Diada de Nadal. D’un Nadal especial. Diferent als que molts de nosaltres havíem viscut fins ara. Una Diada que per a mi té tanmateix un significat ben especial al coincidir amb el dia del meu aniversari. Enceto el dia sortint a passejar com sempre. Ho faig, però, una mica més tard que no pas és habitual en mi. Fa fred i m’abrigo. Mentre camino, i com ho vaig fer ahir, avui tampoc puc estar-me de rememorar els anys en els que tota la família ens reuníem, fèiem cagar el tió i ens asseiem a l’entorn d’una gran taula per celebrar el Nadal. Érem nou. Els pares i els set germans. Com sempre, gran gatzara, molta xerrameca i alguna que altra enganxada que el pare tallava de soca-rel… En acabar la menja nadalenca en la que l’escudella amb galets de la mare, el rostit, les neules i els torrons n’eren els protagonistes, indefectiblement, davant el pessebre, ens posàvem a cantar nadales i fèiem que la sobretaula s’allargués fins l’hora en la que celebraríem el meu aniversari. Amb el pas dels anys la taula familiar s’anà ampliant de mica en mica amb la incorporació de nous membres. El darrer Nadal que celebrarem plegats els pares i els set germans –juntament amb les nostres respectives parelles i fills–, va ser el d’avui fa justament 15 anys. Com el recordo! Com el recordem! L’any següent repetirem taula, però ja va ser amb l’absència de la mare. Dos anys més tard també amb la del pare… Des de llavors, els germans ens prometérem continuar celebrant plegats els Nadal a venir i així mantenir viva la tradició familiar heretada que, enguany, a causa de la pandèmia relegarem. Però vindran altres Nadals i ens tornarem a asseure a taula plegats. El d’enguany és i serà, doncs, un Nadal diferent. Per a mi i per a tothom, però no per això ni menys emotiu ni tampoc menys intens. Cuidem-nos i cuidem a les persones que ens envolten i que estimem, mentre recordem a les que ja no són entre nosaltres. I sobretot, no ens oblidem mai de les famílies i de les persones que passen dificultats i que no tenen la immensa sort que a la majoria de nosaltres ens acompanya…

 

“Ara esguardo la lluna que m’apar lluna plena

i ells recullen les plomes

i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres

-i tan pobres com som–.

Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l’hora de les postres.

I després de mirar-nos arrencarà a plorar.”

 

(Extret del poema “Nadal”, de Joan Salvat-Papasseit)