Fa unes setmanes es presentava a el Teatre Principal la “marca de ciutat” creada amb l’objectiu de promocionar internament i externament els valors sabadellencs. Aquesta operació de màrqueting ciutadà tindria pocs contres si no fos perquè Sabadell pateix des de fa un temps una certa deriva que no acabem de saber com reconduir. I he escrit expressament que no som capaços de reconduir pel fet que la ciutat som tots i la responsabilitat d’allò que en ella hi passa és de tots: d’entitats, organitzacions, empreses, associacions, institucions i –òbviament—  ciutadans, que pel fet de tenir en comú mateix espai territorial en el qual actuem i ens desenvolupem, estem obligats a treballar pel bé comú des de cadascun dels nostres àmbits i posicionaments respectius.

Dotar-nos i promocionar una “marca de ciutat” que ens diferenciï de la resta és una  iniciativa lloable, sobretot si la construcció d’aquesta marca té ben present el conjunt de valors amb els quals comptem. Al cap i a la fi, com molt bé sabem, una marca serveix per certificar, per avalar un producte o un concepte. D’aquí que abans que una marca entri a competir amb d’altres, el primer factor necessari encara que no suficient, és que aquesta marca aparegui avalada i suportada per experiències positives i d’èxit. Serà a partir d’aquest punt que la marca començarà a prendre posició. Només amb una simple operació de màrqueting i sense més continguts associats no n’hi haurà prou per posicionar-la. Sabem perfectament que la confiança és un valor que costa molt d’adquirir, de la mateixa manera que es pot perdre en un instant. El mateix pot passar amb una marca.

Un exemple ben actual pot il·lustrar perfectament això que estic escrivint. La Universidad Rey Juan Carlos I, amb el cas del famós Màster de la ja expresidenta madrilenya Cristina Cifuentes juntament amb la incapacitat de resoldre la crisi just en el mateix moment en què es va produir, ha malmès el valor de marca que la universitat madrilenya podia haver atresorat i a partir d’ara feina tindrà per recuperar la confiança de la ciutadania envers aquesta institució acadèmica. La seva marca ha quedat tocada i encara més  devaluada.

En el cas de casa  nostra ens pot passar quelcom semblant, atesa la història recent de la ciutat i els conflictes en els quals ens veiem immersos, susceptibles de carregar negativament la marca de ciutat pel fet que està mancada d’elements potents i positius que malgrat els tenim no hi han estat incorporats. Dit d’una altra manera, hauria estat més profitós que abans de presentar la marca de ciutat haguéssim treballat per tal d’aconseguir que iniciatives ciutadanes de diversa magnitud (econòmiques, esportives, culturals, socials, sociosanitàries) coincidissin en un debat sobre el projecte de ciutat que perseguim i no tenim.

La nostra és una ciutat amb un pòsit d’entitats i d’institucions que ens han d’enorgullir i que marquen la diferència. El C. N. Sabadell és una d’aquestes entitats en l’àmbit esportiu amb projecció internacional. Però no pas la única. I sense que el fet de posar-ne algunes més com a exemple comporti menystenir-ne a cap d’altra, en una primera línia d’entitats culturals ciutadanes hi trobem els Amics de l’Òpera, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, la Fundació Bosch i Cardellach; en l’àmbit de la recerca i transmissió del coneixement el Parc Taulí o l’ESDI; en el de l’atenció a les persones Atendis, Main, Actua, Avant, Êthos… I això sense oblidar-nos d’equipaments que per ser únics a tot l’Estat ens fan diferents, tals com l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont o el Museu del Gas. I la relació podria continuar… Però el què substantiu i comú d’aquestes i d’altres entitats sabadellenques és que en el seu origen i darrera de la feina diària, hi ha persones que saben imaginar i donar continuïtat al projecte pel qual treballen, treure profit de les oportunitats que se’ls presenten i teixir complicitats quan es tracta de superar dificultats. Tot un conjunt de valors que no sabem aprofitar i sobre els quals la marca de ciutat s’hauria d’haver fonamentat.