Quan els ous de la serpent no són esclafats just quan s’acaben de pondre, la bèstia desclou i creix fins al punt que podria acabar devorant a aquell qui l’ha covat. El PP no va tenir cap mena de pudor a l’hora de pactar i de donar ales a Vox. I ara és Vox qui s’aprofita del gest i de les circumstàncies, amb la llei d’amnistia no nata com a excusa, per intentar desestabilitzar el sistema democràtic… I mentre això passa, el PP, amb Feijóo al capdavant, es manté en un silenci que el fa còmplice…

  • Dijous 9 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“El PSOE i Junts encaren la investidura per la setmana que ve” (El Periódico)
“El PSOE i Junts tanquen un acord per desbloquejar investidura” (La Vanguardia)
“PSOE i Junts ultimen l’anunci de l’acord per la investidura” (El País)
“Aigua amb menys pressió” (El Punt Avui)
“Brussel·les demana explicacions a Sánchez pel projecte d’amnistia” (Ara)
“Dins de l’àrea de salut mental del Taulí” (Diari de Sabadell)

No és casual que avui sigui el dia elegit per Puigdemont per signar l’acord entre Junts i PSOE que ha de facilitar, si no passa res més –que en política mai no se sap–, la investidura de Sánchez els propers dies. No és casual que la signatura de l’acord es faci a Brussel·les on Puigdemont resideix des que va marxar de Catalunya. En política els gestos són importants atès que són els que permeten enllaçar efemèrides i d’aquesta manera justificar decisions que només uns dies abans havien estat negades. Però ja sabem que en política, el ‘no mai!’ és el pas immediatament anterior al ‘sí’ incondicional. Avui, 9 de novembre, fa 9 anys de la consulta del 9-N en la qual hi participaren 2,3 milions de persones; una consulta que en la pràctica va obrir les portes al camí que el processisme havia de recórrer fins els fets del 6-7 de setembre i l’1 i 27 d’octubre de 2017. Però no tot està fet. A partir d’ara queda per recórrer un dur camí fins que l’amnistia pugui ser aplicada. Al seu torn, una vegada Sánchez sigui investit president, començarà una singladura governamental que com a mínim estarà condicionada pels molts pals a les rodes –i tant de bo només fos això!– que la dreta i la dreta extrema posaran. Els conceptes d’il·legitimitat, corrupció, traïdoria… seran possiblement els més suaus que s’escoltaran durat la propera legislatura a les cambres legislatives espanyoles. Agafem-nos fort que venen corbes. Només la unitat del pacte de la investidura permetrà avançar i intentar situar aquest país al lloc que li correspon quant a drets, llibertats i obligacions.

  • Divendres 10 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Puigdemont se suma a la investidura” (El Periódico)
“El pacte PSOE-Junts es proposa de resoldre el ‘conflicte històric’” (La Vanguardia)
“PSOE i Junts pacten la investidura amb una amnistia per al ‘procés’” (El País)
“Legislatura per negociar” (El Punt Avui)
“Acord Junts-PSOE per investir Sánchez” (Ara)

El contingut del pacte signat ahir entre PSOE i Junts a Brussel·les ha generat reaccions a dojo. I això no és gens d’estranyat atès el context polític altament polaritzat enmig del qual ens estem movem. És evident que el pacte presenta arestes. Però que això sigui així no deixa que des del meu punt de vista, com sempre personal i intransferible, del pacte se’n desprenen qüestions especialment rellevants –els pros– que superen en molt els contres que se li poden fer. D’una banda, la garantia de Junts de votar sí a la investidura de Sánchez i de donar estabilitat a la legislatura, “condicionat al compliment dels compromisos adoptats”. De l’altra, que Junts torna a les vies legals que mai no hauria d’haver abandonat i de facto accepta les regles que el marc constitucional estableix. I encara que els sectors que vénen de l’excitació del passat pretenguin dissimular-ho, el document sobre el qual s’estableix el pacte no deixa de ser un acord sobre allò que s’està en desacord com a punt de partida d’un canvi d’escenari de negociació en relació al passat. És per això que tot allò que en el pacte és diu adquireix ple sentit, sobretot si es fa bé, s’explica millor i després –i això tampoc deixa de tenir gran importància– rep la ratificació dels resultats que s’obtinguin. Al cap i a la fi, el pacte signat ahir entre PSOE i Junts –com també el que varen signar socialistes amb ERC fa uns dies– habilita de nou la política i el diàleg com a úniques armes per a la resolució dels conflictes. I això tampoc és un element gens fútil. Aconseguir-ho no serà fàcil, bé que ho sabem… Però res que sigui transcendent mai no és fàcil.

  • Dissabte 11 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Sánchez serà investit amb majoria absoluta” (El Periódico)
“Sánchez assegura la majoria absoluta per avalar la seva reelecció” (La Vanguardia)
“Sánchez teixeix una majoria transversal davant de PP i Vox” (El País)
“Sobrepès ambiental” (El Punt Avui)
“Sánchez completa la investidura en plena revolta judicial” (Ara)
“Els parcs en situació crítica per les restriccions” (Diari de Sabadell)

De dreta a esquerra, a la fila superior: Joan Montllor, Pere Perernau, Toni Ferrer, Xavi Bella, Toni Buxeda, Pere Alavedra i Carles Casasampere. A la fila inferior: Joan Alguersuari, Joan Brunet i Mauri, Fidel Añaños, Josep Olir, Ramon M. Pont, Ignacio Ruíz-Cortina i Quim Carbonell.

Ahir ens retrobàrem un grup de companys –i, això no obstant, bons amics– dels anys d’infantesa i de joventut viscuts intensament a les aules de Can Colapi. Ho vàrem fer al voltant d’una taula ben parada, marc ideal que convida a la conversa distesa a partir de la qual aflorar tota mena de records i experiències, amb els lògics tocs de ‘saviesa’ inherents a l’edat certa que ja atresorem. Cap dels temes d’actualitat –d’aquí, d’allà i de més enllà– va quedar al calaix. Això ens va permetre repassar lliçons d’història apreses a les aules de l’Escola Pia o descobertes, després, a les aules de la vida. Un pastís treballat a l’obrador de la pastisseria Sallés, serví per coronar i segellar aquesta enèsima trobada que vàrem cloure quan ja era fosc, amb el compromís de tornar-hi el proper ‘curs escolar’.

  • Diumenge 12 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Hora de retre comptes davant el planeta” (El Periódico)
“Sánchez demana ‘seny’ al PP davant les protestes contra la seva investidura” (La Vanguardia)
“Un acord d’investidura que va vorejar el precipici” (El País)
“L’edat per al primer mòbil” (El Punt Avui)
“Per primer cop des del 2017 ERC i Junts coincideixen en el què i en el com” (Pere Aragonès) (Ara)

Continuen a Madrid –i això és un fet a tenir molt en compte– les manifestacions diàries de la dreta i la dreta extrema en contra del projecte d’amnistia del qual encara se’n desconeix el contingut precís. Clar que el motiu de fons d’aquestes mobilitzacions no és tant l’amnistia –que també– com l’oposició a què Sánchez sigui de nou investit president del Govern amb el suport de tots els grups parlamentaris de la cambra baixa amb l’excepció dels del PP i Vox que no cessaran quant a la intensitat de la pressió que exerceixen, almenys fins després de la investidura. No s’acaben d’adonar els populars, que si Sánchez ha aconseguit el suport de la pràctica totalitat de la cambra, ha estat, fonamentalment, per evitar que la dreta extrema entrés al Govern d’Espanya de la seva mà. En aquesta tessitura, si els populars tenen la intenció de governar –que òbviament la tenen– han d’allunyar-se, com a pas primer, de Vox per, després, recuperar la relació amb altres partits que almenys teòricament es troben més propers als seus postulats ideològics. I això no els serà fàcil, precisament pels pactes que els lliguen a Vox, gràcies als quals els és permès governar en diverses comunitats autònomes i ajuntaments. Mentrestant no es desvinculin de Vox, Feijóo s’haurà de conformar en ser líder de l’oposició, més per mèrits propis que no pas per errors dels altres.

  • Dilluns 13 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“El rebuig a l’amnistia al carrer s’estén” (El Periódico)
“El PP mobilitza centenars de milers de persones contra l’amnistia” (La Vanguardia)
“Feijóo reclama eleccions amb una protesta massiva als carrers” (El País)
“Verdures a la bassa” (El Punt Avui)
“La dreta agita el carrer a tot Espanya contra l’amnistia” (Ara)

Dia després de les manifestacions convocades pel PP, que han comptat amb el suport de Vox i que han estat àmpliament seguides en la major part d’Espanya, però no pas en tota. Dia després que coincideix amb el de l’inici d’una setmana durant la qual Pedro Sánchez serà investit president del Govern, moment a partir del qual haurà de fer front a una tasca ingent que permeti avançar en la línia que estableixen els acords de legislatura assolits durant les darreres setmanes amb les formacions polítiques que li donen suport sense que, per això, s’esquerdi la cohesió interna del seu partit que tanmateix haurà de fer front a les atzagaiades que li arribaran d’arreu. Clar que Sánchez té a favor seu una majoria parlamentària transversal que molt possiblement es mantindrà unida mentre i tant el PP no s’adoni dels errors comesos i no canviï la seva manera d’entendre la política i d’assumir que les regles de la democràcia, encara que imperfectes, són les que són. I que ningú s’enganyi, no és l’amnistia allò que més molesta al PP i Vox. Una amnistia que per ser vigent, haurà de ser aprovada primer pels representants de la ciutadania i després convalidada pel Tribunal Constitucional. El que de veritat  molesta al PP i a Vox és que un govern progressista legítim, pugui continuar quatre anys més al capdavant del govern d’Espanya.

  • Dimarts 14 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“L’amnistia agafa cos” (El Periódico)
“El PSOE presenta la llei de l’amnistia per a gairebé 400 persones” (La Vanguardia)
“Sánchez dona llum a l’amnistia” (El País)
“Amnistia sense ‘lawfare’” (El Punt Avui)
“La llei d’amnistia entra al Congrés” (Ara)
“Desitjos complerts per a ’Aladí’” (Diari de Sabadell)

El soroll entorn el projecte de llei d’amnistia presentada ahir al Congrés de Diputats per al seu tràmit parlamentari previ a la seva aprovació, és interessadament eixordador. No endebades es tracta d’una mesura política excepcional per donar resposta a uns moments excepcionals amb l’objectiu de tornar a la via política allò que mai hauria d’haver sortit de la política. Així és que analitzar-ne ara i aquí el contingut de la proposta de llei disposant de l’espai del qual disposo, em comportaria una tasca ingent i, perquè no dir-ho, fora del meu abast. Em quedo, doncs, en la part del preàmbul de la llei que diu que “des de l’any 1978, Espanya compta amb un text constitucional homologable al dels països del nostre entorn, que garanteix els drets fonamentals individualment considerats i que preserva els drets ideològics i polítics de tothom”. A això afegeix més endavant que les fites defensades per a assolir poden ser plurals, però que en qualsevol cas, tots els camins a emprendre per fer-les possible han de respectar l’ordenament jurídic nacional i internacional. Crec que no cal dia massa coses més quan a si la llei d’amnistia té encaix o no amb la Constitució. Assenyalat això, destacar que precisament pel caràcter de la llei i de la seva transcendència, ens trobem possiblement davant del projecte més controvertit de la legislatura de Pedro Sánchez pel seu significat polític i per les seves indubtables conseqüències. Però, precisament per això, ara que ja se’n coneix l’articulat, seria un error que el Govern deixés passar l’oportunitat d’explicar a fons la finalitat última de la mesura que no és altra que la d’obrir un nou període polític a partir del qual acarar, per resoldre, els contenciosos territorials tenint en compte el marc constitucional que els condiciona. El camí a recórrer no serà fàcil ateses les pressions que s’han exercit, s’estan exercint i s’exerciran. Però si s’ha arribat fins aquest punt, és evident que no ens podem quedar a mig camí. No oblidem que, com bé diu la Constitució, el poder judicial està sotmès a l’imperi de la llei; imperi que emana de l’únic poder de l’Estat amb legitimació democràtica directa per actualitzar de manera permanent la voluntat constituent del 1978: el Parlament.

  • Dimecres 15 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“L’àrea de BCN estalviaria el 7% d’aigua si abaixa la pressió” (El Periódico)
“Sánchez afronta la investidura en un clima de crispació per l’amnistia” (La Vanguardia)
“Sánchez afronta la investidura en un ambient d’alta tensió” (El País)
“Tot s’hi val” (El Punt Avui)
“Sánchez arriba a la investidura amb la dreta revoltada” (Ara)

Els populars –que a hores d’ara es vanten tant de ser respectuosos amb la democràcia mentre no s’estan d’acusar els socialistes d’actes i comportament que segons ells vulneren l’estat de dret–, ens tenen massa acostumats a què quan no poden assolir els objectius polítics que es proposen a través dels seus representants al Parlament, no dubten a utilitzar tots els mecanismes al seu abast (polítics, mediàtics, judicials i fins i tot eclesials) per fer prevaler els seus interessos. De proves que avalin aquesta meva afirmació no en falten. Les darreres les estem vivint aquests dies quan estem assistint a fets i a imatges inaudites amb jutges com a protagonistes, tals com, per citar només un exemple, que magistrats revestits amb les seves respectives togues, es manifestin en rebuig del pacte subscrit recentment entre el PSOE i Junts, sense que el CGPJ –un estament, per cert, que porta cinc anys amb la majoria dels seus membres caducats pel fet que el PP n’impedeix la renovació, contravenint la Constitució– no ha dit ni piu, tot i que la Llei Orgànica del Poder Judicial qualifica de falta greu que els jutges censurin actes de les autoritats i dels poders de l’Estat valent-se de la seva condició.

  • Dijous 16 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Investidura elèctrica” (El Periódico)
“Sánchez defensa el diàleg i Feijóo troba la investidura un frau” (La Vanguardia)
“Sánchez defensa l’amnistia per a un govern que freni als ultres” (El País)
“Legislatura a tant la peça” (El Punt Avui)
“Sánchez a l’atac contra la dreta” (Ara)
“On i quan es faran les obres el 2024” (Diari de Sabadell)

La llei d’amnistia va acaparar ahir les intervencions del debat d’investidura després del discurs que va fer el candidat Pedro Sánchez que contenia un munt de propostes socials que dissortadament pràcticament no van merèixer cap mena d’atenció. És el contrast –la paradoxa– que des de la política se’ns ofereix aquests dies amb tics que tenen molt més d’escenificació –de forma– que no pas de fons –de contingut–. Avui, Sánchez serà investit president del Govern i amb això tindrà l’oportunitat d’encapçalar la reforma de l’Estat, abans que l’Estat no el reformi a ell i a tots nosaltres. El primer embat per aturar a la dreta extrema ha estat guanyat, però els arguments populistes i fanàtics continuen ben vius i caldrà Déu i ajut poder-los combatre. Clar que no està escrit que res sigui fàcil. Tampoc acarar els conflictes de fons que, en general té aquest país (el d’aquí i el d’allà). I com algú ha deixat escrit aquests dies, si hi ha que se’n pot sortir de tot plegat és Pedro Sánchez, una mena d’au Fènix que ressorgeix després de cada batalla i, si ens atenim al discurs que ahir va fer, cada vegada amb més força.

  • Divendres 17 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“¿Lligat de peus i mans?” (El Periódico)
“Sánchez, encara més difícil” (La Vanguardia)
“Majoria absoluta per Sánchez” (El País)
“President collat” (El Punt Avui)
“Sánchez arrenca una legislatura incerta” (Ara)

Trumpisme en estat pur. En constatem dissortadament l’evidència cada dia que passa amb l’actitud i les declaracions clarament desestabilitzadores, tant per part dels líders populars com de la dreta extrema. Sánchez ja és president del Govern. A ell l’espera una tasca ingent amb, com a mínim, dos vessants cabdals. La primera, la necessitat d’avançar en la consecució i consolidació de les mesures socials que en el seu discurs d’investidura va anunciar però que, ateses les circumstàncies, han quedat relegades a un segon pla de l’actualitat. La segona, mantenir l’inestable equilibri que es dona amb les forces polítiques que li han atorgat el seu suport d’investidura. Als uns i als altres els convé poder acarar les reformes estructurals que convenen per posar l’Estat al dia. Així és que a l’hora de tensar la corda, convé tenir presents aquells que estan disposats a treure partit de qualsevol oportunitat que se’ls presenti per fer descarrilar el tren del progrés. Compte!

  • Dissabte 18 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“El diàleg impulsa el PSC, ERC aguanta i Junts cau” (El Periódico)
“La pugna entre Sumar i Podem complica la formació de l’executiu” (La Vanguardia)
“Xoc entre Sumar i Podem en plena formació del Govern” (El País)
“Drecera a l’amnistia” (El Punt Avui)
“El PSC es dispara i l’independentisme no suma” (Ara)
“Com hem canviat” (Diari de Sabadell)

Sempre he considerat que els estudis demoscòpics que periòdicament es fan i es desfan i que s’arriben a publicar, serveixen com a molt per marcar tendències de comportament electoral però no pas realitats. Ho recordo ara perquè així és com cal prendre les conclusions que es desprenen del darrer baròmetre d’opinió elaborat pel CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) que es va donar a conèixer abans-d’ahir. Baròmetre que apunta que els partits independentistes, en el cas que les eleccions se celebressin avui mateix, es quedarien sense la majoria que actualment ostenten a la cambra catalana. Per contra, el PSC en seria el guanyador, molt per davant d’ERC que al seu torn superaria a Junts. De l’estudi també es desprèn que el 60% de catalans estan a favor de l’amnistia mentre que el 73% abonen un referèndum. A partir d’aquestes dades cadascú –sigui un partit o un mitjà de comunicació– en fa la lectura que més li convé de cara, respectivament, als seus electors o als seus seguidors. Sigui com sigui, serà bo que els partits catalans tinguin molt en compte la tendència del vot que el CEO apunta en els darrers sondejos a l’hora d’establir estratègies i adoptar actituds en moments de tantes i tantes tribulacions i turbulències.

  • Diumenge 19 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“El dèficit fiscal català es dispara al 10% del PIB” (El Periódico)
“La nit de Vanguardia” (La Vanguardia)
“Sánchez blindarà el seu nucli dur pel nou Govern” (El País)
“Dèficit històric” (El Punt Avui)
“Junts descarta renunciar a la unilateralitat a canvi de l’amnistia” (Ara)

Em preocupa la tensió que presideix el clima polític del país. Em preocupen les manifestacions que promociona i anima la dreta i la dreta extrema. Em preocupa la manca de moderació, els discursos altisonants i les proclames que emanen de la dreta i de la dreta extrema, tant al Congrés dels Diputats com al carrer. Em preocupa la manca de diàleg entre els actuals dos grans partits de l’Estat. Em preocupen les declaracions que des de l’independentisme es fan quan només han passat unes hores des de la investidura de Sánchez. Em preocupa la divisió entre les formacions polítiques que conflueixen en Sumar, un dels principals bastions amb els quals compta el president Sánchez. Em preocupa, en definitiva, que tot plegat pugui ser un símptoma de la manca de maduresa democràtica que a hores d’ara es percep en la ciutadania, però també en els partits polítics i en bona part dels poders de l’Estat, amb el judicial al capdavant…

  • Dilluns 20 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Les obres del Camp Nou amaguen casos d’’explotació laboral’” (El Periódico)
“Israel i Hamàs ultimen amb els EUA un acord” (La Vanguardia)
“Els lletrats del Congrés avalaren una amnistia per a guàrdies civils” (El País)
“55.000 euros menys per cada català” (El Punt Avui)
“Els conflictes de l’aigua” (Ara)

  1. 20-N. 49 anys després de la mort del dictador Franco, una part d’Espanya està fent un gir cap a posicions de dreta i de dreta extrema, la qual cosa es posa de manifest amb les mobilitzacions animades pel PP i Vox que comptem amb el suport de la dreta mediàtica, econòmica, judicial i fins i tot eclesial i en les que sembla que tot estigui permès quant a l’exhibició de símbols, banderes i gestos que ens recorden un passat tenebrós. Un dia, tanmateix, que passarà a la història per la victòria a l’Argentina de l’ultra Javier Milei, barreja perfecte entre predicador messiànic i estrella del rock, que promet dolaritzar l’economia, privatitzar sectors públics, retallar despeses socials, alhora que nega el canvi climàtic. Tot al més pur estil del trumpisme.
  2. “Cap geperut es veu el seu propi gep” resa una dita popular. Escriu Raimon Obiols en el seu apunt diari d’avui que “les coincidències entre el Madrid d’aquests dies i la Barcelona de 2017són múltiples: ultra les manifestacions multitudinàries dels uns i dels altres, els vespres de Ferraz recorden les nits flamejants d’Urquinaona; els talls de l’A-6  dels uns recorden els de l’AP-7 dels altres; les vetlles montserratines dels uns han estat replicades pels rosaris preconciliars dels altres.” Res més a afegir.
  3. Els presagis de malastrugances que s’emeten des del PP i de Vox no tenen a hores d’ara reflex en la borsa que, des de fa uns dies, no deixa de pujar, la qual cosa deu voler dir que els inversors no veuen el panorama tant negre com alguns el pinten i que tenen confiança suficient en les polítiques del Govern Sánchez. I si he de ser sincer, no sé discernir si això és una bona notícia, o no!
  • Dimarts 21 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Sánchez reforça el Govern amb els negociadors de la investidura” (El Periódico)
“Sánchez afegeix al seu nucli dur perfils per a la brega política” (La Vanguardia)
“Un Govern continuista amb major pes polític” (El País)
“El govern de l’amnistia” (El Punt Avui)
“Sánchez es blinda” (Ara)
“Obligats al cotxe per la falta de transport públic” (Diari de Sabadell)

Amb el nomenament del nou executiu que ha d’acompanyar al president Sánchez, es tanca un llarg i dur període polític que s’encetà el 23 de juliol amb les eleccions legislatives. Des de llavors han passat no poques coses. Si anem a les hemeroteques, ens adonarem dels gripaus que els uns i els altres s’han empassat per poder arribar on ara som, amb un Govern que comença la singladura amb importants reptes damunt la taula –que van més enllà de l’amnistia–, amb una oposició que no el deixarà respirar ni un sol moment. Però nosaltres no som el mèlic d’un món revoltat, amb un futur immediat que no convida a l’esperança quant a revertir els conflictes bèl·lics que s’estenen al llarg i ample del planeta, amb els d’Ucraïna i Gaza en un primeríssim pla. Aquest és el context en el qual ens movem i en el que l’ONU acaba d’insistir per enèsima vegada de la urgència en adoptar mesures dràstiques que, com a mínim, contribueixin a frenar els efectes del canvi climàtic que, de fet, és el repte que hauria de reclamar major atenció per part de tothom, si és que volem evitar mals i desastres superiors als que ja estem patint.

  • Dimecres 22 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“L’aigua a l’àrea de BCN pujarà un màxim de 3€ al mes el 2024 ” (El Periódico)
“García-Castellón ja porta Puigdemont al Suprem sense espera l’Audiència” (La Vanguardia)
“Hamàs i Israel prop d’una treva per alliberar hostatges” (El País)
“Tancant l’aixeta” (El Punt Avui)
“La justícia manté el pols contra la llei de l’amnistia” (Ara)

  1. Tard i malament. Fa mesos que sabíem que si la sequera es perllongava, tard o d’hora podíem entrar en un període crític per manca suficient d’aigua de boca. El cas és que els mesos anaven passant, la sequera no revertia i les mesures que era aconsellable prendre no acabaven d’arribar i, en tot cas, es limitaven a avisos i a campanyes publicitàries d’èxit escàs vistos els resultats. És així com ara ens trobem al llindar de restriccions tot i saber de pèrdues d’aigua que es produeixen per manca de manteniment de les canonades i dels consums fora mida que es produeixen en determinades poblacions residencials catalanes. Sense anar més lluny aquest és el cas de Matadepera que, encara avui, presenta un consum de l’ordre de 420 litres d’aigua per habitant, quan el màxim permès és a hores d’ara de 210 litres. És evident que algú no ha fet la feina…
  2. Coincidint amb el dia en el qual, d’una banda, els serveis jurídics del Congrés de Diputats donaven el vistiplau a la tramitació de la llei d’amnistia i, de l’altra, el nou equip ministerial prenia possessió dels seus càrrecs –per cert, davant l’actitud disciplent del Borbó–, dues decisions gens casuals adoptades des de l’àmbit judicial. La primera: el jutge García-Castellón decideix enviar al Suprem la causa contra Puigdemont en atribuir-li “una posició d’autoritat inqüestionable” en l’organització Tsunami Democràtic. Ho fa sense esperar que l’Audiència resolgui el recurs que la Fiscalia havia presentat quant a l’auto d’imputació. La segona: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fixa data del judici oral per a Lluís Salvadó, Josep Maria Jové (acusats tots dos dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació) i Natàlia Garriga (acusada del delicte de desobediència greu a autoritat judicial) per fets inherents a l’1-O. Els comentaris són sobrers…
  • Dijous 23 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Israel i Hamàs inicien el canvi d’ostatges i presos” (El Periódico)
“Brussel·les eludeix la pressió del PPE i es posa de perfil sobre l’amnistia” (La Vanguardia)
“Israel i Gaza amb l’ai al cor arran l’inici de la treva acordada” (El País)
“Va per ella [Marta Rovira]” (El Punt Avui)
“Israel i Hamàs acorden quatre dies de ‘pausa humanitària’” (Ara)
“Deutes històrics del govern de l’Estat amb Sabadell” (Diari de Sabadell)

Fracàs de la dreta i dreta extrema espanyola que ahir, al Parlament Europeu, pretenia internacionalitzar el debat sobre els acords d’investidura i la llei d’amnistia en una mena de croada europeista contra Pedro Sánchez i l’independentisme. Tanmateix, el debat de l’Eurocambra es va veure acaparat pels eurodiputats espanyols, que, en un déjà vu, no van fer més que reproduir els arguments i retrets que ja havien exhibit en les sessions del Congrés de Diputats en ocasió de la investidura de Sánchez com a president del Govern, celebrades just ara fa una setmana. En un eurohemicicle buit –símptoma revelador de l’interès general que a la UE desperta aquesta qüestió que tant preocupa i ocupa a PP i Vox–, el comissari europeu de Justícia, el belga liberal proper a PP i Ciutadans, Didier Reynders, va evitar mullar-se i limitant-se a recordar que vigilaria “molt de prop” la llei d’amnistia sobre la qual no pensava pronunciar-se fins que no hi hagués un text definitiu. “Aquest –va reblar– és un assumpte intern d’Espanya que s’ha de gestionar en el marc de la Constitució espanyola”. Al final del debat, l’ultradretà Jorge Boixader, a modus de resum de què havia passat a l’europarlament, va dir: “Espanya s’ha quedat sola”. No s’havia adonat encara que qui en aquesta qüestió s’havien quedat sols eren precisament el seu partit i el PP.

El contrapunt a tot plegat, la inesperada victòria de la ultradreta als Països Baixos, prova fefaent de l’avenç que de les posicions ultraconservadores arreu d’Europa.

  • Divendres 24 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“La reforma laboral dona peu a abusos com els del Camp Nou” (El Periódico)
“Sánchez insta Netanyahu a aturar la ‘catàstrofe humanitària’ a Gaza” (La Vanguardia)
“Sánchez a Netanyahu ‘el número de morts palestins és insuportable” (El País)
“Finançament singular” (El Punt Avui)
“Cada hora dues dones denuncien ser víctimes de violència masclista” (Ara)

  1. No deixa de tenir el seu què, que ERC i Junts només estiguin d’acord encara, en donar el seu suport a Pedro Sánchez ja que discrepen en qualsevol altre qüestió. I això, a despit que el desbloqueig de la investidura a Espanya i del retorn de Junts al pragmatisme hagin obert una etapa nova en la política espanyola. En aquest context de trifulgues constants per veure qui en sap més i qui fa més per la causa, no és estrany que al Parlament de Catalunya hi hagi actituds que continuen igual després de la investidura de Sánchez. “L’objectiu és que aquest país pugui decidir lliurement el seu futur” proclamava solemnement Aragonès en el ple de la cambra de dimecres passat, mentre “els problemes reals de la gent” als quals t’han ha apel·lat en el passat el president, quedaven una vegada apilats a un costat. En voleu una prova? Doncs aquí la teniu: en cap de les intervencions que es varen produir en el plenari, no es va poder escoltar ni una sola paraula –sigui des del Govern o des de l’oposició– quant a la sequera i a les mesures dictades per disminuir el consum d’aigua… I aquí ho deixo!
  2. La treva humanitària entre Israel i Hamàs ha començat avui, vint-i-quatre hores més tard que ho havia de fer. La realitat és, però, que Gaza ja és a hores d’ara un territori completament arrasat en el que malviuen les persones que no n’han marxat i que són les que pateixen amb més dolor les conseqüències d’una guerra que, com totes, no té ni ordre ni sentit, mentre l’anomenada comunitat internacional s’ho mira a distància talment com sempre fa en la majoria de conflictes. Tot plegat una gota d’aigua a l’oceà de la destrucció. I és que la treva durarà solament quatre dies ampliables a deu.
  • Dissabte 25 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“El suport de Sánchez a Palestina indigna Israel” (El Periódico)
“Israel obre una crisi diplomàtica amb Espanya per ‘suport al terrorisme’” (La Vanguardia)
“Israel carrega contra Sánchez per criticar les ‘matances’ de civils” (El País)
“L’hora del verificador” (El Punt Avui)
“Crisi diplomàtica Espanya-Israel” (Ara)
“Rebuda massiva al Nadal” (Diari de Sabadell)

Em desperto amb una per a mi, molt bona notícia. La causa són les declaracions de Pedro Sánchez ahir a Rafah (Egipte), posicionant-se sense ambages a favor de la creació d’un Estat pels palestins. Declaracions que com a resposta immediata han tingut una   contundent i hipòcrita resposta, rebutjant-les, per part d’Israel. El que ahir va fer Sánchez és senzillament pronunciar-se sobre la mort de milers de palestins civils. Ningú pot negar objectivament, que el nivell de destrucció que Israel està portant a terme a la Franja de Gaza, amb el desplaçament de centenars de milers de persones que no tenen on aixoplugar-se, el tall del subministrament d’elements essencials per a la subsistència tals com l’aigua, l’electricitat, els aliments i el combustible, sobrepassen en molt les normes de qualsevol enfrontament armat i que per això mateix no poden ser assumides per la comunitat internacional. La reacció de Netanyahu a les declaracions de Sánchez fant oblit de  les condemnes que el president espanyol ha fet repetidament amb relació a l’atac de Hamàs desencadenat contra Israel el 7 d’octubre que va fer 1.400 víctimes mortals. Bé faria Netanyahu en escoltar els ciutadans i la comunitat internacional abans d’optar per l’enfrontament diplomàtic, en aquest cas amb dos països de la Unió Europea (Espanya i Bèlgica), compromesos en la tasca de trobar una sortida pacífica i política a la guerra a Gaza.

  • Diumenge 26 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Del sostre de vidre al precipici” (El Periódico)
“Crearem les condicions perquè les empreses que se’n van anar tornin a Catalunya” (Jordi Hereu) (La Vanguardia)
“L’amnistia ens permetrà millorar l’escut social” (María Jesús Montero) (El País)
“La guerra a les aules” (El Punt Avui)
“Perquè els empresaris argentins establerts a Barcelona entenen que guanyi Milei” (Ara)

Falta encara un mes per la diada de Nadal i els carrers de les ciutats llueixen i exhibeixen lluminàries, arbres, música i pessebres a dojo. I tot enmig d’una cursa esbojarrada per a veure qui ho fa millor i qui pot captar més l’atenció de més persones. D’aquesta guisa, des d’ara i durant un mes i mig, estarem immersos en un ambient alimentat i sobredimensionat, sobretot pel comerç, en el qual els bons desitjos s’escamparan a discreció bandejant, això sí, als que menys tenen i vulnerables, tan sovint oblidats. Uns bons desitjos que malauradament i per això mateix, molt em temo que com sempre quedaran en només bones intencions i millors paraules. I no sabeu pas com, també en aquesta ocasió, preferiria equivocar-me.

  • Dilluns 27 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Feijóo capitalitza el rebuig a l’amnistia” (El Periódico)
“El fòrum de Barcelona no és un complet contra Israel” (Josep Borrell) (La Vanguardia)
“Els mitjancers pressionen per ampliar la treva a Gaza” (El País)
“Cooperació a l’alça” (El Punt Avui)
“El més fàcil seria portar l’aigua a Barcelona des de Tarragona en vaixell” (David Mascort) (Ara)

Males notícies per encetar la setmana. D’una banda, la negativa d’Israel de perllongar la treva humanitària oberta fa quatre dies a Gaza que ha permès fer arribar a aquell territori aigua, aliments i combustibles i un intercanvi d’ostatges. Si res no canvia en les properes hores, demà es reprendrà la guerra i amb ella la destrucció humana i física de Gaza. De l’altra, la cancel·lació de la participació d’Israel a la reunió de la Unió per la Mediterrània (UpM) programada per avui, amb el pretext d’haver-se canviat unilateralment l’agenda prevista per centrar-la en el conflicte a l’Orient Mitjà. La decisió del Govern de Benjamin Netanyahu arriba, tanmateix, en plena crisi diplomàtica amb Espanya per les paraules del president espanyol, Pedro Sánchez, sobre les morts de civils i la possibilitat de reconèixer de manera unilateral un Estat palestí.

  • Dimarts 28 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Dos de cada tres espanyols rebutgen l’amnistia” (El Periódico)
“Andalusia i Catalunya lideren els projectes amb fons europeus” (La Vanguardia)
“Israel i Hamàs allarguen la treva i l’intercanvi de presoners” (El País)
“Anar-hi anant” (El Punt Avui)
“Hamàs i Israel allarguen la treva a Gaza dos dies més” (Ara)
“Al més pur estil madrileny” (Diari de Sabadell)

  1. Josep Escartín serà, a partir del primer de desembre síndic municipal de greuges de Sabadell. Ho serà a despit d’haver-ne exercit el càrrec entre els anys 2005 i 2018 –compartint-lo, per cert, amb el seu treball a CASSA (Companyia d’Aigües de Sabadell, S. A.)– i del fet que a hores d’ara s’estigui debatent al Parlament de Catalunya la Llei de les Sindicatures Locals de Catalunya que n’ha de limitar l’exercici del càrrec de Síndic a un màxim de dos períodes de 5 anys. Escartín substituirà a Abellan que en el decurs dels darrers cinc anys ha estat al capdavant de la Sindicatura Municipal havent demostrat una  alta dedicació i gran professionalitat. L’elecció d’Escartín ha comptat amb l’aval en el ple Municipal del PSC, Junts, Vox i PP, mentre que els Comuns i la Crida s’hi han mostrat en contra i ERC s’ha abstingut. Per contra, la candidatura d’Abellan disposava de l’aval documentat de persones i d’entitats sabadellenques vinculades al tercer sector social així com de la Federació d’Associacions de Veïns que presideix Manuel Navas qui, en aquesta condició, ha intervingut davant el plenari municipal en defensa de la idoneïtat d’Abellan per continuar en l’exercici del càrrec. Atesos els fets i les circumstàncies concurrents, també jo considero que el nomenament d’Escartín és un desencert col·losal que mai no s’hauria d’haver produït.
  2. Escriu David Trueba avui a El País: “La pregunta que ens fem és per què la política s’ha convertit en aquesta amalgama una mica amorfa de discursos tremendistes que tenyeixen d’ideologia fins al comunicat meteorològic, on es parla de cop d’Estat, de traïció a la pàtria i de fi del món, però no obstant això, ningú no s’ocupa de la gestió del padró, del malbaratament d’aigua, de la pobresa sistèmica i de l’abandonament de parcs i jardins. La política local, que és la glòria beneïda del nostre sistema, ha emprès una carrera cap a l’al·locució grandiloqüent. És cert que l’electorat està tan infantilitzat que els meus estimats nens celebren l’arbre de Nadal més gran i lluminós amb un orgull de conquesta social sense precedents. Ens conformaríem amb veure solució als sots, el clavegueram, l’arbrat de veritat (no el de plàstic) o el lliurament de la miserable ajuda a la dependència. De veritat, no ens cal que resolguin el món, amb què es posin al telèfon i ens donin una cita en temps racional ja ens donaríem per feliços.” Es pot dir més alt però no pas més clar!
  • Dimecres 29 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“La indisciplina viària a BCN es concentra en la càrrega i descàrrega” (El Periódico)
“El PSOE es planteja concórrer amb Sumar a les eleccions gallegues ” (La Vanguardia)
“El nou portaveu del PP al Congrés genera recels en el partit” (El País)
“Atenció gran” (El Punt Avui)
“L’hidroducte de Barcelona a Marsella, a la llista dels fons europeus ” (Ara)

  1. Segons els manuals, la borsa és un indicador de l’estat d’ànim de l’economia en un moment determinat; estat d’ànim que, al seu torn, a banda de factors d’ordre intern de la mateixa borsa, depèn, tanmateix, de factors externs a la borsa, tals com poden ser mesures polítiques (fiscals i de privatitzacions), l’evolució de l’economia estatal, la inflació, les notícies internacionals (inicis de guerres o col·lapse d’algun mercat o economia d’un país) i l’evolució de borses internacionals. Si això és així, que ho deu ser, la paradoxa la trobem a Espanya on malgrat els missatges i pronòstics malastrucs de l’oposició, la borsa està creixent com mai ho havia fet els darrers anys. Diuen els castellans que “algo tendrá el agua cuando la bendicen”…
  2. Dos jutges espanyols constitueixen a hores d’ara el millor exponent de la manca de respecte per la separació de poders a Espanya. M’estic referint a Pablo Llarena Conde i Manuel García-Castellón que a despit que promouen diverses causes contra l’independentisme, no s’estan de pronunciar-se sense que res no passi en contra de la llei d’amnistia quan aquesta ni tan sols s’ha començat a debatre al Congrés de Diputats. Sobrer deu ser recordar per enèsima vegada, que en un estat social de Dret, correspon als jutges aplicar les lleis que emanen del Parlament. No pas emetre’n valoracions apriorístiques.
  • Dijous 30 de novembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Recat sindical al Camp Nou” (El Periódico)
“El Rei crida a la unitat davant un Congrés crispat” (La Vanguardia)
“PSOE i Junts pacten amagar la identitat del verificador” (El País)
“La cimera de Dubai aspira a superar els èxits de París” (El Punt Avui)
“La pensió mitjana superarà els 1.200€” (Ara)
“Premi al talent empresarial” (Diari de Sabadell)

Amb el que es va viure ahir al Congrés de Diputats, una evidència: la batusa a l’hemicicle està garantida des d’ara i al llarg d’aquesta legislatura que mentre duri, serà molt complicada pels molts equilibris que Sánchez i el Govern hauran de fer. L’aposta del PP i de Vox per l’estratègia del soroll contribueix a augmentar la polarització i la radicalització de posicions ja de per si antagòniques, alhora que per això mateix dificulta encara més el diàleg entre els dos grans grups polítics de la cambra. I això no és gens bo ni per la democràcia ni per l’avenç del país, com tampoc ho és que Carles Puigdemont declari sense ambages que si cal, farà caure el Govern de bracet amb el PP i, de l’altra, l’ofensiva dels jutges contra decisions del Govern. En especial crida l’atenció del CGPJ que per primera vegada en democràcia s’ha oposat a un candidat proposat pel Govern per ocupar el càrrec de fiscal general, amb l’argument que “no és un candidat idoni” quan els que no són idonis són ells que porten cinc anys amb mandat caducat en un clar incompliment de la Constitució…