• Dimarts 1 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“El juliol tanca amb vuit assassinats masclistes” (El Periódico)
“Igualtat reuneix el comitè de crisi després d’un juliol negre d’assassinats masclistes” (La Vanguardia)
“Sánchez reforçarà el model territorial per buscar un pacte” (El País)
“Repressió de 187 anys” (El Punt Avui)
“La investidura reobre el debat de la gestió catalana del Prat” (Ara)
“50 anys del soterrament” (Diari de Sabadell)

“Aquest sol que abrusa l’aire,
aquest sol ple de xardor,
no l’encén ni poc ni gaire
la foguera de l’amor!

I aquests mils i mils d’estrelles
que espurnegen a sol post,
com les fan curtes i belles
                         -vida meva-
com les fan curtes i belles 
les vesprades de l’agost.”

Aquests versos del poema Cançó d’Agost que forma part del Pom de cançons escrit el 1907 per Apel·les Mestres, serveixen per il·lustrar el dia primer d’un mes pretesament tranquil i de vacances que, això no obstant, ho serà tot, menys plàcid, si ens atenim a les circumstàncies polítiques i socials i a les creixents incerteses que comporten els temps que ens ha tocat viure.

  • Dimecres 2 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“El PSOE oferix finançament i Aragonès vol referèndum” (El Periódico)
“El PSOE ofereix un nou finaçament autonòmic per aplanar la investidura” (La Vanguardia)
“Trump imputat per intentar revertir les eleccions de 2020” (El País)
“Ho hem d’aprofitar” (Pere Aragonès) (El Punt Avui)
“Aragonès reclama a Sánchez una proposta sobre el referèndum” (Ara)

“Exigència però no pas intransigència” és la recepta que segons Artur Mas cal aplicar al procés de negociació amb els socialistes que, si tot anés com cal, hauria de culminar amb els conseqüents pactes tendents a aplanar la investidura de Sánchez al capdavant del govern d’Espanya. Negociació que per les moltes arestes que té no serà senzilla per a ningú. Tampoc per ERC que en la negociació haurà d’encaixar algunes peces si és que vol assegurar-se l’estabilitat del Govern de Catalunya fins a final de la legislatura que, en gran part, depèn dels socialistes… Tot plegat, doncs, és un encaix de boixet gens fàcil de culminar.

  • Dijous 3 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“El PP demana renegociar amb totes les autonomies el finançament” (El Periódico)
“Decretats els primers estats d’emergència per sequera a Catalunya” (La Vanguardia)
“Les autonomies dividides davant el nou finançament” (El País)
“Dinou ofegats” (El Punt Avui)
“La democràcia dels EUA, en joc” (Ara)
“L’oasi per passar la calor” (Diari de Sabadell)

Res de nou sota el sol d’agost! Bé, per a ser més precisos, res de nou avui sota l’escassa i intermitent pluja que cau, la qual, en qualsevol cas, està contribuint a una certa relaxació de les temperatures, que ja convenia. Però que ningú es deixi dur per l’engany. L’estiu no ha acabat i segur que patirem encara nous embats calorífics, com també patirem els dels partits que a hores d’ara en tenen prou en entretenir-se amb la qüestió mai no resolta del finançament autonòmic, la qual cosa ja li va bé al PSOE i potser no tan a l’independentisme en general i a Puigdemont en particular. I així serà fins el propvinent 17 d’agost quan començaran a aclarir-se les aliances entre partits a partir de l’elecció de la composició de la mesa del Congrés. El que si sabem és que a despit del soroll i tenint en compte la polarització de la ciutadania al voltant de dos grans blocs, poc espai ha de quedar pels debats deliberatius de fons que el país tan urgentment necessita, la qual cosa no és, precisament, una bona notícia per la salut de la democràcia.

  • Divendres 4 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“L’IRPF aporta a l’Estat una recaptació rècord” (El Periódico)
“Trump es declara no culpable i ‘orgullós’ del seu tercer arrest” (La Vanguardia)
“El PP reforça la seva aliança amb Vox al pactar el govern de l’Aragó” (El País)
“En risc continu” (El Punt Avui)
“Puigdemont s’implicarà en la negociació amb el PSOE” (Ara)

Espero que solament es tracti d’una sensació personal i no pas d’una tendència irreversible. Però és el cas que vist com van les coses, començo a pensar que ens veurem abocats a unes noves eleccions legislatives. I si això acaba passant s’haurà comés un error de conseqüències imprevisibles.

  • Dissabte 5d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“Els barons del PP amenacen en judicialitzar el nou finaçament” (El Periódico)
“Vox imposa al PP part de la seva agenda per tancar l’acord d’Aragó” (La Vanguardia)
“El PP i Vox derogaran la llei de memòria a l’Aragó” (El País)
“Alerta a la muntanya” (El Punt Avui)
“PP i Vox segellen el control de l’Espanya autonòmica” (Ara)
“Els veïns s’adapten per fer front a la sequera” (Diari de Sabadell)

De mica en mica es van consolidant els pactes de govern autonòmics entre el PP i Vox, a despit que els populars se’n vulguin aparentment desmarcar. Però les coses són com són i així, ahir mateix, es segellava el pacte per governar Aragó en el decurs d’un acte al qual, paradoxalment, no va voler assistir qui en serà el seu president, el popular Jorge Azcón. L’argument del PP, sobradament conegut: es veuen obligats a pactar amb Vox perquè no poden comptar amb l’abstenció dels socialistes per a fer-ho. Un argument que no se sosté per enlloc, atès que el PP no s’ha plegat en cap cas a deixar governar els socialistes allò on aquests havien guanyat les eleccions. El resultat és, en qualsevol cas, que Vox està imposant les seves dures condicions als populars que, en la pràctica, comporten retrocessos en drets i llibertats.

  • Diumenge 6 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“El turisme es dirigeix cap als països del nord” (El Periódico)
“Foment aborda amb Junts el marc per al retorn d’empreses” (La Vanguardia)
“Feijóo s’encadena a Vox” (El País)
“Contra la sequera” (El Punt Avui)
“L’empresariat independentista insta Junts a aprofitar ‘l’oportunitat d’or” (Ara)

Aquest matí, mentre passejava i escoltava la cançó enfadosa política de cada dia, pensava que les relacions entre Catalunya i Espanya no podran ser fluïdes fins que algú s’atreveixi a obrir –per negociar- les carpetes històriques en les quals es fonamenten les desavinences  que els emmetzinen i que són: model de finançament, infraestructures (amb rodalies i corredor mediterrani en el rerefons), inversions (en compliment del que es diu en l’addicional 3a de l’Estatut) i llengua (marc educatiu i de promoció exterior). Són carpetes que amb el pas dels anys s’han anat complicant i que per això mateix, cada vegada costa i costarà més de tractar-les. D’aquí que en la mesura que hi hagi decidida voluntat política d’ambdues parts –governs d’Espanya i de Catalunya- per tractar-les i discutir-les amb l’objectiu d’assolir acords amb garanties de compliment, els contenciosos s’aniran desinflant. D’aquí que, per contra, en la mesura que hi hagi decidida voluntat política de servir-se’n per tal de refermar adeptes i reforçar enemics en una dinàmica perversa d’un hipotètic benefici propi que no és, continuarem instal·lats en el lamentable i poc productiu espectacle enmig del qual la política espanyola i catalana es mouen des de fa temps. Hi ha camins que sobradament sabem –o hauríem de saber- on porten. Hora és potser de trobar-ne d’altres que permetin sortir de l’actual atzucac del qual res de bo se’n pot derivar per a ningú.

  • Dilluns 7 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“L’independentisme o el PNB podrien ser a la mesa” (Teresa Jordà) (El Periódico)
“Vox ofereix a Feijóo els vots dels seus diputats sense condicions” (La Vanguardia)
“Brussel·les tem que Rússia estengui el seu poder al Sagel” (El País)
“Estiu tràgic a la platja” (El Punt Avui)
“El Govern reclama bilateralitat fiscal per investir Sánchez” (Ara)

Escrivia ahir mateix el polifacètic Ferran Mascarell en el darrer lliurament d’una sèrie d’articles publicats a l’Ara en els que ha reflexionat entorn de les causes que, segons ell, han contribuït a fer fracassar l’intent de portar Catalunya a la independència després de les lleis aprovades/imposades per una majoria clarament insuficient del Parlament de Catalunya els dies 6 i 7 de setembre de 2017 i del subsegüent referèndum de l’1-O en base al qual, el 27 d’octubre, s’aprovava i es proclamava la independència de Catalunya que, de retruc, va obrir de bat a bat les portes a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola per part del Govern espanyol presidit per Mariano Rajoy. Destacava Mascarell que una part important del fracàs de l’estratègia seguida per fer-la efectiva radicava en el fet de no haver associat el concepte d’“independència amb un ideal clar de país o, encara més, amb un projecte nítid de país inclusiu, on cabés tothom”. I és clar que és així i sorprèn que ben pocs se’n volguessin i se’n vulguin adonar encara! La independència. Ho he escrit en diverses ocasions, és per si mateixa una il·lusió capaç de mobilitzar sota la seva bandera a molta gent. Però quan darrera la bandera no hi ha contingut –és a dir un projecte nacional i social de país amb un suport indiscutit i indiscutible–, la independència queda limitada a ser una bella però també una pura entelèquia. Això explica, tanmateix, que les visions de país que des de l’independentisme nien quant a Catalunya, siguin tan dispars i allunyades l’una de l’altra.

  • Dimarts 8 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“El pla d’estalvi redueix el consum de llum i gas” (El Periódico)
“Les màfies de la migració prioritzen ara la ruta d’Algèria a les Balears” (La Vanguardia)
“Espanya, únic país mediterrani en el qual cau la immigració irregular” (El País)
“Més covid, més tests” (El Punt Avui)
“El PNB torna a dir ‘no’ a Feijóo” (Ara)
“Vacances en pau a Sabadell” (Diari de Sabadell)

Una de les paradoxes que ens va deixar el 23J és la del paper clau que malgrat la baixa quant als vots assolits pels partits independentistes catalans, tindran en el Congrés de Diputats, atès que els seus, seran uns escons decisius tant en pel que fa a la investidura del futur president del Govern d’Espanya com en l’aprovació i/o bloqueig de les lleis que en la propera legislatura es puguin debatre en la cambra baixa espanyola. Si fem una cerca en les hemeroteques constatarem que la darrera vegada que en una contesa electoral el conjunt de les forces independentistes catalanes assoliren menys d’un milió de vots va ser l’any en les eleccions municipals de 1999. I si ens atenim a les eleccions generals, haurem de retrocedir  fins el 1982. En conseqüència: mai, amb tan poc com ara, els partits independentistes tindran com ara l’oportunitat de fer-se valer…

  • Dimecres 9 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“Assassinades tres dones per les seves parelles en un dia” (El Periódico)
“El PSOE intenta sumar una incerta majoria per controlar el Congrés” (La Vanguardia)
“L’ala més dura s’imposa a Vox amb la sortida d’Espinosa de los Monteros” (El País)
“El mar és una sopa” (El Punt Avui)
“El sector falangista de Vox s’imposa i obté el control del partit” (Ara)

Temps era temps, els nostres avis destinaven dies i hores a conrear hectàrees que produïen aliment pels animals que llavors feien la feina que avui els tractors fan i, alhora, tenir cura del bosc del qual n’obtenien la fusta per a fer bigues i mobles per a les cases i llenya per a poder passar l’hivern. Arribaren el petroli i el gas i arran el despoblament progressiu de pobles i llogarrets, els pagesos deixaren de conrear camps i de menar bestiar que amb la seva pastura mantenien els boscos nets de malesa en un procés efectiu de prevenció d’incendis. Amb el pas del temps aquells canvis s’han demostrat nefastos, fins al punt que avui es troben en el rerefons de moltes de les guerres i dels monopolis i oligopolis. També de la contaminació creixent i en conseqüència de l’escalfament incessant del planeta en un context de canvi climàtic que ja és aquí i que ha vingut per quedar-s’hi. Molts fronts oberts, doncs, que cal acarar sense dilació. I un d’ells, el de la descarbonització del planeta a partir de la substitució de les fonts de producció d’energia d’origen fòssil, per altres de renovables (eòlica, marina i fotovoltaica…), la qual cosa exigeix una aposta decidida i urgent dels governs, la qual cosa comporta l’haver de destinar hectàrees de terres que ara no es conreen a acollir parcs eòlics o fotovoltaics. Contràriament, caldrà projectar i construir instal·lacions (MAT’s) que possibilitin importar l’energia que no nosaltres no produïm des d’altres punts i d’aquesta manera consolidar la nostra dependència energètica. Tot plegat una equació difícil de resoldre, més quan no hi ha suficient valentia política per trencar el crit de “renovables sí, però així no!” que és sinònim d’oposició a qualsevol projecte que tendeixi a afavorir el procés de descarbonització del planeta des d’actuacions locals que han de sumar-se a les globals.

  • Dijous 10 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“El TC i Sumar enutgen Junts en ple diàleg per la investidura” (El Periódico)
“El turisme torna abatre rècords a Espanya després de la sotragada de la covid” (La Vanguardia)
“Espanya s’abrasa” (El País)
“Martingala del TC” (El Punt Avui)
“Els preus dels hotels a Barcelona creix fins els 173 euros la nit” (Ara)
“El doble de delictes per LTGBI-fòbia” (Diari de Sabadell)

Que hi ha poders fàctics de l’Estat disposats a jugar totes les seves cartes que tinguin al seu abast per evitar la continuïtat, quatre anys més, de l’executiu progressista que va governar Espanya durant la darrera legislatura, en tinguérem una nova prova ahir quan la Sala de Vacances del TC decidia no admetre a tràmit els recursos presentats per Carles Puigdemont i Toni Comín contra l’ordre de detenció dictada pel Suprem pels delictes de desobediència i malversació. Una decisió que deixant a banda la celeritat gens habitual amb la qual ha estat adoptada, no té precedents a l’existir una doctrina consolidada del Tribunal en el sentit que aquesta mena de recursos sempre són admesos i d’aquesta manera es deixa en mans del plenari de l’alt tribunal donar-los, o no, tràmit. En aquesta ocasió, però, aprofitant que la Sala de Vacances del TC està formada per tres jutges (2 conservadors i 1 progressista) es decidia prendre –o millor imposar­– per dos vots favorables i un en contra, no admetre el recurs a tràmit en un moment en un moment polític altament delicat en el qual aquesta decisió pot tenir conseqüències contràries als interessos de Pedro Sánchez, i i això no és precisament una futilesa… La dreta no perd passada!

  • Divendres 11 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“Assassinat un candidat a la presidència de l’Equador” (El Periódico)
“Estat d’excepció a l’Equador per l’assassinat d’un candidat presidencial” (La Vanguardia)
“El PSOE accelera la negociació amb ERC per pactar la Mesa del Congrés” (El País)
“Som gairebé 8 milions” (El Punt Avui)
“ERC obre la porta a participar en la Diada de l’ANC” (Ara)

Hi ha dies que una simple trobada-conversa amb algun amic és capaç d’alegrar-te el jorn, tal com m’ha passat avui que he tingut la sort de compartir l’hora d’esmorzar amb un amic –el Pere- amb el qual ens uneix una amistat que va començar en la nostra etapa comuna de minyons escoltes i que s’ha anat forjant i enfortint amb el pas dels anys. Un amic amb el qual, a despit dels punts de vista distants –sobretot des d’un punt de vista polítics- que des de sempre hem mantingut, mai no hem deixat de veure’ns i menys encara de comentar ‘la jugada’. Avui ho hem tornat a fer i la nostra conversa ens ha portat a filosofar sobre l’amistat i allò que aquest fet comporta. Quanta raó tenia Josep Pla quan assegurava que d‘amics se’n tenen ben pocs i que, per contra, de saludats i de coneguts en sobren…  I el Pere és, ha estat i continuarà essent un bon amic pel simple fet que sempre hi és per donar-te, quan cal, un cop de mà.

  • Dissabte 12 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“La nova variant de la covid, Eris, fa dos mesos que és a Catalunya” (El Periódico)
“L’edat d’emancipació dels joves supera per primera vegada els 30 anys” (La Vanguardia)
“Espanya presentarà la candidatura de Calviño per a presidir el BEI” (El País)
“Aire per al Barça” (El Punt Avui)
“Estiu de rècords climàtics” (Ara)
“Sabadell esquiva la tercera onada de calor” (Diari de Sabadell)

Un dels records que dels estius de la meva infantesa en servo, tenen a veure amb les ‘excursions’ que amb el pare fèiem els diumenges a la tarda a alguna de les moltes fonts del rodal sabadellenc amb l’excusa d’anar-hi a buscar aigua. Com que érem -i sortosament encara som- molts germans, els més grans acompanyàvem al pare, mentre que la mare es quedava a casa per tenir cura dels més petits. D’entre les fonts que visitàvem en sobresortia una: la del mas de Can Rull tant per la qualitat -segons deien- de les seves aigües com pel fet de trobar-se en un indret planer i ombrívol que feia més amens els jocs de la mainada i convidava al descans i a la conversa dels més grans. Avui, de retorn a casa, he passat de nou per la font i no m’he pogut estar de fer memòria d’aquells anys i d’aquelles tardes estiuenques. La font, víctima de la sequera, solament ofereix al visitant un petit rajolí d’aigua. No obstant, malgrat la pressió i transformació urbanística operada al seu entorn, l’indret continua oferint l’aire acollidor i ombrívol que ja tenia, ara -a més- formant part del Parc urbà de Catalunya.

  • Diumenge 13 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“El masclisme impera en el món ‘gamer’” (El Periódico)
“Coalició Canària fa valer el seu pes i demana que el PNB presideixi el Congrés” (La Vanguardia)
“Compte enrere per evitar unes noves eleccions” (El País)
“Les lliçons d’un gran foc” (El Punt Avui)
“Què menjarem en el futur” (Ara)

Passi el que passi dijous vinent 17 amb l’elecció de la mesa del Congrés de Diputats i partint de la tesi que és impossible que Feijóo arribi a ser investit president del Govern atesa la manca suficient de suports, la governança d’Espanya sota el lideratge de Pedro Sánchez es veurà, si es produeix, sotmesa a noves i renovades pressions i tensions. Moltes més i possiblement més dures que les que va haver de suportar durant l’anterior legislatura. I això, d’una banda, per la pressió que els partits amb el suport dels quals Sánchez haurà estat investit exerciran sobre el Govern. De l’altra, per una dreta i una dreta extrema que es mantindran instal·lades en el bloqueig i el no amb el suport de la dreta mediàtica i judicial, sense donar cap mena d’opció a l’assoliment d’acords d’Estat que permetin avançar en la resolució dels grans reptes que tenim plantejats, amb els drets socials, les llibertats de les persones i el canvi climàtic en primeríssima instància. Sap molt bé Pedro Sánchez que una cosa és ser investit president del Govern i una altra, ben diferent, gestionar, per governar, els suports per avançar. A favor, la seva habilitat política sobradament demostrada. En contra, l’animadversió més que evidenciada que desperta en els seus opositors. En aquest context és evident que el bipartidisme ha periclitat per instal·lar-nos en una política de blocs producte de la radicalització a la qual estem assistint no només a casa nostra sinó que arreu. D’aquí també que unes noves eleccions no resoldran res com tampoc ho varen fer la repetició de les del 2016 i del 2019.

  • Dilluns 14 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“El PNB avança cap a la Mesa del Congrés” (El Periódico)
“La negociació per a la Mesa del Congrés es complica per al PSOE” (La Vanguardia)
“Els danys de la crisi climàtica amenacen en multiplicar-se” (El País)
“666.000 vots fugits” (El Punt Avui)
“ERC posa condicions per votar la mesa del Congrés ” (Ara)

Compte enrere. Manquen solament tres dies per a la constitució del Congrés de Diputats i l’elecció de la mesa. Tot sembla apuntar que serà una mesa de progrés, a despit dels tires i dels arronses dels uns i dels altres que ho han de fer possible. Contràriament quedaria definitivament malmesa l’opció de Pedro Sánchez de ser investit de nou president, alhora que la repetició d’eleccions seria pràcticament un fet.

  • Dimarts 15 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“Junts i ERC refreden el pacte amb el PSOE per a la Mesa del Congrés” (El Periódico)
“El PP descarta que el PNB presideixi el Congrés per a no perdre els vots de Vox” (La Vanguardia)
“Junts porta al límit la negociació per la Mesa del Congrés” (El País)
“Junts tensa la corda” (El Punt Avui)
“Junts portarà al límit la negociació de la mesa del Congrés” (Ara)

Forma part de la tradició familiar que cada any, coincidint amb aquesta data, fem els possibles per trobar-nos, també amb els altres avis, i celebrar plegats i com cal el sant de l’Olga i els ‘cumples’ del l’Adrià i del Narcís. Puigcerdà ha estat testimoni novament d’aquesta celebració i excusa perfecte per participar en l’onzena cursa que cada any, per la Mare de Déu d’agost, organitza la Dreams Runner.

  • Dimecres 16 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“Armengol confirmada per Sánchez per al Congrés” (El Periódico)
“Francina Armengol candidata del PSOE al Congrés” (La Vanguardia)
“El PSOE proposa a Armengol com a gest cap els nacionalistes” (El País)
“17-A: les víctimes volen reconeixement” (El Punt Avui)
“El PSOE proposa Francina Armengol per presidir el Congrés” (Ara)

Molt pendents d’allò que demà s’esdevindrà al Congrés dels Diputats que marcarà el futur de la nova legislatura. La política de blocs ha arribat per quedar-se i mentre no s’abordi la qüestió del conflicte territorial en el qual estem immersos, continuarem caminant per aquest pedregar d’enfrontaments estèrils que res de bo no aporten. Més aviat al contrari, que el passotisme de la ciutadania vagi in crescendo i que els pescadors de torn facin calaix en perjudici de la democràcia.

  • Dijous 17 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“Esquerra i Junts marquen el futur de Sánchez” (El Periódico)
“Sánchez busca in extremis el vot nacionalista per al Congrés” (La Vanguardia)
“PSOE i Junts acosten postures però l’acord està en l’aire” (El País)
“Fets x vots” (El Punt Avui)
“El PSOE s’aboca a una votació agònica pel control del Congrés” (Ara)

Amb l’elecció de la Mesa del Congrés, s’ha tancat aquest matí, l’acte primer del procés que haurà de culminar d’aquí a unes setmanes amb la investidura del futur president del Govern espanyol. Francina Armengol, que s’autodefineix com a feminista, nacionalista, federalista i republicana, ha estat elegida presidenta del Congrés de Diputats per la majoria absoluta dels membres de la cambra i ja, en el seu primer discurs en exercici del càrrec, ha deixat ben clara la seva voluntat de contribuir a emprendre un nou rumb que contribueixi a poder avançar cap a la construcció d’un Estat plurinacional en el qual els drets dels ciutadans i de les diverses nacions que el conformen puguin ser defensats i respectats. Una música que sona bé, però que, com era d’esperar, ha estat durament criticada per la mateixa dreta i dreta extrema que aquest matí ha mostrat la seva incapacitat de votar en un mateix sentit i que, això no obstant, ha coincidit en retreure a Armengol la seva actitud tolerant envers aquells que segons ells ‘volen trencar Espanya’. La qüestió és, però, que fa anys que això diuen i Espanya, de moment, no s’ha trencat. Que tinguem sort! Que tinguem molta sort! Però tampoc no oblidem mai que és precisament a partir de petits gestos que grans canvis són possibles.

PS. Cal reconèixer, d’una banda, que els resultats de les votacions obtingudes a l’hora d’elegir la mesa del Congrés de Diputats eren poc previsibles minuts abans de començar-les, com tampoc ho era que la candidata a la presidència de la cambra pel PP, Cuca Gamarra, obtingués únicament els vots dels seus més els dos provinents de l’UPN i de CC. Un fet que obre un nou front dins els populars quant al lideratge de Feijóo que des de les eleccions del 28M està a la deriva. De l’altra, que finalment potser s’ha entès que la política és l’art del possible i és a través del diàleg i de la negociació que s’arriba al pacte. Per tot plegat, avui més que no pas mai, no ha de ser gens sobrer recordar –com ho ha fet Armengol– els versos de Salvador Espriu que a La Pell de brau resen:

“A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les  parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda llibertat.”

Salvador Espriu, La Pell de Brau. XLVI

  • Divendres 18 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“El PSOE explora amb ERC i Junts vies per despenalitzar el procés ” (El Periódico)
“Un pacte que impulsa al català dona a Sánchez el control del Congrés” (La Vanguardia)
“L’esquerra guanya la taula del Congrés i la dreta es divideix” (El País)
“L’Estat espanyol progressa en català” (El Punt Avui)
“ERC i Junts voten Armengol i obren la negociació amb Sánchez” (Ara)

Mentre passejo de bon matí, faig memòria renovada dels versos d’Espriu que reproduïa ahir aquí, en aquest mateix diari. I penso que, tanmateix, comença a ser hora d’acceptar que no hi ha ningú, ningú, amb capacitat ni autoritat d’atorgar carnets de catalanitat o d’espanyolitat, segons parlem de Catalunya o ho fem d’Espanya. Comença a ser hora que ens adonem que Catalunya i Espanya són països que com passa en la majoria dels del món, cada vegada són més plurals pel fet de conviure persones amb diverses maneres d’entendre’ls. D’aquí que ningú en pugui ostentar el monopoli de la veritat i. en conseqüència, que ningú disposi del dret d’expulsar de l’àgora pública a aquell o a aquells que no pensen com alguns voldrien que pensessin. I que quedi ben clar. En això hi ha únic límit que mai s’ha de traspassar que ve imposat pels valors inherents al civisme, a les idees i als valors indissociables amb la democràcia.

  • Dissabte 19 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“El català té difícil arribar al Congrés i la UE” (El Periódico)
“Feijóo insisteix a intentar la investidura després de llimar diferències amb Vox” (La Vanguardia)
“PP i PSOE s’enfronten per la investidura amb el Rei d’àrbitre” (El País)
“Sense pressa” (El Punt Avui)
“L’independentisme avisa a Sánchez que la negociació serà llarga” (Ara)

A la vida de cadascú hi ha dies singulars que, per això mateix són especialment importants. I avui, per a nosaltres, per a la meva família, és un dia d’aquells dies cridats a quedar fixats en la nostra memòria. I és que aquesta pròxima matinada emprendre’m un viatge que ens portarà a visitar indrets de Grècia, Turquia, Xipre i Israel. Fa 25 anys, mentre amb les nostres filles fèiem un viatge per Argentina en ocasió de les nostres noces de plata, una nit, mentre sopàvem  i comentàvem les vivències del dia –em sembla recordar que era a Iguazú–, vaig fer solemne promesa que si al cap de 25 anys encara hi érem, faríem un altre viatge per celebrar, llavors, les que serien les nostres noces d’or. Fa 25 anys, la família estava formada per les nostres filles Laura i Anaïs, i per l’Olga i jo. Avui, aquella família de quatre membres s’ha engrandit feliçment i avui és formada per deu membres en haver-s’hi incorporat el Xavi i el Nico i els nostres nets tan estimats: l’Adrià, el Narcís, el Guillem i la Júlia. Així és que per endavant tenim una setmana durant la qual tindrem ocasió de compartir conversa i records familiars, alhora que fruirem dibuixant futurs i il·lusions. I tot mentre, amb una emoció intensa, viurem l’experiència de conèixer i visitar plegats indrets que ens són desconeguts i que per això mateix passaran a engrandir l’imaginari familiar.

  • Diumenge 20 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“Els límits del planeta per alimentar-nos” (El Periódico)
“Aquesta serà la legislatura de l’Espanya plural, de l’Espanya real” (Francina Armengol) (La Vanguardia)
“Sánchez assumeix que ha de buscar un alleugeriment penal al ‘procés’ ” (El País)
“El nus del català a Madrid” (El Punt Avui)
“L’economia estancada de la Xina posa el món en alerta” (Ara)

De tant en tant és bo i, tanmateix, altament recomanable per la salut, sobretot mental, prendre distància política d’un dia a dia que, a voltes, se’ns arriba a fer fins i tot angoixant. Així és que hora decidit aplicar-me a mi mateix aquest consell o principi, allunyant-me dels espais més habituals per visitar i conèixer, indrets i paisatges que fins ara m’eren desconeguts.

  • Dilluns 21d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“Revolucionàries d’or” (El Periódico)
“El món és seu” (La Vanguardia)
“Campiones del món” (El País)
“Temporers sense remei” (El Punt Avui)
“Campiones” (Ara)

Després d’un dia de viatge arribem a Santorini que és una de les illes màgiques d’origen volcànic que podem trobar a l’Egeu. Per qüestions imputables a la logística, desembarquem en un punt de l’illa que no es correspon amb el que inicialment estava previst. Això no priva que a despit que sigui amb una hora i escaig de retard arribem finalment a la bella –i sorprenent tranquil·la– platja de Perivolos. La temperatura és francament elevada, però la brisa marina que bufa fa que la sensació tèrmica sigui acceptable. Mentre la resta de la família és a la platja, jo em quedo al raser d’un ‘xiringuito’ on continuaré amb la lectura del  llibre escrit per Joan Esculies “Josep Tarradellas. Un retir actiu (1980-1988)”. Es tracta d’una obra d’imprescindible consulta per aquells que, com és el meu cas, volem aprofundir en l’abast i dimensió política del llegat de Josep Tarradellas. Amb raó va dir l’enyorat Manuel Vázquez-Montalbán, que Tarradellas era segurament “el president que ha escrit més cartes del món”. I creieu-me si us dic que força de les lletres per ell escrites que es reprodueixen en l’obra, a banda que ens permeten descobrir la seva filosofia quant al sentit de la política, també ens mouen a la reflexió, especialment ara que vivim enmig de tantes turbulències polítiques que dificulten l’avenç de Catalunya cap a un projecte sòlid de país. A manera d’un petit tast al qual segurament en seguiran d’altres en dies vinents, deixo constància aquí de part del contingut de la carta de Tarradellas datada el 13 de maig de 1982, adreçada al seu amic Jaume Miravitlles en la qual, a partir d’un article d’aquest darrer publicat a La Vanguardia, reflexionava sobre la manera que tenim els catalans de fer política. Ho feia d’aquesta manera: “una de les obsessions, quasi podríem dir-ne de Jaume Vicens Vives, era que Catalunya oblidava constantment la seva història. És a dir que els catalans fem la política a batzegades, no tenim continuïtat i això és molt de doldre i a la vegada minimitza la nostra personalitat.”

  • Dimarts 22 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“Puigdemont reivindica el ‘sentit d’Estat’” (El Periódico)
“El PSOE assumeix que el PP intenti la investidura i treu pressió al Rei” (La Vanguardia)
“El PP rebutja l’ultimàtum de Vox a hores de visitar el Rei” (El País)
“Crida presidencial” (El Punt Avui)
“Puigdemont avisa que la investidura no va de ‘solucions personals’” (Ara)
“Sabadell aplega el 25% dels bars i botigues del Vallès” (Diari de Sabadell)

La segona etapa del nostre viatge ens porta a la ciutat turca de Kusadasi on visitem la casa-santuari de la Verge Maria, preàmbul d’una visita molt esperada: les runes mil·lenàries de la bíblica Efes, una de les dotze ciutats de Jònia, prop la desembocadura del riu Caïstre. Tanmateix, Efes fou famosa pel gran Temple d’Àrtemis considerat una de les set meravelles del món antic. Una visita absolutament recomanable de la qual hem gaudit més encara gràcies a l’excel·lent guia que ens hi ha acompanyat. L’únic contra, el sol de justícia que ha presidit el jorn. De retorn, he aprofitat per continuar amb la lectura de l’obra d’Esculies i m’he quedat amb un parell de cites del president Tarradellas. La primera, d’un mes després de la victòria dels socialistes a les legislatives l’octubre de 1982, en declarar que Catalunya havia de reivindicar la desaparició dels governs civils i de les diputacions perquè, segons ell, Catalunya “no aconseguirà mai una autonomia real”. La segona, al mostrar-se  contrari a la Llei d’harmonització, però assenyalant que en gran part “l’hem provocada nosaltres, els mateixos catalans. Ens agrada molt fer-nos la víctima. Això crea situacions difícils i apareixen les LOHPA”. “No podem estar –remata– dient tot el dia que ‘som una nació’ i fer una política de regió”.

  • Dimecres 23 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“El Rei proposa Feijóo però el rellotge de la investidura segueix parat” (El Periódico)
“El Rei encarrega a Feijóo que intenti la investidura, tot i que no té la majoria” (La Vanguardia)
“El Rei proposa a Feijóo per a una investidura abocada al fracàs” (El País)
“Tenen presa” (El Punt Avui)
“El Rei proposa Feijóo per a una investidura que es preveu fallida” (Ara)

Tot i la distància que a hores d’ara em separa de Catalunya, per mor d’internet i de les xarxes socials m’arriben els vents d’enceses polèmiques i divisions. És el cas, de l’acte d’homenatge a Pau Casals que en el marc de l’Escola Catalana d’Estiu tingué lloc a Sant Miquel de Cuixà, coincidint amb el 50è aniversari de la mort del mestre, en el qual varen intervenir –i aquesta és una bona notícia– la majoria dels presidents estats de la Generalitat de Catalunya així com de l’actual. Les mostres d’entusiasme i de desaprovació dels assistents s’alternaren sense solució de continuïtat, segons l’intervinent. Per això em vull quedar amb les paraules pronunciades pel president estat José Montilla al fer referència al contingut del discurs que Pau Cassals pronuncià l’any 1958 davant les Nacions Unides (el primer dels quatre que allà hi va fer). “La confusió i el temor –va dir el mestre– han envaït el món sencer. El nacionalisme mal concebut, el fanatisme, els dogmes polítics i la manca de llibertat i de justícia encoratgen la desconfiança i l’hostilitat que agreugen cada dia més el risc que correm, però tot i així tots els éssers humans desitgen la pau”. I va ser a partir d’aquestes paraules que Montilla va remarcar que “així com he parlat dels meus accents sobre la trajectòria professional i cívica de Pau Casals, també vull extreure la meva particular visió sobre el seu llegat. Deia al començament que els valors universals defensats amb convicció i coherència per Pau Casals al llarg de tants anys (democràcia, justícia social, pau i fraternitat entre els pobles), refermen les meves pròpies conviccions polítiques. La política democràtica ha de servir per facilitar la convivència i per crear i protegir un codi de conducta que ens dona eines per a fer-la possible. Sobre la base d’aquest codi, que s’alimenta de consensos i de pactes, les societats avancen protegint els drets, exigint el compliment dels deures i posant en marxa polítiques públiques que asseguren la cohesió social i cultural de la societat i, també, de la nació. (…) Als riscos i incerteses globals del món d’avui s’afegeix, en el nostre cas, un període de difícil governança.” Montilla va concloure la seva intervenció amb aquest desig: “Tinc l’esperança que els que creuen que només hi ha una manera d’entendre Espanya arribaran a acceptar que la diversitat és un valor que cal protegir. L’Espanya homogènia i excloent ha de donar pas a una Espanya fraternal“.

  • Dijous 24 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“BCN aposta per l’esport per reforçar la seva projecció” (El Periódico)
“El cap de Wagner mor en un accident aeri dos mesos després de desafiar Putin” (La Vanguardia)
“Moscou confirma la mort del cap de Wagner al caure el seu avió” (El País)
“Marge per a l’amnistia” (El Punt Avui)
“Armengol dona un mes de marge a Feijóo per negociar” (Ara)
“L’estiu del 2023 podria ser un dels més calorosos de la història” (Diari de Sabadell)

No hi pot haver terme mitjà ni mitges paraules. L’actitud i el comportament del que encara és president de la FEF, Luis Rubiales, no té cap mena de justificació, es miri com es miri. Així és que tots aquells que directament o indirectament li donen suport, són còmplices d’una acció i d’una actuació vergonyosa i indigne. La dimissió inexcusable és l’únic camí possible. Els interessos que s’amaguen darrere el futbol són des d’ara mateix molt més evidents i denunciables que no pas mai…

  • Divendres 25 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“El 30% dels espanyols a l’atur superen els 50 anys” (El Periódico)
“Una reprimenda de la FIFA i la falta de suports aboquen Rubiales a dimitir” (La Vanguardia)
“Rubiales presenta avui la seva dimissió per l’escàndol dels seus abusos” (El País)
“Rodalies, forat negre” (El Punt Avui)
“La mort de Prigojin, un avís a les elits russes” (Ara)

Ens llevem d’hora. Avui haurem de passar un control minuciós de passaports. Com gairebé passa arreu del món, els funcionaris encarregats d’executar aquesta feina no excel·leixen precisament en simpatia. Més aviat al contrari. Una vegada superat el tràmit fronterer ens esperen dues llargues hores d’autocar abans no arribem a Jerusalem que és la nostra destinació. Durant el trajecte ens informa a bastament del contingut de la visita i ens parla d’Israel com a estat modèlic, modern i eficient. També explica com són les relacions amb els seus països veïns. Oblida, però, referir-se al conflicte que entre àrabs i israelians es viu en la zona des de la creació de l’Estat d’Israel ara fa setanta-cinc anys. Així és que aprofito una parada en el camí per demanar-li que em digui com ella ho viu i especialment que n’opina. Noto que la meva pregunta l’incomoda. La seva primera resposta després d’interrogar-me sobre perquè del meu interès, és taxativa: Israel no té cap mena de responsabilitat amb què està passant amb els palestins i afegeix que “només els terroristes de Hamàs són els culpables de la situació” (?). Encara més segons ella: si no existís l’”Estat d’Israel, la situació en la zona seria encara molt més sagnant”. Li recordo les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides amb la 252 de maig de 1968 al capdavant, sistemàticament vulnerades per part Israel i que tenen com a rerefons com a mínim aquestes qüestions: la sobirania de la Franja de Gaza i de Cisjordània, l’eventual formació d’un Estat palestí en aquestes zones, l’estatus de la part oriental de Jerusalem, dels Alts del Golan i de les Granges de Xebbaa, el destí dels assentaments israelians i dels refugiats palestins, la relació d’Israel amb Síria i el Líban… Li recordo els acords d’Oslo signats a Washington el 13 de setembre de 1993 entre Yitzhak Rabin (llavors primer ministre israelià), Yaseer Arafat (llavors líder de l’Organització per l’Alliberament de Palestina) tutelats per Bill Clinton (llavors president dels EUA) que Israel no ha respectat. Només una dada: el nombre de colons jueus que viuen en assentaments il·legals ha crescut dels 110 mil de llavors al mig milió d’ara). Tot és inútil i ella no es mou dels seus tertze. Ja deia la meva àvia que no hi ha pitjor sord que aquell que no vol escoltar. L’hora de continuar cap a Jerusalem sona, talment com si es tractés d’una de campana de salvació…, almenys per a ella.

  • Dissabte 26 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“El #MeToo del futbol espanyol” (El Periódico)
“L’Executiu obre el procés per suspendre Rubiales després del seu enroc” (La Vanguardia)
“Rubiales es parapeta i les campiones exigeixen la seva dortida” (El País)
“S’atrinxera” (El Punt Avui)
“S’ha acabat!” (Ara)
“Compte enrere per a la tornada a l’escola” (Diari de Sabadell)

Avui és el torn per a visitar la ciutat de Xipre Limassol a la costa sud del país, en la badia d’Akrotiri. Limassol va ser construïda entre dues ciutats antigues, Amathus i Kourion, raó per la qual durant l’imperi romà d’Orient va ser coneguda com a Neapolis (Ciutat Nova).

  • Diumenge 27 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“Ciclisme heroic a Barcelona” (El Periódico)
“La FIFA s’avança al govern central i suspèn Rubiales” (La Vanguardia)
“Espanya ja no tolera als ‘Rubiales’” (El País)
“Rubiales, suspès” (El Punt Avui)
“5 incògnites de la tardor” (Ara)

Arribem a Atenes, darrere de les etapes d’aquest viatge familiar que està essent tan especial i que en el meu cas ha servit per intensificar la meva relació amb els meus nets més grans. Les vacances toquen a la seva fi. Demà tornarem al ritme i a la rutina de cada dia. Ho farem, però, amb les maletes plenes de records dels moments i dels coneixements que tan intensament hem viscut i compartit en família aquesta darrera setmana…

  • Dilluns 28 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“Rússia converteix el mar Negre en un nou front bèl·lic” (El Periódico)
“Els juristes ja preparen el text de la futura llei d’amnistia” (La Vanguardia)
“Feijóo es resigna a liderar l’opoisicó a un mes que es voti la seva investidura” (El País)
“L’altra cara d’Oppenheimer” (El Punt Avui)
“PNB i Junts refan ponts de cara a la investidura” (Ara)

Vergonya! Molta vergonya! Arribem a El Prat a 2/4 de 4 de la matinada. Hauríem d’haver-ho fet a 1/4 de 2. Les tempestes han estat el causant del retard i res a objectar. Després de l’aterratge, l’avió s’acosta al seu punt d’aparcament. Passa, però, que quan para els seus motors no podem sortir-ne perquè no hi ha ningú que el pugui connectar al finger. Quan finalment sortim de l’avió i entrem a la terminal, tot és a les fosques. Després de la corresponent ‘passejada’ arribem a les cintes de lliurament d’equipatges on haurem d’esperar una hora llarga per a poder-nos fer amb les maletes. Són poc més de les 5 de la matinada quan sortim de la terminal, cap a casa. Han passat més de 90 minuts des de l’aterratge. Vergonya! Molta vergonya!

  • Dimarts 29 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“Les dones s’obren pas en el món del vi” (El Periódico)
“Sánchez es veurà amb Feijóo dins la ronda del PP per a la investidura” (La Vanguardia)
“Sánchez enlletgirà Feijóo la seva investidura abocada al fracàs” (El País)
“S’estreny el setge” (El Punt Avui)
“Sánchez accepta la reunió amb Feijóo per a la investidura” (Ara)
“Primera pluja d’agost, a tocar de la Festa Major” (Diari de Sabadell)

Si aquest fos un país normal no hauria de sorprendre que els màxims representants dels partits més votats en unes eleccions es trobessin per tractar assumptes que tinguessin a veure amb governabilitat de l’Estat i el benestar de la ciutadania. Més encara quan cap dels partits més votats disposés d’una majoria suficient per governar en solitari i amb solvència. Si aquest fos un país normal, PP i PSOE faria dies que s’haurien assegut en una taula de negociació per tractar d’avançar en la resolució, d’entre d’altres, d’una de les qüestions –la territorial– que és la que més condiciona l’acció i l’actuació política del Govern. Si aquest país fos un país normal, PP i PSOE estarien parlant a hores d’ara d’un model d’Estat que reconegués la diversitat dels seus territoris i d’aquesta manera trenqués amb l’immobilisme d’aquells als quals per la manca d’idees i de projectes s’amaguen darrera la pretesa defensa d’una Espanya uniforme i centralista que no solament debilita l’Estat sinó que també a la democràcia. Però aquest no és, des de fa temps, un país normal.

  • Dimecres 30 d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“Sánchez i Feijóo es reuneixen sense possibilitats d’entesa” (El Periódico)
“L’estalvi de les famílies i les empreses cau per la inflació i les hipoteques” (La Vanguardia)
“El Govern acusa a Feijóo de mentir la vigília de la seva cita” (El País)
“La sequera persisteix” (El Punt Avui)
“La caiguda de la venda d’habitatges no frena la pujada de preus” (Ara)

El cas Luis Rubiales pel petó no consentit a Jennifer Hermoso, continua portant cua i, ben segur, la que encara portarà. Més quan es manté la posició de Rubiales de no dimitir a despit que tothom, o pràcticament tothom, exigeixi que ho faci. Així, mentre no es promou des del sí de la Federació una moció de censura contra ell i els òrgans competents de l’esport o la justícia espanyola no entren en el fons de la qüestió per pronunciar-se quant a si hi ha delicte o no en el petó als llavis de Rubiales a Hermoso i/o en l’exhibició del president de FEF a la llotja tocant-se els genitals, el cas s’autoalimenta, oferint al món un espectacle llastimós.

  • Dijous 31d’agost de 2023

Els titulars de la jornada:
“Feijóo demana a Sánchez governar dos anys i rep un ‘no’ taxatiu” (El Periódico)
“Sánchez i Feijóo solemnitzen la ruptura en una freda trobada” (La Vanguardia)
“Urkullu demana un pacte territorial per a reinterpretar la Constitució” (El País)
“Modelats pel bisturí” (El Punt Avui)
“Sánchez menysté la petició de Feijóo de deixar-lo governar dos anys” (Ara)
“Adeu a l’amiant” (Diari de Sabadell)

Un oxímoron i una cita per tancar el dietari d’aquest mes d’agost. Feijóo demanava ahir a Sánchez que li permetés governar dos anys per, després, convocar eleccions. Tot un oxímoron que aquell qui des de fa temps proclama que el seu objectiu és derogar el sanchisme, proposi, precisament a Sánchez i sense posar-se gota vermell, que l’ajudi a complir el seu somni. La cita ha estat extreta de l’obra de Joan Esculies “Josep Tarradellas. Un retir actiu (1980-1988)” on, d’entre moltes d’altres, es reprodueix l’extensa lletra que l’abril de 1981, un mes després de l’intent del cop d’estat, Tarradellas adreçà al llavors director de La Vanguardia, Horacio Sáenz Guerrero. Escrit que, a banda de reflexionar sobre el moment que vivia Espanya, era un dur al·legat contra Jordi Pujol per la seva gestió al capdavant de la Generalitat de Catalunya i per la manca d’una política d’unitat en la seva acció de govern. La carta, que al donar-la a conèixer Tarradellas mateix va aixecar una gran polseguera, acabava amb una sentència que a despit del temps passat, crec que manté avui tota la seva vigència: “Catalunya és massa petita per menysprear cap dels seus fills i és prou gran perquè tots hi capiguem.”