No per sabut cal oblidar-se’n. El mal que afecta a les comunicacions viàries pirinenques i interpirinenques, en especial pel que fa a la vessant del sud, no sembla pas que pugui tenir una solució a curt termini i tot sembla indicar que s’acabi convertint en una malaltia crònica que caldrà anar trampejant sigui com sigui. Fa uns anys, amb les inversions que es van programar des de l’espanyol Ministerio de Obras Públicas y Medio Ambiente (ara de Fomento) –que en alguns casos fins i tot es van concretar en part–, semblava que es començava a entrar en un nou cicle i que, de mica en mica, l’històric problema de les comunicacions viàries pirinenques s’aniria resolent. Però no. No ha estat així. Es tractava només d’un miratge i passats els anys les coses continuen igual, les inversions ministerials espanyoles no es concreten i la xarxa de carreteres d’accés als Pirineus es mostra cada vegada més insuficient. Sense anar més lluny, un recent estudi de la Generalitat de Catalunya estableix en 7.200 milions de pessetes les inversions mínimes necessàries per resoldre els dèficits que presenten diverses carreteres d’accés als Pirineus. L’estudi, però, només contempla els dèficits de dues comarques pitinenques: el Berguedà i el Ripollès. I mentre la Generalitat de Catalunya espera que sigui l’administració espanyola qui es faci càrrec de la inversió, el Ministerio de Fomento no està per la labor i llença pilotes fora quan es parla del Pirineu i dels seus accessos. De la mateixa manera que també ho fa quan es tracta de convertir l’aeroport de la Seu d’Urgell amb el d’Andorra.

Situades així les coses, Andreu Mas-Colell, el conseller en cap del govern de la Generalitat de Catalunya, no estava tampoc massa disposat a escoltar les reivindicacions arribades des les comarques pirinenques en el sentit de disposar d’una sola veu a l’hora d’abordar i discutir la problemàtica que pateixen. Almenys això és el què es podia desprendre d’una seva recent intervenció en les jornades pirinenques de Rialp.

Comptat i debatut, entre els uns i els altres, els problemes del Pirineu no acaben de trobar solució. Mentre, les oportunitats econòmico-turístiques del Pirineu disminueixen. Com em feia notar un amic fa pocs dies, els problemes de comunicacions pirinenques no es troben a Andorra (que també), si no més aviat en els accessos al Principat des d’Espanya, incapaços d’engolir el trànsit pirinenc.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 29 de maig de 2001