Abans d’ahir, a la Fundació Bosch i Cardellach, es feia memòria a un ciutadà exemplar, a un treballador incansable de la cultura, a un sabadellenc d’adopció i d’acció, a una persona que s’autodefinia com a cinèfil i lletraferit, darrera la qual ha quedat una prolífica trajectòria personal i professional al servei de la ciutat i a diverses institucions ciutadanes, entre les que en destaquen  la Fundació Bosch i Cardellach a la que ingressà com a membre l’any 1967, quan feia pocs anys que havia arribat a Sabadell des de la seva Barcelona natal. M’estic referint a Joan Ripoll i Bisbe que ens va deixar el mes de novembre de 2016. De formació autodidacta, gestada a l’Ateneu Barcelonès, Ripoll va dedicar hores i hores de la seva joventut a assistir a conferències i a interactuar amb els creadors cinematogràfics del moment. Gràcies a això va poder adquirir els coneixements i el bagatge que li havien de permetre fer el salt a la nostra ciutat per incorporar-se a l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis de Sabadell de la mà de qui en fou president Miquel Forrellat i Solà (1922-2006). No trigà Ripoll a mostrar-se com a un excel·lent gestor i millor creador i animador cultural. Com a gestor cultural, impulsà projectes cabdals, tals com la Masia de Can Deu i el Museu d’Eines del Camp, les biblioteques que la Caixa tenia distribuïdes al llarg i ample de la ciutat, l’exposició permanent de moneda catalana que s’exhibia en l’edifici modernista, l’organització i del Premi Sant Joan (del que en fou també membre del jurat), la promoció d’activitats, jornades, conferències, exposicions, obres teatrals, concerts…

La intensa dedicació professional –i sobretot vocacional– a les seves responsabilitats màximes dins l’Obra Cultural de la Caixa, no privava que li quedés temps per dedicar-lo a l’Acadèmia de Belles Arts, al Cine Club Sabadell i com ja he escrit abans, a la Fundació Bosch i Cardellach.

En la seva vessant de cultural no puc deixar de citar la seva obra Mirades a l’art contemporani i Noucentisme i Avantguarda, o les seves col·laboracions a la revista Quadern de la Fundació Ars i a Ràdio Sabadell, o la seva i excel·lent secció habitual dels dissabte a les pàgines de Diari de Sabadell sota el títol genèric de La Mirada, que, en el seu conjunt, conformen unes magnífiques cròniques del moviment cultural sabadellenc. Una tria d’aquests articles fou editada per Edicions de Gràfic Set l’any 2007 sota el títol Mirades a l’Art Contemporani.

Des del punt de vista de la Fundació Bosch i Cardellach, Ripoll va ser una de les persones que més va contribuir al creixement i al desenvolupament de la institució mitjançant l’activitat que hi desenvolupà com a vocal de la Junta en els períodes compresos entre els anys 1979 i 1983 i 1999 i 2003 i vicedirector el 2003, i com a membre i puntal de les comissions de Publicacions, del Dia de l’autor i de la Biblioteca. També havia estat vocal del jurat del recordat premi Martí Peydró de poesia (1960-1974), de la Comissió d’Estudi del Mapa Cultural de Sabadell (1994) de la Comissió de Revisió de Anales de la Villa de Sabadell (1995) i de la Comissió sobre el projecte de la Biblioteca Vapor Badia (1997), d’entre d’altres.

D’ell són les ponències Problemàtica bibliotecària a Sabadell (1977)  i  Noucentisme i Avantguarda. Tres fites sabadellenques (Joaquim Folguera, Feliu Elias, Pere Quart) (1995) que pronuncià en el seu ingrés en el Consell de Membres Numeraris de la Fundació Bosch i Cardellach que li va ser contestada per Pere Roca Garriga (1921-2009), que posteriorment s’edita dins la col.lecció Quadern d’Arxiu (núm. 77). La ciutat de Sabadell li va reconèixer la seva tasca cultural quan l’any 2010 li va atorgar el premi ‘Trajectòria’ en la primera (i pràcticament única) ‘Nit de la Cultura’.

Publicat a Diari de Sabadell, el 1r de juny de 2017