Ni és fàcil ni tampoc no és senzill prologar la que ja és la novena edició d’una obra com la que ara teniu a les vostres mans. Ni és fàcil ni tampoc no és senzill d’entre d’altres raons per la qualitat dels prologuistes que m’han precedit en aquest afer i de les persones a les quals tindreu l’oportunitat de conèixer una mica més a través de les pàgines que ara segueixen. Unes persones que en aquest nou volum es venen a afegir a les que formaven part dels vuit compendis d’entrevistats editats fins ara sota el genèric i ben significatiu títol de Casa meva és casa vostra. De ben segur que a través del repàs de tots aquests compendis editats i dels que anys a venir segur que encara en seguiran, els sabadellencs i les sabadellenques d’avui i de les generacions futures, tindrem l’oportunitat de saber més en relació als trets que presenten els nostres conciutadans i conciutadanes que han passat per la mirada i pel sedàs de l’entrevista de Josep Gamell i que han estat publicades prèviament i per separat a les pàgines de la Gaseta de Sabadell. A l’hora d’escollir persones, Gamell no es deixa portar mai per res més que no sigui pel seu olfacte i per la seva natural curiositat de saber què s’hi amaga darrera cada personatge i quins són els trets que presenten aquestes persones vinculades a la nostra ciutat. Això sí. Cal deixar-ho ben clar, les persones que Gamell escull confereixen caràcter i contribueixen a fixar l’estat d’allò que n’hem convingut en anomenar sabadellenquisme; una condició que ens informa de la manera de ser i de comportar-nos tant personalment com col•lectivament. Perquè una cosa queda fora de qualsevol dubte: els orígens –siguin els de naixement o els d’adopció– marquen a les persones. I això perquè cada ciutat, cada poble, presenta unes característiques determinades que la fan diferent de la resta; unes característiques –un ADN– que al seu torn, són conseqüència del tarannà que han desplegat les persones que al llarg dels temps ens han precedit.

Sabadell, la nostra estimada ciutat, no escapa a aquesta evidència. I tant els sabadellencs com les sabadellenques –d’origen o d’adopció– acabem per presentar uns trets que ens caracteritzen i que ens fan diferents als membres d’altres comunitats per properes que es trobin a nosaltres. És el lògic resultat de la dinàmica d’una vila, d’una ciutat que malgrat no atresora una llarga, dilatada i esplendorosa història, ha demostrat a bastament la seva voluntat i el seu legítim orgull de ser, de progressar, de millorar en tots els ordres i sentits. En temps de dificultats com els actuals, bo serà recordar que les moltes crisis per les quals ha transitat la nostra ciutat ens han fet més avesats a saber  com trampejar vents poc favorables i temporals de tota mena. I davant d’aquesta constatació haurem de concloure que la nostra és una ciutat formada per persones inconformistes, emprenedores i lluitadores, en ocasions arrauxades que anhelen fer grans coses i que en molts casos aconsegueixen allò que es proposen. Sigui aquí o lluny d’aquí. Tant li fa. Persones a les quals si les coses no els acaben de sortir bé del tot, saben com espavilar-se i donar-hi la volta. Creieu-me: si això no hagués estat així, si la ciutat no hagués disposat de personatges innovadors,  emprenedors, lluitadors i fins i tot visionaris, no podria entendre’s com avui és la nostra ciutat i com és la seva estructura socio-econòmica.

Per tot plegat conèixer com són i com pensen algunes d’aquestes persones conciutadans i conciutadanes nostres i que fan que Sabadell no s’aturi i progressi, sigui sempre oportú. Josep Gamell, gràcies a la seva mirada i a la seva ploma personal i intimista ens hi acaba ajudant i fins i tot fa que amb les persones entrevistades ens hi acabem sentint en ocasions reflectits ja sigui a través de les inquietuds, temors, il•lusions, afeccions, desficis, senys, rauxes, maneres de ser que cadascuna d’aquestes persones posen de manifest…

Comptat i debatut. Paga la pena llegir pausadament aquestes entrevistes i descobrir-nos una mica més com a membres que som d’aquesta comunitat ciutadana de la qual, segur, ens sentim tan orgullosos de pertànyer. 

Pròleg del novè llibre Casa meva és casa vostre de Josep Gamell