olli-rehn.png

Sort que Rajoy havia de ser previsible. Sort que ell i el seu govern ens estan traient del forat negre en el qual havíem caigut els darrers anys per mor, no pas de la crisi financera i econòmica desencadenada l’any 2007, sinó pels molts errors del govern anterior. Sort que per això mateix, la culpa de l’atur només és responsabilitat dels socialistes que res de bo no varen saber fer per aturar-ne el seu desbocament. Sort que Rodríguez Zapatero i acòlits i les seves no precisament bones relacions, d’una banda, amb el tàndem Merkozy, i de l’altra, amb Brussel•les i els mercats, fossin la causa que no ningú no ens fes el més mínim cas quan la prima de risc s’enfilava amunt-amunt, l’atur es disparava, les inversions queien avall-avall, la recessió s’imposava…

Menys mal que ara, des del govern popular, se’ns reclama sensatesa i suport a les mesures neoliberals que des d’Europa ens són imposades i que res de bo no fan presagiar en quant a les conquestes socials assolides i a l’augmentar del risc de descohesió social. Menys mal que Rajoy s’ha oblidat del comportament que tenia des de l’oposició, i dels atacs que llançava a Rodríguez Zapatero per les mesures que adoptava amb l’objectiu d’evitar que Espanya fos un país més entre els intervinguts, tal com ens recordava el comissari europeu Olli Rehn des de Brusseles fa ben pocs dies. Menys mal que els populars no tenen memòria per recordar quan secundaven qualsevol manifestació que fos convocada contra el govern, fos pel motiu que fos. Menys mal que ara, el govern del PP ha trobat el bon camí per fer prevaler la idoneïtat de les seves polítiques que no són enteses per l’oposició que només posa pals a les rodes. Menys mal que la “Brunete” mediàtica s’ha reciclat, i s’ha adonat que era hora de donar suport al govern per reclamar a la Merkel i al Sarkozy, a Brussel•les i als mercats benevolència cap a nosaltres i cap el nostre dèficit; benevolència que des de Madrid consideren no s’ha de tenir ni per als governs, ni per a les finances autonòmiques. Menys mal que una vegada han desaparegut d’escena les nefastes idees que Rodríguez Zapatero, José Montilla i fins i tot Jordi Hereu encapçalaven, els seus successors s’han afanyat a complir fil per randa amb tots i cadascun dels compromisos electorals que amb els electors havien fet, sense saltar-se’n ni un. Menys mal que preferim apostar per l’ampul•lositat dels fruits hipotètics d’uns grans casinos al més pur estil americà, abans que perdre el temps en mesures destinades a enfortir el teixit productiu, a apostar per a la formació, per a la innovació i la valorització de la recerca com a fonament del creixement competitiu i del reforçament del benestar social…

Llàstima, però, que tot se’ns hagi posat a la contra i que no es valori l’alt esforç que des del govern s’està fent… a favor dels que més tenen. Llàstima que els que disposen de menys recursos no s’adonin que és l’hora de fer els sacrificis que altres no fan. Llàstima que malgrat la bona voluntat que presideix les retallades dictades des dels governs –ai perdó!, hauria d’haver escrit ajustaments–, els sindicats s’entestin en no voler-les comprendre, i s’encaparrin en defensar els drets que encara assisteixen als treballadors i a les treballadores… Llàstima que no s’entengui que ara no és el moment de tocar ni un sol fil del vestit de l’Església catòlica per acabar amb els privilegis dels quals altres confessions religioses no disposen. Llàstima que no es comprengui que ni ara ni mai no toca ni tocarà fer ajustaments en els pressupostos de defensa, i que abans serà millor continuar retallant i retallant en educació i sanitat…

I així ens va tot plegat…

Publicat a Diari de Sabadell, el 8 de març de 2012