Ahir arribava finalment, el moment que molts tant esperaven i que, possiblement, algú temia. El moment en què, finalment, es féia justícia a les grans oblidades de l’11-M: les víctimes. Es feia justícia i reivindicació i es recuperava la veritat del què havia passat aquell tràgic dia a Madrid i rodalies. El Tribunal encarregat de jutjar els fets de l’11-M donava a conèixer ahir la seva sentència i retornava les coses allà d’on mai no haurien d’haver sortit. Si més no pel respecte que sempre haurien d’haver merescut i mereixen les prop de dues-centes víctimes mortals i les més de 1.500 persones que resultaren ferides d’aquells brutals atemptats. La sentència ha estat clara i diàfana i no deixa cap escletxa per on filtrar-se qualsdevol dubte en relació a l’autoria i a la responsabilitat d’uns fets només atribuïbles al terrorisme islàmic. En evidència queden ara, després de conèixer el contingut de la sentència, posicionaments polítics que solament buscaven enredar la troca i alimentar suposades teories de la conspiració que solament havien existit en la imaginació d’uns quants. Haurem de retornar a les hemeroteques, a les fonoteques i a les videotques per fer memòria d’allò que cadascú va dir i va defensar des del mateix moment que es varen produir els salvatges atemptats de l’11-M a Madrid i durant els tres anys que ha durat la instrucció i el sumari del judici del qual ahir es dictava sentència.
Davant la claredat de la sentència no és estrany que s’hagin començat a produir moviments per corregir posicionaments i pronunciaments que qüestionaven, abans d’hora, la possible decisió del Tribunal cas que no avalés allò que el PP ha estat defensant en relació a l’autoria dels atemptats de l’11-M i que ara vol negar haver fet i dit. És així com estem escoltant ja veus dels líders de la dreta espanyola i dels mitjans de comunicació propers als posicionaments dels populars desmarcant-se de la teoria de la conspiració per ells alimentada. Però els fets són els fets i escoltada la sentència �qui pot negar que aquesta teoria de la conspiració ha estat planant sobre la fase d’instrucció i sumari del judici? Ho podran intentar explicar com millor els sembli els senyors Rajoy, Acebes, Zaplana o qualsevol altre alt càrrec del PP; però el cert és que les més de 500 preguntes presentades en seu parlamentària pels populars qüestionant la instrucció de la causa i alimentant la teoria de la conspiració no fan més que posar de relleu l’abast de les seves distorsions en relació al què va passar aquell 11-M i les seves possibles causes.
Sigui com sigui, molt ens temem que haurem de continuar aguantant declaracions amb ganes de continuar marejant una perdiu que de tant fer-la voltar ja és definitivament morta. La habitual incontinència verbal d’Acebes i de Zaplana, els porta a assegurar ara que mentre hi ha un partit que s’ha aprofitat d’un atemptat terrorista per guanyar unes eleccions, ells –els populars– això no ho han fet ni ho farien mai.�Com poden dir-se coses com aquestes després de tot el què va dir i defensar Acebes quan era ministre i buscava per tots els mitjans –tant ell com el llavors president Aznar–, de carregar els neulers de l’autoria dels atemptats damunt la banda terrorista ETA? Tot plegat en un intent desesperat de desvincular els tràgics atemptats de tres dies abans d’unes eleccions generals de la decisió del govern Aznar d’intervenir en una guerra, la de l’Iraq, contra la qual s’havia manifestat una gran majoria de la ciutadania d’aquest país.
Novament s’està posant de relleu que el PP no ha superat encara el trauma que la pèrdua de les eleccions del 14-M li va causar. Unes eleccions que, efectivament, varen estar marcades per l’atemptat de l’11-M però no pas en el sentit que el PP apunta. I és que la ciutadania es va mobilitzar davant tanta mentida i insensaseta d’un govern que va ser incapaç d’acceptar la veritat que els fets ja apuntaven immediatament després dels atemptats. Ara, però, hora és de recordar les víctimes innocents, de recuperar-ne la seva memòria i d’intentar oblidar-nos d’aquests tres llargs anys transcorreguts que han marcat decisivament la història d’aquest país.
Publicat a Diari de Sabadell, el 1r de novembre de 2007
Comentaris recents