El retorn al seu lloc original del mosaic mural de la Mare de Déu de la Puríssima Concepció que presideix la placeta que s’obre davant la sabadellenca església parroquial homònima una vegada finalitzades les obres de l’edifici veí que n’aconsellaren el seu desmuntatge per preservar-lo de possibles danys, així com les preguntes que se m’han fet en relació amb aquest mural, em serveixen d’excusa –oportuna i magnífica– per explicar-ne alguns detalls, possiblement desconeguts.

Començaré assenyalant que l’any 1954 va ser nomenat rector de la parròquia de la Puríssima Concepció, mossèn Ramon Daumal i Serra (1912-2008) qui exercí el càrrec fins a l’any 1963 quan mossèn Joan Nonell i Renom el rellevà com a ecònom. Posteriorment, el 1968, mossèn Daumal seria nomenat bisbe auxiliar de Barcelona, juntament amb mossèn Josep Capmany i Casamitjana (1920-1945) (per cert sabadellenc), mossèn Josep Maria Guix i Ferreres (1927-2009) i mossèn Ramon Torrella Cascante (1923-2004), a proposta del llavors arquebisbe de Barcelona, el doctor Marcelo González Martín (1918-2004).[1]

A finals dels anys 50, el rector Daumal va prendre la decisió de portar a terme una petita reforma que canviaria la fisonomia de l’atri del temple per la Via Massagué. La reforma va consistir a suprimir el conjunt reixat que el delimitava i separava de la Via Massagué, substituint-lo pels parterres actuals. Amb aquella operació s’aconseguia obrir a la ciutadania un espai que solament era accessible en les hores de culte. Tanmateix, amb la reforma, s’endreçava l’atri al qual se’l va dotar d’un petit brollador d’aigua i ben a prop d’ell, se’n definí un gran marc que es volia que acollís un mural. El brollador –en el qual s’hi havia fet el tradicional ‘ou com balla’ en ocasió de la festivitat del Corpus Christi–, desapareixeria uns anys més tard a causa dels actes de vandalisme als quals estava sotmès que obligava a unes despeses de manteniment elevades i continuades. Pel que fa al monòlit de pedra, en record i homenatge al pare Àngel Rodamilans i Canals (1874-1936) que avui hi podem veure, apuntaré que data del 1956, encara que inicialment s’erigia al carrer Felip de Malla des d’on, el 1988, va ser traslladat atesa la vinculació que el Pare Rodamilans va tenir amb la parròquia, primer com a membre de l’Escolania i, posteriorment, com a director d’aquesta. Convé remarcar que va ser sota la seva direcció i mestratge que l’Escolania de la Puríssima Concepció era considerada una de les més prestigioses de Catalunya.

El mosaic mural

És en aquest context de reforma de l’atri, que mossèn Daumal encarregà al feligrès Marià Brunet i Pujol (1917-2007), decorador de professió, que estudiés i aportés idees per tal de dotar de contingut l’espai mural que presidia la placeta. De les propostes que Brunet va fer, mossèn Daumal, comptant amb l’assessorament i aquiescència de la Junta d’Obres Parroquial formada per prohoms de la parròquia[2], s’inclinà per la que es proposava ubicar-hi una reproducció de la Mare de Déu de la Puríssima valent-se de la tècnica del mosaic. L’encarregat de portar a terme el projecte va ser el mateix Marià Brunet i Pujol qui, a partir d’una imatge de la Mare de Déu l’origen de la qual es desconeix, confeccionà la plantilla que havia de servir de guia per a executar el projecte que quedà tal com avui el podem tornar a veure, després d’haver estat feliçment recuperat.

_________________

[1] El nomenament del doctor González Martín no va plaure gens ni mica als catalanistes catòlics basant-se en les resolucions del llavors recentment conclòs concili Vaticà II i que per a mostrar la seva contrarietat amb el nomenament organitzaren la campanya “Volem bisbes catalans!”.

[2] Recordo que d’entre d’altres en formaven part els senyors Pau M. Llonch, Jaume Virgili i Josep-Miquel Sanmiquel.

Publicat al i Sabadell el 22 d’agost de 2023.