Qui, com i quan s’hi posarà remei? Aquestes són tres qüestions recurrents sense resposta davant la sangonera de víctimes mortals conseqüència del creixent nombre d’accidents de trànsit que es produeixen enmig d’un aparent tant-se-me’n-fotisme generalitzat que fa fredat. Sense anar més lluny, el darrer cap de setmana, foren 34 els ciutadans que perderen la vida en carreteres d’arreu de l’Estat. És el tràgic balanç de cada setmana a les carreteres, sense comptar aquells que moren sobre l’asfalt durant la resta de la setmana i que no “entren” en els “partes” habituals dels diumenges. Sabem que la majoria de morts per accident de trànsit els caps de setmana, són persones joves que tornaven a casa a primeres hores de la matinada del dissabte o del diumenge. Sabem també que molts conductors s’excedeixen en relació als límits de velocitat establerts i sabem que es cometen moltes imprudències a les carreteres i a les vies urbanes. D’aquesta manera ens trobem davant molta informació en relació a les causes desencadenants dels accidents i, paradoxalment, que l’allau d’informació disponible serveix de ben poc quan es tracta de prendre mesures per apaivagar comportaments incívics de conductors que semblen entestats en formar part de les estadístiques d’accidents i de morts del Telenotícies Vespre de la tevetrés de diumenge a la nit.

Parlem molt, i això és bo, de les morts que són ocasionades per d’altres motius, com és el cas del tabac, i ningú no discuteix la pressió a la qual se sotmet als fumadors en base als danys que es causen a ells mateixos i a les despeses sanitàries que generen i que entre tots hem de pagar. No passa el mateix en matèria de comportaments incívics a les vies públiques que acaben provocant accidents de trànsit que massa sovint afecten a altres usuaris de les vies públiques innocents. És més còmode seguir, impertèrrits, el goteig constant de víctimes abans de fer no res per evitar-les. Els cotxes són cada dia més potents i la publicitat cada vegada més agressiva atès que els interessos que hi ha darrera la indústria automobilística i del petroli són tan forts que condicionen l’adopció d’algunes mesures que serien elementals com la instauració de mecanismes que impedissin la superació de determinades velocitats per part dels vehicles a motor.

Si a tot això afegim que a Catalunya, segons es recollia fa uns dies en els mitjans de comunicació d’un recent estudi, es dona un augmenten els trastorns de conducta entre els adolescents que es manifesta per la no acceptació de regles i pel poc control dels seus impulsos agressius, tindrem un altre element que és susceptible de contribuir a l’augment dels accidents. La mort d’un jove a la Gran Via de Barcelona el cap de setmana passat mentre feia “carreres” amb un altre conductor, és una mostra més de fins a on pot arribar la inconsciència i el no respecte a les més elementals normes de convivència.

Als Estats Units, un país i una societat que no podem posar d’exemple de massa coses, els excessos de velocitat són castigats amb duresa i no és habitual que els conductors “es saltin” els excessos de velocitat. Saben que si els “enganxen” ho pagaran molt car. D’aquí que costi d’entendre més encara, que mentre hi ha països que han aconseguit disminuir el nombre de morts per accidents de trànsit, aquí, a casa nostra, encara ens trobem a les beceroles en matèria de prevenció. Fins quan?

Publicat a El 9 Punt, el 27 de novembre de 2011