• Dissabte 1 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“L’euríbor supera el 4% per primer cop en 15 anys ” (El Periódico)
“A mi només em vol matar Rússia; a Putin, tothom” (Vlodomir Zelenski) (La Vanguardia)
“Guardiola (PP) a Gordillo (Vox): ‘No pot passar d’aquesta setmana” (El País)
“Puigdemont davant la justícia espanyola” (El Punt Avui)
“Els habitatges buits a Catalunya: un de cada deu” (Ara)
“Només trauran l’amiant de l’escola Arraona” (Diari de Sabadell)

El d’ahir podria ser un d’aquells dies que passés a la història del si, però no. De l’engany sense vergonya, per mor de les mentides polítiques que sempre han malauradament existit, però que mai com aquests darrers dies s’han produït. María Guardiola, la que serà presidenta del Govern d’Extremadura amb tota la legitimitat que li atorguen els vots que rebrà de Vox, començarà el seu mandat amb la taca ignominiosa d’haver mentit, ja des d’abans abans mateix d’encetar-lo. Ella, que havia vetat l’entrada de Vox al seu Govern amb aquella declaració de principis que apuntava que “jo no puc deixar entrar en el Govern a aquells que neguen la violència masclista, als que usen traçada ampla, que deshumanitzen als immigrants i que despleguen una lona i llencen a la paperera la bandera LGTBI”, se’n desdeia a corre-que-vols, amb l’argument que “la meva paraula no és tan important com el futur dels extremenys”. Vaja per Déu! Viure per a veure! I mentre això passava, Feijóo no s’estava de reivindicar “la política de la paraula” destacant que“sense paraula no hi ha política”. Al seu torn, Borja Sémper, portaveu del PP, lamentava, també ahir, que “Espanya s’estigués acostumant al fet que els polítics canviïn d’opinió i que això passés no era bo per la democràcia. I aquí ho deixo!

  • Diumenge 2 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“Hem vist el tràiler d’una pel·lícula tenebrosa, el pacte PP-Vox” (Pedro Sánchez) (El Periódico)
“Caldrà defensar Catalunya davant un pacte PP-Vox o PP-PSOE” (La Vanguardia)
“La ultradreta amenaça el medi ambient” (El País)
“Les illes planten cara” (El Punt Avui)
“Com fugir del turisme” (Ara)

A la vida res no passa perquè sí. Així, quan quelcom s’esdevé, és sempre fruit d’un cúmul de circumstàncies que en un fet determinat troben el detonant. Escric això a la vista de què està passant a França aquests dies, després que un policia matés a boca de canó de pistola, un jove de 17 pel fet que es negués a obeir les seves ordres. Un incident, greu per ell mateix, que, alhora, és el que va actuar de detonant que, d’una banda, va fer esclatar la protesta per la situació de marginació politicoeconòmicosocial que des de fa anys es viu en les banlieues de les grans ciutats franceses, sense que a despit dels avisos precedents –com en cas de les ensulsiades del 2015–, mai no s’hagin acabat per prendre les mesures d’ampli abast que calia i cal adoptar per revertir-la. De l’altra, les manifestacions i els avalots d’aquests dies posen de relleu una qüestió de molta més profunditat: la que es deriva de la crisi de valors d’un Estat que és incapaç d’adonar-se que els problemes no ho deixen de ser simplement pel fet de ser ignorats, com tampoc no es poden resoldre per la via de la repressió, sigui aquesta policial o judicial. D’aquí que la crisi que aquests dies es viu a França continua essent només la punta de l’iceberg d’una problemàtica molt més complexa i profunda que deriva en gran part, de les creixents desigualtats i injustícies socials que es donen en la nostra societat, les quals contribueixen a eixamplar els índexs de marginació i d’exclusió social. Desigualtats i injustícies que si no són abordades políticament i socialment, són les mateixes que acabaran per fer trontollar perillosament les bases sobre les quals la nostra democràcia s’assenta.

  • Dilluns 3 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“Espanya assumeix el lideratge de la UE amb el repte del pacte migratori” (El Periódico)
“Govern central i Generalitat tanquen l’acord per executar la B-40” (La Vanguardia)
“El PSOE escurça distàncies amb el PP després dels pactes amb Vox” (El País)
“Cita clau per a l’exili” (El Punt Avui)
“Es dispara el vot per correu per al 23-J” (Ara)

Escolto aquest matí l’opinió d’un tertulià a Catalunya Ràdio, del qual lamento molt no recordar-ne el nom, que arran l’acord tancat fa uns dies entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya a partir del qual es segella el pacte per a la construcció de la B-40 entre Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès, argumenta que un dels problemes que tenim quant a infraestructures és que ens costa molt posar-nos d’acord per concretar-les. Per avalar aquesta opinió cita alguns exemples: els retards en la construcció de l’A-2 a partir de La Panadella pel fet d’estar anys i panys per decidir-ne el traçat; el debat impossible i inacabable sobre el recorregut de l’AVE al seu pas pel subsol de Barcelona que en retardà l’arribada a la Ciutat Comtal; la construcció de l’Eix Transversal que es va haver d’ampliar immediatament, amb els sobrecostos econòmics que això va comportar; i la B-40 que fa més de 40 anys que és sobre la taula sense, que dit sigui de passada i malgrat l’acord, en coneguem encara ara el seu traçat, la qual cosa vol dir que en tenim per temps. La part positiva de l’acord assolit és que es destinaran 20 milions d’euros a construir els intercanviadors ferroviaris en els punts d’encreuament de les línies gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat i les de Rodalies operades per Renfe. Una millora fàcil de portar a terme i que també fa anys que s’hauria d’haver implementat… Tenim un problema i és que davant qualsevol proposta o projecte ens costa prendre’n la decisió emparats en l’eslògan “ho volem, però així no!”. Una manera com un altre de posar bastons a les rodes.

  • Dimarts 4 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“Les obres del tramvia posen BCN al límit aquest estiu” (El Periódico)
“Les empreses recuperen els marges previs a la covid, tret de les alimentàries” (La Vanguardia)
“Feijóo admet que governarà amb Vox si necessita els seus vots” (El País)
“Països castellanitzats” (El Punt Avui)
“Les grans energètiques disparen en dos anys el seu marge de beneficis” (Ara)
“El Fresc va ple” (Diari de Sabadell)

Felipe González ha entrat en campanya. Ho ha fet amb un nou article publicat en el monogràfic de Pactar es progresar de la publicació Nueva Revista sota el títol Pónganse de acuerdo, (https://www.nuevarevista.net/ponganse-de-acuerdo/) en el qual, comptat i debatut, reclama l’abstenció del PSOE cas que el PP guanyi les eleccions del 23-J per evitar així l’entrada de Vox al Govern. Fa temps que a González més li convindria callar per no espatllar encara més la bona imatge que com a president del Govern i líder del PSOE havia consolidat. És evident que el seu temps ja ha passat. Més quan les compareixences públiques que fa –com passa amb les de l’àcid Alfonso Guerra– van més a la contra que no pas a favor. Però no hi ha manera. Potser caldria recordar-los-hi –a González i a Guerra– que el PSOE sí que ja es va abstenir en ocasió de l’elecció de Mariano Rajoy com a president del Govern l’octubre de 2016, la qual cosa, evità, d’una banda, la repetició de les eleccions i, de l’altra, desencadenà una duríssima batalla dins el PSOE de la que qui en sortí més malparat va ser l’ara president del Govern Pedro Sánchez. Al seu torn, el PP no va fer pas el mateix el 2019 a l’hora de facilitar la investidura de Sánchez qui, per aquesta raó, es va veure obligat a convocar, primer, noves eleccions per, després, amb pitjors resultats, haver de pactar amb Podemos.

  • Dimecres 5 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“La revolta francesa es cola en la campanya de Vox del 23J” (El Periódico)
“Feijóo recuipera delictes per a castigar un altre procés” (La Vanguardia)
“El PP promet derogar les lleis de memòria, habitatge i ‘trans’” (El País)
“Rècord d’ocupació” (El Punt Avui)
“El PP promet que el castellà serà vehicular, i el referèndum delicte” (Ara)

Ja sé que és recurrent en mi el fer-ho, però aquest matí, mentre feia la meva habitual passejada matinera i escoltava els primers informatius del dia, no m’he pogut estar de rememorar dues de les moltes sentències a les quals acudia la meva sàvia àvia per explicar comportaments relacionats amb fets o actituds de les persones. L’una, és més que sabuda i és aquella que diu “que no es pot dir blat, fins que estigui al sac… i encara ben lligat!”. La segona, resa allò de que “no es pot vendre la pell del llop sense abans haver-lo caçat”. I és que ambdues dites m’han vingut al magí quan escoltava a Alberto Núñez Feijóo demanant al PSOE que s’abstingui per així fer possible la seva investidura una vegada celebrades les eleccions legislatives. Potser s‘hauria d’adonar Feijóo que els aires de les enquestes ja no li són tan favorables com fins ara ho havien estat i que cada dia que passa, a cada discurs que fa, aferma els vots dels seus, alhora, però, que transmet dubtes fefaents a altres ciutadans que el podrien votar quan s’adonen de la radicalitat extrema d’un discurs i d’unes propostes que l’apropen cada vegada més a les tesis de Vox i l’allunyen de la centralitat política tan necessària per guanyar unes eleccions legislatives a Espanya. Qui sap si Feijóo guanyarà les eleccions. És possible que així sigui. Però que això passi, no vol dir que sigui condició suficient per governar. Temps al temps.

  • Dijous 6 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“Llarena activarà l’euroordre sense esperar el recurs de Puigdemont” (El Periódico)
“Puigdemont apel·larà a l’última instància europea un cop ha perdut la immunitat” (La Vanguardia)
“La justícia de la UE retira la immunitat a Puigdemont” (El País)
“Va per llarg” (El Punt Avui)
“Luxemburg retira la immunitat a Puigdemont” (Ara)
“Un incendi atura Can Roquetes” (Diari de Sabadell)

Bé que sabem a les alçades en les quals ens trobem, que res no és ben bé del tot normal. Tampoc des del punt de vista meteorològic i climàtic. Ho estem comprovant aquests dies que per l’efecte del canvi climàtic, són presidits per nuvolades i tempestes que, això no obstant –i segons ens diuen els que suposadament hi entenen–, tenen els dies comptats, com també els tenen els temporals de trons i de llamps que haurem d’aguantar a partir d’avui i que aniran in crescendo fins, com a mínim, el diumenge dia 23 de juliol quan, de nou, haurem de comparèixer davant les urnes.

En un altre ordre de coses, el PP ve posant bastons a les rodes per no renovar el CGPJ en l’espera que la majoria absoluta, juntament amb Vox, els arribi amb les eleccions. Bastons que han impedit poder renovar aquest òrgan judicial que fa pràcticament cinc anys que es troba amb mandat caducat i que no s’ha renovat des del 2011 quan Rajoy disposava de majora absoluta al Congrés. D’aquí que Brussel·les reclamés de nou ahir que no s’ajorni per més temps aquesta renovació i que es deixin per a després de la renovació els canvis en la norma que la regula. Una prova més de la manera d’entendre la lleialtat institucional que el PP no s’està ara de reclamar al PSOE i que ell no ha practicat mai.

  • Divendres 7 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“S’han de refer ponts i consensos amb un altre PSOE” (Alberto Núñez Feijóo) (El Periódico)
“Amèrica llatina rebutja donar suport a Ucraïna a la cimera amb la UE” (La Vanguardia)
“La dreta inicia la campanya amb avantatja però sense arribar a la majoria” (El País)
“Plebiscit general” (El Punt Avui)
“L’economia catalana creix creant un 65% de feines d’alt valor afegit” (Ara)

Nit de trons i llamps. No pas, com escrivia ahir aquí mateix per mor de les darreres tempestes sinó en motiu de l’arrencada de la campanya electoral i després que Carles Puigdemont declarés a la RAC1 que des del PSOE se li havia ofert la via de l’indult a canvi que tornés de l‘autoexili i es sotmetés al control de la justícia espanyola. Una veritat, una mentida o una tergiversació interessada dels fets que al seu torn ha alimentat –està alimentant i alimentarà- moltes mentides i moltes tergiversacions més que presidiran els debats dels dies vinents, que seran utilitzades a conveniència per la dreta i la dreta extrema. Una dreta extrema que està aconseguint portar Feijóo al terreny que més li convé apartant al PP del centre polític. D’altra banda, Puigdemont, amb la seva actitud després de la sentència del TGUE aixecant-li la immunitat, amb les seves declaracions no ha fet més que incrementar recels i augmentar la divisió que des de fa temps es viu en el món de l’independentisme a Catalunya on cada vegada més es troba a faltar un projecte clar, definit i cohesionador. Els protagonismes desfermats mai han estat bons consellers. Tampoc en aquest cas.

  • Dissabte 8 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“El risc d’impagament hipotecari puja a 25.000 milions” (El Periódico)
“El debat a Catalunya afegeix al pols PSOE-PP el xoc entre independentistes” (La Vanguardia)
“Vox desafia a Feijóo amb un programa ultra de màxims” (El País)
“Clima descontrolat” (El Punt Avui)
“Avantatge del PSC amb l’independentisme a la baixa” (Ara)
“La Ronda Nord, acordada i signada” (Diari de Sabadell)

Els registres de temperatura del planeta baten rècords dia rere dia i la ciència no es cansa d’advertir-nos que ens cal prendre mesures urgents per evitar danys dels quals en desconeixem les conseqüències. És en aquest context que no estem en disposició de deixar passar més temps sense posar en marxa mesures facilitadores cap a una ràpida transició ecològica. D’aquí que sigui especialment preocupant la posició que mantenen aquells que, com ho fa la dreta espanyola, en comptes d’incentivar la transició ecològica en defensen el seu alentiment, la qual cosa equival a fer una concessió al marc negacionista de la ultradreta i, tanmateix, esdevé un gerro d’aigua freda pel que fa a les inversions i al desenvolupament de l’economia verda, és a dir del model econòmic que prioritza l’èxit del benestar humà i l’equitat social i que tendeix a reduir els riscos mediambientals.

  • Diumenge 9 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“500 dies de guerra: la resiliència ucrainesa” (El Periódico)
“El PP guanyaria amb claredat el 23-J i sumaria majoria amb Vox” (La Vanguardia)
“Sánchez i Feijóo antes su ‘dia D’: el debate que vale una campanya” (El País)
“Consulta pionera” (El Punt Avui)
“L’esquerra aguanta i barra el pas al PP i Vox en l’inici de la campanya” (Ara)

La roda de premsa de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí convocada dimecres passat per fer una valoració de la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), tingué un final inesperat, Va ser quan la consellera estat d’Educació de la Generalitat de Catalunya Clara Ponsatí, sense encomanar-se ni a Déu ni al diable, va criticar sense miraments les estratègies que Puigdemont i Comín impulsaven amb l’objectiu de continuar alimentant la flama de la independència que, com bé saben els que em llegeixen, sempre he escrit que és una il·lusió sense la qual no podrà aconseguir-se, però també que no és suficient quan aquesta il·lusió no va acompanyada d’un projecte polític entorn el qual vertebrar el país. És des d’aquest punt de vista que no puc deixar d’estar més d’acord amb Clara Ponsatí quan digué que “hem de fer política en majúscules, deixar enrere la simple gestió de les expectatives. Prou xutar la pilota endavant i prou generar il·lusions falses. Els catalans es mereixen una altra política, es mereixen sentir la veritat”. Crec que no es podia dir més en tan poques paraules.

  • Dilluns 10 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“Els grans tenidors de pisos hauran de mediar abans d’un desnonament” (Ester Capella) (El Periódico)
“El 60% dels espanyols, preocupats per una possible coalició PP-Vox” (La Vanguardia)
“Feijóo avantatge amb dos punts a Sánchez davant el debat crucial” (El País)
“Aval a la gestió pròpia” (El Punt Avui)
“El 30% dels votants del PP estan en contra dels pactes amb Vox” (Ara)

Avui tot gira entorn, d’una banda, l’augment extrem de la temperatura ambient que hem començat a viure i que no s’aturarà fins dimecres o dijous i, de l’altra, del debat, cara a cara, que aquesta nit mantindran Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, el qual, amb tota seguretat, estarà presidit per una alta temperatura política ambiental i que, segons els observadors, marcarà el futur de la campanya i qui sap si potser també el desenllaç electoral del proper 23 de juliol.

  • Dimarts 11 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“Sánchez desaprofita el debat i Feijóo resisteix” (El Periódico)
“Els pactes centren un aspre i estèril debat entre Sánchez i Feijóo” (La Vanguardia)
“Sánchez i Feijóo s’ensarten pels seus pactes en un debat aspre” (El País)
“Puigdemont no se la juga” (El Punt Avui)
“Feijóo aconsegueix sorprendre Sánchez en un tens cara a cara ” (Ara)
“L’operació calor pica a la porta” (Diari de Sabadell)

Després del cara a cara anit, una primera constatació és que és fàcil d’entendre que Feijóo posés com a condició que el debat es fes en una televisió privada i no pas a la pública, amb una estructura discutible i uns moderadors que es mostraren més obsessionats per controlar els temps que no pas en exigir, especialment a Feijóo, que donés respostes a les preguntes que ells o que Sánchez li formulaven. A banda d’aquestes qüestions, o precisament per això, el cara a cara acabà essent insuportable, amb un histriònic Feijóo llançat a l’atac, utilitzant material sensible curull de mitges veritats o, directament, de mentides, i un Sánchez que no va saber trobar en cap moment el lloc precís on situar-se ni tampoc la manera d’imposar-se al discurs demagògic i avassallador del seu opositor. D’aquí, que malgrat els blocs entorn els quals el cara a cara estava estructurat, no es parlés gairebé de res més que de pactes postelectorals amb Vox, Bildu i ERC en el rerefons. Feijóo portava la lliçó molt ben apresa: atac sense defallença per aconseguir que Sánchez es posés nerviós. I a fe que ho va aconseguir. Tot i això tinc els meus dubtes que el cara a cara d’anit modifiqués en res les actuals tendències de vot que mostren les enquestes. Un cara a cara que això sí, tingué un gran perdedor: la ciutadania i com acarar problemes tan greus com el canvi climàtic o la vulneració de drets.

  • Dimecres 12 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“L’OTAN beneeix la missió espanyola a Eslovàquia” (El Periódico)
“L’OCDE alerta que un 28% dels llocs de treball a Espanya seran robotitzats” (La Vanguardia)
“El PP avança dos escons després del debat entre Sánchez i Feijóo” (El País)
“El Barça ha sortit de l’hospital i torna a fer vida normal” (Joan Laporta) (El Punt Avui)
“Feijóo intenta frenar l’eufòria després del debat amb Sánchez” (Ara)

El que més em preocupa després del cara a cara d’abans-d’ahir, és cert desànim que s’ha instal·lat a l’esquerra fonamentalment perquè ens creiem que Sánchez passaria per damunt de Feijóo i no va ser així. El problema principal de l’esquerra a hores d’ara és el no saber o trobar la fórmula per combatre les fakes que des de la dreta es proclamen i no caure, tampoc, en el joc provocatiu que plantegen. Certament, les coses estan més complicades que no pas ho estaven abans del debat, però la pèrdua d’una batalla no ha de comportar necessàriament la pèrdua de la guerra. Sabíem que la dreta usaria totes les armes a la seva disposició, però mai no hauríem cregut que en el seu ús arribés als extrems als quals s’ha arribat. Una vegada més, l’ínclit MAR (Miguel Ángel Rodríguez) des de la seva particular cuina ha condimentat amb èxit els plats que més mal podien fer a Sánchez sense estalviar ingredients de cap mena, i a fe que ho ha aconseguit. No obstant i això encara queda camí per recórrer fins que el 23 de juliol no arribi.

  • Dijous 13 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“La ingerència russa es bolca ara a agitar el camp espanyol” (El Periódico)
“Cent mil pisos poden sortir al mercat de lloguer per la llei de l’Habitatge” (La Vanguardia)
“PP i Vox segellen avui la seva aliança en els governs valencià i extremeny” (El País)
“Més llenya al català” (El Punt Avui)
“El veto de Vox a revistes en català encén la campanya” (Ara)
“Places dures en plena onada de calor: ‘Volem ombra’” (Diari de Sabadell)

Feijóo es veu ja guanyador a despit de les seves mitges veritats i/o mentides que continua difonent a conveniència mentre avançen els pactes entre PP i Vox. D’altra banda, comença a sembrar el dubte sobre l’eficàcia dels serveis de Correus quant a la recollida del vot per correu i no trigarem massa a saber que també posarà en dubte el sistema de recompte de vots –un dels més garantistes que es coneix arreu– i, en conseqüència, una possible tupinada en el més pur estil trumpista. Sobretot si els resultats no són els que Feijóo espera. Per complementar aquest escenari, la Seguretat de l’Estat adverteix d’una campanya de notícies falses llançada sobre Espanya per ultres i propagandistes del Kremlin, aprofitant la tensió desencadenada en àrees rurals per la sequera i l’alça de preus. L’objectiu: desestabilitzar i debilitar el país i de retruc la UE. Pinten bastos!

  • Divendres 14 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“Correus, en el punt de mira davant l’allau de vots” (El Periódico)
“El PP recupera la Generalitat valenciana juntament amb Vox” (La Vanguardia)
“PP i Vox exhibeixen sintonia contra el Govern i els seus aliats” (El País)
“Plantant cara” (El Punt Avui)
“El president valencià avala la persecució de Vox al català” (Ara)

Avui acomiadarem a un vell amic. L’Antoni Garriga i Miralles. Una persona honesta i senzilla a la qual la vida li va posar un parany fa molts anys, que ell va saber portar amb fortalesa. Amb ell he coincidit en molts moments de les nostres vides, però molt especialment durant els primers quatre anys d’ajuntaments democràtics amb l’Antoni Farrés al capdavant de l’alcaldia. Aquells dies ell exercia de director del Gabinet Tècnic, sota al qual s’estructurava el Servei de Publicacions i d’Informació de l’Ajuntament de Sabadell que jo dirigia. D’ell i d’aquella etapa en servo records i converses inesborrables, amb projectes, criteris i complicitats àmpliament compartits, al servei de la ciutadania. Del seu tarannà i de la seva forma de fer i d’obrar, jo n’havia d’aprendre molt. Mai no podia imaginar llavors, que el seu mestratge m’havia de ser molt útil en el decurs de la meva carrera professional en l’àmbit públic i institucional que sense jo imaginar-ho, tot just acabava d’arrencar.

  • Dissabte 15 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“Feijóo planteja un final de campanya per governar en solitari” (El Periódico)
“El mar s’empassa un de cada deu migrants que prova d’arribar a les Canàries” (La Vanguardia)
“El PP consolida la seva aliança a Extremadura després del xoc inicial” (El País)
“Espionatge en sèrie” (El Punt Avui)
“Les capitals catalanes lideren el rànquing de pisos de lloguer” (Ara)
“Sense plaça a l’escola pública i abocats a la privada” (Diari de Sabadell)

En l’obra El llibre del riure i l’oblid (1978) del recentment desaparegut novel·lista, escriptor, dramaturg, assagista i poeta txec Milan Kundera (1929-2023), s’escriu que un dia, l’historiador, acadèmic i polític també txec, Milan Hübl (1927-1989), li digué que “per liquidar les nacions, el primer que es fa és llevar-los la memòria. Es destrueixen els seus llibres, la seva cultura, la seva història. I després ve algú i els escriu altres llibres, els dóna una altra cultura i els inventa una altra història. Llavors la nació comença lentament a oblidar el que és i el que ha estat. i el món circumdant l’oblida encara molt abans”. Bo és fer-ne memòria quan la dreta d’arreu, amb l’ajut de la dreta extrema i d’altres poders fàctics (mediàtics o no), volen imposar-nos un nou ordre i una nova memòria a partir del qual revertir drets i conquestes socials que tan ha costat conquerir. Pinten bastos!

  • Diumenge 16 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“Tinder, capital Barcelona” (El Periódico)
“Catalunya serà l’avantguarda de l’Espanya dels pròxims anys” (Pedro Sánchez) (La Vanguardia)
“Governarem amb el PSOE i ho farem millor” (Yolanda Díaz) (El País)
“Entrebancs ferroviaris” (El Punt Avui)
“El PP arriba amb avantatge a l’equador de la campanya” (Ara)

Aquesta és una campanya electoral d’anades i tornades que de ben segur serà objecte de profund anàlisi i estudi en un futur immediat. Una campanya en la qual s’està fent molt soroll, però es parla ben poc del que s’hauria de parlar: és a dir de propostes i de projectes de present i de futur. D’aquí també que aquesta sigui una campanya en la qual les emocions s’imposen a les raons. Una campanya en la que importa més el com es diu que no pas el que es diu i que, per això mateix, pot acabar amb un desenllaç que difereixi força del que les estimacions de les enquestes fan. I és que de la mateixa manera que del cara a cara entre Sánchez i Feijóo en sortí derrotat l’actual president del Govern, incapaç de trobar la manera de combatre l’estil tergiversador del seu opositor, a hores d’ara, després del debat a set de fa uns dies a TVE, l’eix de la campanya ha fet un tomb per revoltar al voltant de les mentides que, segons els uns, diuen els altres i segons els altres, diuen alguns; mentides en les quals Feijóo supera amb escreix les possibles de Sánchez. En aquest context, el debat del dimecres vinent a tres –atès que Feijóo diu que no hi assistirà, adduint que es fa en un mitjà que no és ‘neutral’ (viure per a veure!) que, en la pràctica, ja és una declaració de principis– pot acabar essent determinant de cara als resultats que emanaran de les urnes, just d’aquí una setmana.

  • Dilluns 17 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“Els votants del PSOE i Sumar s’obren a salvar Feijóo de Vox” (El Periódico)
“La majoria de la nova ocupació a Espanya es cobreix amb immigrants” (La Vanguardia)
“PP i Vox prop de la majoria absoluta amb un PSOE que repunta” (El País)
“El calvari del vot exterior” (El Punt Avui)
“El govern espanyol vol portar al TC la llei de la sequera” (Ara)

A la vista de com va tot, no es pot negar que una onada de furor irracional i d’extremisme fanàtic, fonamentalment ultradretà, però no només, està sacsejant el món occidental sense que, ara com ara, no sembli tenir aturador. Només cal si no mirar, sense anar més lluny, què ha està passant als EUA amb el trumpisme, què ha passat a Itàlia i a Grècia, a la nòrdica Finlàndia exemple de tantes coses, o a Alemanya on a la Turíngia acaba de guanyar les eleccions un candidat ultradretà. Crec que en tot aquest viratge cap a la dreta i a la dreta extrema hi té força a veure el desencís democràtic que ve provocat per la sortida en fals de la crisi del 2008 de la que se’n va derivar que l’emprobriment augmentés fins afectar afectés a una quarta part de la població mundial mentre que, per contra, els rics, autèntics responsables d’aquell col·lapse, s’enriquien una més. En aquesta tessitura no és estrany, doncs, que els que van sortir més altament perjudicats de la crisi tendeixin a pensar que la democràcia per la qual ens regim no els representa i que, equivocadament, creguin que la seva salvació rau en els demagogs extremistes que saben com treuen partit i profit emocional del desconcert enmig del qual ens movem i per la no resposta a problemes tan candents com ho són el canvi climàtic, la pressió migratòria o els canvis tecnològics. No és qüestió de cridar el mal temps, però la història ens diu que a la República de Weimar, les tensions socials aparegudes arran la crisi del 1929 i el desconcert social que se’n derivà, foren factors que van contribuir a fer possible el triomf a les urnes de Hitler.

  • Dimarts 18 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“Col·lapse judicial per incapacitar gent gran” (El Periódico)
“Rússia suspèn el pacte del gra després d’un atac al pont de Crimea” (La Vanguardia)
“Feijóo s’emreda amb la pujada de les pensions en la recta final” (El País)
“Més val prevenir” (El Punt Avui)
“Putin suspèn el comerç del gra ucraïnès i obra una nova crisi alimentària” (Ara)
“La Festa Major al descobert” (Diari de Sabadell)

La ironia és una “figura retòrica que consisteix a expressar una intenció amb un llenguatge de significat aparentment contrari, com a retret o burla”, segons el diccionari General de la Llengua Catalana. Normalment, és fàcil descobrir l’ús d’aquesta figura retòrica per part d’algú que parla o escriu quelcom que vol criticar. Fins i tot, un dels meus nets amb només vuit anys, s’atreveix a advertir als que l’acompanyen que “l’avi està parlant amb ironia”, els diu!, quan jo faig ús d’aquest recurs en una conversa. Pel que sembla, però, Feijóo és incapaç de descobrir aquest recurs quan dona per bona una informació apareguda en el Mundo Today d’El País que tothom –o pràcticament tothom– sap que es val de la ironia i del sarcasme a l’hora d’elaborar les notícies que difon. Tot això bé a tomb pel fet que en l’afer d’espionatge polític Pegasus, Feijóo donà per bona sense més una informació que ara s’ha sabut havia publicat el Mundo Today i que Feijóo va confondre amb un teletip (?); informació que va defensar a capa i espasa tal com ho va tornar a fer ahir a TVE al ser preguntat sobre aquesta qüestió. De tant en tant, però, descobrim que no tots els periodistes ho fan del tot malament. I en aquest cas, la Silvia Intxaurrondo, periodista que juntament amb Marc Sala l’entrevistava, li va preguntar sobre Pegasus i el perquè el jutge havia arxivat les actuacions. I no només va preguntar sinó que va repreguntar fins al punt de fer caure Feijóo en inexactituds o, directament, mentides. I per si no n’hi hagués prou, en la mateixa entrevista, preguntat sobre les pensions que, certament, el PP no havia congelat, però que mai havia fet créixer d’acord amb l’IPC, Feijóo acusà a la periodista de faltar a la veritat, no estant-se de qüestionar sense manies i amb altivesa les dades que la periodista li aportava. Potser sí que els polítics, tots, menteixen o, com es diu ara, “canvien d’opinió”. Però del què n’estic plenament convençut és que alguns es valen d’aquest recurs simplement perquè no s’han mirat mai els papers ni saben el que diuen o es deixen portar, que és pitjor, pels seus assessors.

  •  Dimecres 19 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“El TSJC veu inconstitucional la nova llei del català a les escoles” (El Periódico)
“Tinc l’esperança que el PSOE evitarà que pactem amb Vox” (Alberto Núñez Feijóo) (La Vanguardia)
“Abascal vaticina més tensió a Catalunya si governen PP i Vox” (El País)
“Cau foc” (El Punt Avui)
“Rècord de temperatura a Catalunya” (Ara)

Quan falten tres dies pel final de la campanya, un altre dels mantres de Feijóo s’ha vist desmentit pels fets. I és que contra el que ell apuntava, tots aquells que van decidir votar per correu ho podran fer, ja que els haurà arribat a casa i amb temps la documentació pertinent. Escrivia fa uns dies aquí mateix abans de començar-la, que aquesta campanya se li podria fer molt llarga a Feijóo. I això és el que li està passant aquests dies quan les seves desafortunades intervencions públiques plenes d’inexactituds i tergiversacions, han servit per constatar que ell no és ni un polític que no menteix ni tampoc un home de paraula. El debat d’aquesta nit a TVE, del qual Feijóo se n’ha volgut absentar, pot ser-li l’estocada final que freni les expectatives electorals que les enquestes li auguraven. Ah! I l’argument darrer que ara utilitza amb escreix sobre que ha de governar la força més votada, cau pel seu propi pes en veure què ha passat a Castella la Manxa i Extremadura on el PSOE va guanyar les eleccions però qui ara les governa és el PP gràcies als pactes assolits amb Vox. “Receptes tinc que per a mi no vull!”, deia, amb molta raó, la meva sàvia àvia.

  •  Dijous 20 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“Amics per Europa” (El Periódico)
“Sánchez i Macron s’alien a Barcelona per a una Europa més sobirana” (La Vanguardia)
“Sánchez i Díaz exhibeixen unitat davant Abascal i l’absent Feijóo” (El País)
“Encara hi som” (El Punt Avui)
“Espanya i França es conjuren per anar a l’una a Europa” (Ara)
“L’amor no és això!” (Diari de Sabadell)

Un dels negocis vinculats a la convocatòria d’eleccions són els sondejos demoscòpics que a més dels interessos econòmics que persegueixen, és indubtable que tenen com a missió subliminal influir sobre les persones quant al seu comportament electoral. Des d’aquest punt de vista, les enquestes no busquen tant encertar-la com sí influir en el resultat que de les urnes han d’emanar. Assistim aquests dies –llevat d’alguna excepció que confirmaria la tendència– a una mena de “consens demoscòpic” en el sentit que la victòria del PP és inevitable. Darrere això hi nia el missatge subliminar que no cal que vagis a votar perquè les opcions de l’esquerra no tenen cap mena de possibilitat de contraposar-se a un PP que es presenta triomfant. La paradoxa és que aquest pervers “consens demoscòpic” pot saltar pels aires precisament pel fet que tothom decideixi anar a votar i que pel camí no es perdi cap vot.

  • Divendres 21 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“Espring final mogut” (El Periódico)
“Els Mossos vigilen a un miler de potencials agressors sexuals” (La Vanguardia)
“El vot massiu per correu punxa la teoria de la conspiració” (El País)
“Girona antimonàrquica” (El Punt Avui)
“El valencià ja no serà vehicular a les zones castellanoparlants” (Ara)

S’atribueix a Santiago Rusiñol la sentència que resa “si tens raó crida, però si no la tens, crida més encara”.  Sigui certa o no, tant l’atribució com la sentència, la veritat és que es tracta d’un principi que apliquen molts personatges de la vida quotidiana, sobretot quan tracten d’amagar les misèries pròpies usant la vella estratègia de posar al descobert les dels altres. Feijóo, ahir mateix, després d’una setmana horribilis per a ell i pels seus interessos a l’haver mancat a la veritat en diverses ocasions, va treure pit i en un míting va dir “si menteixo, demano que m’expulseu del partit”. Clar que un parell de dies abans, a Antena 3, davant la Susanna Grisó, havia deixat anar una altra perla quan, amb altivesa, assegurà que “jo no he mentit, ni menteixo. I si alguna vegada dic una cosa incorrecta, és fruit de la ‘inexactitud’”. I avui mateix, a la Cope ha reconegut, després d’haver-ho negat tantes vegades, que sabia de les activitats il·lícites de Marcial Dorado no pas com a narcotraficant sinó com a contrabandista…! Hi ha qui en doni més! Amb raó deia la meva àvia que “qui ho té al néixer no ho deixa al créixer”.

  • Dissabte 22 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“5.000 denúncies a l’any de pares a fills per violència” (El Periódico)
“Sánchez apel·la a l’esperança i Feijóo reclama el vot útil” (La Vanguardia)
“L’esquerra busca la remuntada davant una dreta amb avantatge” (El País)
“El País Valencià i les Illes defensen la llengua” (El Punt Avui)
“El final de campanya s’enfanga buscant la màxima mobilització” (Ara)
“Fitxatges per enlairar-se” (Diari de Sabadell)

Anit finalitzava aquesta campanya electoral que, com a mínim, podem qualificar d’estranya, marcada, d’una banda, per les marrades continuades del candidat Núñez Feijóo –la darrera de les quals admetre que Marcial Dorado era ‘només un contrabandista i no pas un narcotraficant’ quan ell s’hi va relacionar!– i, sobretot, per la manca de debats sobre les propostes de present i de futur que cada partit defensa. Mentre es tancava la campanya amb els darrers mítings de rigor, jo vaig optar per assistir al concert que els joves músics participants en la 34na. trobada de l’Orquestra Simfònica Segle XXI, ens van oferir en el marc de la sabadellenca església de Sant Agustí de l’Escola Pia sota la direcció de l’incansable Jordi Mora. Concert que repetiran el capvespre d’avui a Granollers i demà a la tarda al Palau de la Música Catalana. Després d’escoltar-lo vaig pensar que és tot un luxe que Sabadell aculli des de fa anys un projecte orquestral com aquest que contribueix a la formació i al creixement musical de joves intèrprets arribats d’arreu, els quals, durant una setmana, treballen intensament sota el mestratge de Jordi Mora. D’entre les peces del programa interpretat en sobresurt el Concert per a violoncel i orquestra en La m op. 129 de R. Schumann que compta amb la violoncel·lista Mariona Camats com a solista.

Cal ressaltar que a banda de la dedicació de Jordi Mora en les tasques de lideratge, formació i direcció, el projecte Orquestra Simfònica Segle XXI és possible tanmateix per l’empenta dels seus promotors, amb el violoncel·lista Miquel Felip al capdavant, els quals disposen de la col·laboració d’un grup de famílies sabadellenques que durant la setmana que dura l’experiència, tenen cura d’acollir els músics a casa seva.

  • Diumenge 23 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“Un de dos” (El Periódico)
“Espanya elegeix entre dos blocs” (La Vanguardia)
“Espanya vota amb vertígen” (El País)
“23-J antifeixista” (El Punt Avui)
“El xoc de les dues Espanyes” (Ara)

La transcendència de les eleccions generals que avui celebrem és històrica pel futur del país (el d’allà i el d’aquí) i, tanmateix per la democràcia. Les urnes –els electors– decidiran si preferim una reedició actualitzada de la coalició progressista PSOE-Sumar a partir de la qual acarar també el conflicte latent entre Catalunya i Espanya, o bé una renovació radical de l’Executiu conformat per una majoria de diputats del PP amb el  suport necessari d’un partit, Vox, que està obertament alineat, tant quant al discurs com a la pràctica política, amb la més radical ultradreta europea, la qual cosa comportaria una regressió en matèria de drets i d’avenços socials. Avui sí que Europa ens mira i a fe que ho fa amb una certa preocupació.

L’autor d’aquesta aquarel·la és en Carles Mota

  • Dilluns 24 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“Feijóo es queda curt i Sánchez té la clau” (El Periódico)
“Feijóo guanya, però el resultat deixa el govern central en l’aire” (La Vanguardia)
“Feijóo guanya per poc i Sánchez resisteix: el Govern en l’aire” (El País)
“No sumen” (El Punt Avui)
“Sánchez depèn de l’independentistes per governar” (Ara)

Déu-n’hi-do com queda el panorama després de la jornada electoral d’ahir, amb força interrogants que haurem de veure com es resolen. I això a partir, d’una banda, de la constatació que Feijóo, malgrat el PP hagi guanyat les eleccions, no serà el president del futur Govern. I no ho serà, fonamentalment, perquè els electors no ‘han comprat’ l’aliança que el manté lligat a Vox. De l’altra, que Sánchez salva, per enèsima vegada el match ball pel fet que tot i haver perdut per ben poc les eleccions, manté possibilitats de continuar al capdavant del Govern quatre anys més. Això sí, per continuar-hi haurà de pactar abans amb la majoria parlamentària que li va donar suport durant la darrera legislatura i, també, amb Carles Puigdemont, un personatge que de cop-i-volta recupera un paper que pot ser determinant a despit, paradoxalment, de la desfeta electoral que els independentistes han sofert. Clar, que si finalment no acaben quadrant els números de la política, el risc d’amar a noves eleccions pels volts de Nadal és latent.

  • Dimarts 25 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“Feijóo i Sánchez s’entossudeixen a intentar la investidura” (El Periódico)
“Sánchez i Puigdemont, disposats a dialogar per a la investidura” (La Vanguardia)
“El PNV tanca la porta a l’intent d’investidura de Feijóo” (El País)
“Sánchez el necessita, la fiscalia el vol caçar” (El Punt Avui)
“El poder judicial apunta a Puigdemont i complica el post 23-J” (Ara)
“Àmplia victòria del PSC a les generals” (Diari de Sabadell)

Escolto a Xavier Trias en una entrevista a la Rac 1. El noto seré i reflexiu. I a despit de les preguntes que se li fan, en cap cas manifesta animadversió vers l’alcalde. En política aquestes coses passen, diu. He de confessar que de tot el que ell ha dit i de l’anàlisi que de la situació política n’ha fet, coincideixo plenament amb ell en dues qüestions. D’una part, que també en política, les coses cal que es facin bé. De l’altra, que a partir del resultats que emanaran de les urnes diumenge, és hora de la política en tota la seva dimensió per evitar haver d’anar a unes noves eleccions generals que no seria mai la solució si més no perquè es donaria una segona oportunitat a la dreta i a la dreta extrema per aconseguir el Govern d’Espanya. Assistirem, estem assistint aquests dies, a declaracions i a posicionaments radicals que adverteixen de les dificultats que caldrà superar per investir Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol. No cal que ningú s’esquinci les vestidures. És normal que això passi en un context com l’actual. La política, massa que ho sabem, està sobrada de gestos grandiloqüents. Forma part del joc del diàleg, la negociació i el pacte. És la forma. El que de veritat importa, però, és el fons de la qüestió i la voluntat que ha de ser comuna de tota l’esquerra i dels partits nacionalistes d’evitar que Feijóo i Abascal disposin d’una segona oportunitat i de posar a fer a la dreta judicial i mediàtica.

  • Dimecres 26 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“Junts cita partits i entitats per posar preu a la investidura” (El Periódico)
“El PSOE avisa Junts que només negociarà en el marc constitucional” (La Vanguardia)
“Feijóo aparta el seu antisanchisme i demana ara al PSOE un pacte d’investidura” (El País)
“Immòbils” (El Punt Avui)
“ERC pacta a la Diputació de Barcelona amb el PSC i els Comuns” (Ara)

Formava part de la perversitat del guió. La victòria agra de Feijóo al capdavant del PP diumenge passat, lluny dels objectius que els populars s’havien proposat, ha obert la caixa dels trons quan hi ha qui ha començat a qüestionar la seva idoneïtat com a líder i candidat. Els barons dels partits no descansen mai, sempre disposats a llançar-se a la jugular del líder quan aquest mostra signes de debilitat. Deixeu-me que us digui que el mateix hauria passat amb els socialistes si, com les enquestes preveien, Sánchez no hagués assolit la derrota dolça que de les urnes va emanar. En aquest context no es pot descartar que en la hipòtesi d’una repetició d’eleccions, el PP decideixi canviar de líder i presentar com a candidata a la presidència del Govern a l’ínclita Isabel Díaz Ayuso que, des de fa temps, espera amb una certa delectança el seu torn. Si això passés, m’atreveixo a pronosticar que els populars cometrien un altre error de nivell: l’Ayuso té, certament, una ascendència i prestigi indiscutible a Madrid, però, a la resta d’Espanya, més aviat genera anticossos fonamentalment pel seu estil, però no només. Madrid no és Espanya! I el major problema que el PP té, continua essent que no sap què fer amb Catalunya ni amb el País Basc… Temps al temps…

En un altre ordre de coses, ERC assolia ahir a darrera hora un pacte amb el PSC i Comuns per entrar a formar part del govern de la Diputació de Barcelona, en el qual també participen dos diputats independents que s’havien presentat a les eleccions municipals amb Junts i que han desobeït les instruccions de partit… Qui sap si les coses, a Catalunya, després dels dos cicles electorals recentment celebrats comença a canviar alguna cosa…

  • Dijous 27 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“El PSOE veu factible el suport del bloc Junts-ERC” (El Periódico)
“Ayuso es descarta per liderar el PP i augurà que Sánchez governarà” (La Vanguardia)
“El PP enterra, només en 24 hores la seva oferta de pacte al PSOE” (El País)
“Junts i ERC s’examinen” (El Punt Avui)
“ERC i Junts s’insten a negociar conjuntament amb Pedro Sánchez” (Ara)
“Sabadell cap els 220.00 habitants” (Diari de Sabadell)

Ahir acomiadàvem a un altra persona estimada. Jordi Calvet i Puig va traspassar sobtadament quan es trobava al seu domicili de Palamós on des de la seva jubilació havia traslladat la seva residència. Al sortir del tanatori, de retorn a casa, el meu pensament i la meva reflexió s’adreça cap a les persones de la meva generació que en el decurs dels darrers mesos ens han deixat; persones amb les quals jo havia compartit moments i projectes. Amb algunes, d’una manera intensa. Amb d’altres, potser no tant. Però sigui en un cas o en l’altre, es tracta de persones a les quals trobaré a faltar. La vida continua, envoltat, però, d’una orfandat quant a referents, que cada dia se’m fa més feixuga…

  • Divendres 28 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“La majoria d’espanyols es connecten a la feina per vacances” (El Periódico)
“El clima extrem bat rècords i porta el planeta a un ‘territori desconegut’” (La Vanguardia)
“Espanya supera els 21 milions de treballadors per primera vegada” (El País)
“Els tipus, al 4,25%” (El Punt Avui)
“Dotze furts cada hora a Barcelona” (Ara)

Una de les qüestions a les quals el PP ha de fer front a Catalunya si és que vol governar, és que malgrat que un dels seus mantres és que Catalunya i Euskadi formen part d’Espanya, és incapaç de sintonitzar amb la ciutadania d’ambdues realitats nacionals pel fet que no sap o no vol entendre les pulsions i els sentiments que nien en la ciutadania d’ambdues comunitats. I aquesta és la clau de volta per la qual el PP no obté mai uns resultats mínimament acceptables tant a Catalunya com a Euskadi. Si partim dels resultats que en les darreres eleccions emanaren de les urnes, observarem dels 48 diputats que Catalunya va elegir diumenge 40 són contraris a la dreta espanyola, la qual cosa posa de relleu que el problema del PP a Catalunya no és tant l’independentisme –que també– sinó el rebuig que els seus missatges troben a casa nostra. Comptat i debatut; mentre el PP no canviï d’actitud envers Catalunya i Euskadi, els serà difícil aconseguir vots i suports suficients que els permeti governar Espanya i que quan els aconsegueixen i com ha quedat demostrat sempre que han governat, tindran en contra a aquestes dues comunitats sobretot per la incapacitat dels populars d’entendre que Catalunya i Euskadi no funcionen com ho fan altres comunitats espanyoles.

  • Dissabte 29 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“El vot exterior dóna un diputat al PP i exigeix un ‘sí’ de Junts a Sánchez” (El Periódico)
“La fabricació de plàstic d’un sol ús cau per la pressió social, legal i fiscal” (La Vanguardia)
“El PP s’apunta l’escó qe complica investir a Sánchez” (El País)
“La banca s’infla” (El Punt Avui)
“El PSOE dona per perdut un escó i S´nachez necessitarà el sí de Junts” (Ara)
“Comerç que fa comunitat” (Diari de Sabadell)

“Acosteu-vos, bona gent
vingueu d’on vingueu,
vosaltres que us adoneu
de l’aigua que va pujant.
Sabeu ben bé que aviat
us podeu ofegar
si creieu que val la pena
a vida, i us voleu salvar
apreneu a nadar aviat
o us ofegareu,
perquè els temps estan canviant.

Quan les paraules
no diuen res,
quan són promeses
que s’endú el vent,
quan l’aire costa respirar,
hi ha cadenes per deslligar,
hem de trencar-les
per poder-ne escapar.
hem de trencar-les
per poder veure-hi més clar,
perquè els temps estan canviant.”

Són versos sobradament coneguts que formen part de la cançó que Bob Dylan va escriure i musicar el 1964 i que ben ràpidament s’incorporaren a la banda sonora dels moviments contraculturals dels anys seixanta del segle passat. Uns versos que ara, prop de 60 anys després, se’ns demostren profètics en tots els ordres i sentits. Hi pensava aquest matí mentre caminava, quan m’han vingut al cap tres imatges sense que, almenys en aparença, tinguin cap element d’unió. D’una banda, l’advertiment que des de l’ONU se’ns feia fa només uns dies, en el sentit que en el context del canvi climàtic, ja hem superat la fase d’escalfament del planeta i pel nostre comportament irresponsable hem entrat en la fase d’ebullició. De l’altra, els moviments migratoris als quals estem assistint que són  provocats fonamentalment per la misèria i per la persecució de tota mena que pateixen en els seus països d’origen persones que per aquestes mateixes raons es veuen empeses a marxar-ne amb l’esperança, absolutament incerta, d’assolir una vida digna que cada dia que passa és per una majoria creixent, més utòpica. I finalment, que en el temps coincideixin el tancament a Sabadell de diversos comerços històrics, amb dos dels quals hi tinc una estreta relació familiar: la Llar del Llibre del Passeig, que comanda l’Àngels Fàbregues i la botiga d’electrodomèstics dels Brunet a la Rambla. Els temps, certament estan canviant, en tots els ordres i sentits… I no, necessàriament, a fi de bé!

  • Diumenge 30 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“La Terra pateix la pèrdus de biodiversitat” (El Periódico)
“Els empresaris catalans aposten pel pacte de Sánchez i Junts” (La Vanguardia)
“PSOE i Sumar busquen una pista d’aterratge per Junts” (El País)
“Joves ultracatòlics, a l’alça” (El Punt Avui)
“El dilema de Puigdemont” (Ara)

Una vegada hem conegut el resultat de l’escrutini final que ha emanat de les eleccions d’ara fa una setmana, ja tenim culebrot per alimentar noticiaris de tot el mes d’agost amb els rumors, fakes i d’altres diatribes que abundaran en l’espera, que el dia 7, es constitueixin les cambres espanyoles i comencem a tenir els primers indicis certs de cap a on poden anar les coses. Serà després que Feijóo haurà de decidir si presenta la seva candidatura per ser investit president a despit de comptar, de moment, només amb el suport insuficient de Vox. D’allò que no hi ha cap dubte és que l’escenari polític és complex. També per Sánchez que té la seva hipotètica investidura en mans de Junts. En aquest context, fàcil és pronosticar el risc alt d’anar a noves eleccions com va passar el 2016 i el 2019.

  • Dilluns 31 de juliol de 2023

Els titulars de la jornada:
“La voluntat de buscar solucions per Catalunya uneix el PSC i Junts” (Lluïsa Moret) (El Periódico)
“Feijóo i Sánchez mantenen el pols per la investidura” (La Vanguardia)
“El PNB demana un pacte territorial per a la investidura” (El País)
“Oasi antifeixista” (El Punt Avui)
“Els embassaments tornen a caure a nivells mínims” (Ara)

El mes acaba amb un intercanvi epistolar entre Feijóo i Sánchez. A banda de la curiositat que comporta que en temps de comunicacions immediates Feijóo opti per una carta per contactar amb Sánchez i que aquest opti per respondre la lletra rebuda en ben poques hores i pel mateix mitjà, l’evidència de l’escassa relació i comunicació que mantenen els líders dels dos principals partits de l’Estat, així com la tendència malaltissa de Feijóo de pontificar a favor d’allò que ell i els seus fa temps que no compleixen. Les normes i preceptes –sembla que Feijóo digui– són adients si a mi em beneficien, però no són acceptables quan no em van a favor.