Sabadell s’ha despertat avui amb aires de gran estrena. No endebades, aquesta tarda-vespre, s’obrirà definitivament a la ciutadania l’espai central de la ciutat que urbanísticament i des de fa dècades estava molt maltractat per mor dels usos provisionals que va tenir i de les obres de construcció de l’estació del Metre del Vallès. No és estrany doncs. que després dels treballs que s’han portat a terme durant el darrer any, la inauguració del ‘nou passeig’ conciti tota mena de comentaris i opinions ja que, com sempre passa en aquests casos, cadascú tenia al cap el seu projecte de com aquest espai havia de quedar. Els que tenim ja una edat, recordem encara el moment en el que l’anterior i mitificat passeig fou ‘inaugurat’ després d’haver-se emportat per endavant els edificis i els carrerons que conformaven els nuclis de La Sagrera i de Les Borrianes que, pel sud, tancaven la llavors Plaça Major que, dit sigui de passada, hauria de ser el topònim que per sempre més substituís a l’ambigu de Passeig de la Plaça Major.
About The Author
Joan Brunet i Mauri
Periodista. Visc al sabadellenc barri de la Creu Alta. La lectura, la música i la conversa són les meves passions, i la bicicleta i el senderisme les meves aficions.
Related Posts
1 Comment
Leave a reply Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Subscriu-te al butlletí
Entrades recents
Comentaris recents
- Quirze Casablancas PASCUAL en Una decisió que no puc compartir…
- Joan Brunet i Mauri en Una decisió que no puc compartir…
- María-Teresa García Fochs en Una decisió que no puc compartir…
- María-Teresa García Fochs en L’ou de la serpent…
- Xime en Algunes notes d’urgència a l’entorn de la jornada d’ahir… I alguna cosa més!
Bona tarda.
D’entrada és un goig que per fi poguem tenir un Passeig en pau, després d’anys i anys de haver-nos-el usurpat amb temes que, qu vols que et digui.
Fa por que els “bosquets” no siguin tals i que les plantes no siguin les adequades`, i que tot quedi en un camp d’aviació tacat per uns petits parterres buits i amb minços arbres.
La decepció és tal i dura tants anys, que costarà recuperar la confiança envers els politics.
Ara anem cap a la inaguració!
Àngel Colomer