Els accidents a muntanya ocorreguts fa uns dies al Pirineu català –i també a l’aragonès i a l’andorrà–, han posat d’actualitat novament, el vell debat entorn els riscos que els esport de muntanya comporten i la idoneïtat de la preparació de les persones que els practiquen. De fet, els accidents de muntanya són com en una mena de dramàtica cançó de l’enfadós que, periòdicament, retorna a un primer pla d’actualitat coincidint amb moments d’alta afluència de visitants a les serralades i, alhora, d’elevada activitat meteorològica. I és que arran la popularització dels esports de muntanya de més o de menys risc, són cada cop més els ciutadans que es decideixen a anar-hi. D’aquesta manera és també lògic que si l’afluència de visitants a les serralades augmenta, també ho faci el risc de patir accidents, malgrat que els visitants disposin d’un nivell de preparació suficient i ho facin amb l’equipament adient.

Potser per això mateix tampoc no s’han de treure les coses del seu just context, sense que amb això s’entengui que no s’han de lamentar com cal els tràgics accidents conseqüència d’unes condicions climatològiques excepcionals, absolutament adverses per a les persones. En tot, de l’experiència, ha de servir per aprendre definitivament la lliçó que la muntanya ha dictat novament: pot gaudir-se de les possibilitats que generosament ofereix, però mai no s’han de menysprear els riscos que, en visitar-la, s’acaren. Tot plegat perquè la muntanya és gelosa de la seva intimitat i d’una manera sobtada –com va passar els darrers dies de l’any passat–, pot desencadenar la seva agressivitat i quan això passa ben poc pot fer-se d’immediat.

Des dels Pirineus, des de les administracions que sobre el massís tenen competències, cal extreure conclusions del què ha succeït. Dit en unes altres paraules, des dels Pirineus cal apostar pel reforçament de les mesures preventives de seguretat, per tal que els que s’hi apropen disposin d’informació suficient en relació al risc al qual s’enfronten a l’emprendre qualsevol activitat, per inofensiva que d’entrada pugui semblar. No cal que ens enganyem: només això i, per damunt de tot la responsabilitat de cadascú, són receptes vàlides a l’hora d’intentar evitar la repetició d’episodis d’infortuni com els recentment viscuts.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 12 de gener de 2001