A vegades es donen situacions ben curioses. Com va passar en el debat de fa una setmana, organitzat pel Fòrum Sabadell, entorn el projectat, i més que polèmic camp de golf de Torrebonica i Can Bon Vilar. A la taula de la sala del Casal Pere Quart, tres persones. Els dos ponents, Francesc Mercadé -la veu defensora de l’interès i de la idoneïtat del projecte-, i Manuel Cunill -president de l’ADENC i veu que clama en el desert- i un moderador, l’advocat i vell lluitador, Manuel Garriga. Tres persones que, ben mirat, disposen d’uns cognoms que encaixaven perfectament amb l’esperit i amb el paper que a cadascú li va correspondre en el debat. Així, el defensor del projecte i del negoci que el camp de golf de Torre Bonica i Can Bon Vilar despertarà, era un Mercadé de cognom. ¿Qui millor que ell per a vendre la moto del camp de golf? En l’altra extrem de la taula, el defensor de no tocar res, oposat a la construcció de l’equipament esportiu d’elit, hi havia un Cunill de cognom. ¿Qui més adient per reivindicar que la pau i la tranquil·litat continuï imperant en uns paratges que, si res no canvia, seran ocupats per hectàrees i hectàrees de gespa pel gaudi d’uns pocs escollits? Enmig del Mercadé i del Cunill, el moderador Garriga. I el Diccionari General de la Llengua Catalana descriu la garriga com “un matollar dens de garric”. Exactament el què va ser el moderador durant el debat, aconseguint que el Mercadé i el Cunill no es descobrissin i tampoc no s’enfrontessin fins pràcticament els darrers minuts  del debat. Viure per a veure!

Publicat a El 9 Nou, el 28 de novembre de 1999