En un dels cromos d’El 9 Nou publicats en plena Festa Major de Sabadell, s’explicava el cas d’una egarenca que s’havia adreçat a l’Oficina de Turisme Municipal de Terrassa demanant un exemplar del programa de la Festa Major de Sabadell. Pot suposar-se la cara de sorpresa que devia posar la persona que la va atendre. Pensava, la senyora, que si la Festa Major de Terrassa i de Sabadell no coincidien en el temps, era arran les bones relacions que entre ambdues ciutats existien. D’aquí que no dubtés en suposar que trobaria a Terrassa el programa de la Festa Major de Sabadell.

De la lectura de l’anècdota i de la “ingenuïtat” que se’n desprèn, a més d’un se li devia escapar un somriure per sota el nas. Segur que també, però, que tothom coincidirà amb mi, que si les relacions entre Terrassa i Sabadell fossin normals, la situació viscuda per la ciutadana egarenca mai no hauria estat motiu de comentari; ni en els cromos de fa uns dies ni en La Contra d’avui mateix. Si més no, en aplicació de l’axioma pel qual els periodistes ens deixem portar, que estableix que l’excepció és notícia i que no ho és la norma (?).

I Terrassa i Sabadell continuen donant-se l’esquena. Ens oblidem –o s’obliden alguns– de les potencialitats que cadascuna d’elles atresora i que, en el seu conjunt, ambdues ciutats són úniques, interessants i, fins i tot, complementàries.

Ah! Des de fa uns anys, els Minyons de Terrassa són aclamats en plena Festa Major de Sabadell. Un fet excepcional de bones relacions –en aquest cas castelleres–, que no estaria malament s’encomanés a d’altres àmbits i ambients…

Publicat a El 9 Nou, el 7 de setembre de 2000