Resta poc més d’un mes perquè els ciutadans i ciutadanes siguem cridats altra volta per comparèixer davant les urnes i dipositar el nostre vot. En aquesta ocasió –el proper diumenge 27 de maig– ens tocarà elegir a les persones que, des dels ajuntaments, ens hauran de governar els propers quatre anys. El repte d’aquesta nova convocatòria electoral serà el d’aconseguir una bona afluència d’electores i d’electors a les urnes. Un repte que, sigui dit de passada, no sembla sigui fàcil d’assolir si tenim en compte la tendència que darrerament es ve observant quan als nivells de participació ciutadana en les últimes consultes electorals realitzades. I és que ens ho mirem des d’on vulguem, haurem de convenir que quelcom deu estar passant amb el nostre sistema electoral que no acaba de rutllar prou finament i que no aconsegueix uns nivells de participació semblants, com a mínim, als assolits fa només uns anys.

No tots els mals de la baixa participació són, que també, només atribuïbles al desencantament de la ciutadania envers la política arran l’excessiu soroll que l’envolta. I si a la ciutadania li costa apropar-se a les urnes, possiblement quelcom hi tingui a veure també el fet que les persones que formen part de les llistes electorals no siguin suficientment conegudes pel conjunt de l’electorat. D’aquesta manera, a banda de les possibles simpaties o afinitats polítiques que cadascú pugui tenir envers una o altre opció política, el desconeixement de les persones que conformen la llista dels “seus”, juntament amb altres factors, acaba tenint un efecte desmobilitzador. M’explicaré. Una cosa és, en les llistes electorals, la marca que dóna un partit o coalició a una llista electoral; l’altra, ben diferent, és la relació de persones que formen part de cadascuna de les llistes electorals, la seva trajectòria personal i política. Unes llistes, que cal dir-ho sense embuts, massa sovint són confeccionades lluny dels interessos de la ciutadania o, el què és el mateix, sense que es tinguin en compte de manera suficient aquests interessos. En unes altres paraules: els partits i les coalicions polítiques elaboren les seves llistes pensant més en interessos interns de partit que no pas en trobar les persones que més poden connectar amb sectors de ciutadanes i ciutadans concrets. I quan això passa, no ens ha de sorprendre que també, massa sovint, els components de les llistes de cadascun dels partits i coalicions estiguin més preocupats per agradar al partit que no pas per acostar-se als neguits i preocupacions dels seus hipotètics electors i electores. D’aquesta manera, com apuntava abans, la ciutadania s’acaba sentint escassament vinculada i motivada per les persones que formen part de les llistes electorals. És evident, doncs, que quelcom haurem de fer si volem acostar la política a la ciutadania i coresponsabilitzar-la en la gestió de la cosa pública; si volem trencar l’actual dinàmica de creixent distanciament entre polítics i ciutadania. I això és especial necessari pel què fa a l’àmbit municipal que al cap i a la fi és la instància de govern i de gestió més propera a les ciutadanes i als ciutadans.

Ningú no pot negar que són els aparells dels partits els que n’asseguren el seu normal funcionament. Però amb la mateixa fermesa cal afegir immediatament que són també els aparells dels partits els que en massa ocasions s’imposen a qualsevol moviment intern que busqui innovar a l’hora de confeccionar unes llistes electorals. Va ser l’expresident del govern i exsecretari general del PSOE Felipe González, qui va dir i escriure que calia trobar fórmules imaginatives per tal que els simpatitzants dels partits participessin en el procés d’elaboració de les llistes electorals de la seva opció. Altres polítics s’han pronunciat en un sentit similar. Però, a l’hora de la veritat, les paraules queden només en paraules. I serà així com, l’endemà de les eleccions municipals del proper 27 de maig, segurament ens haurem de lamentar altra volta de la baixa participació ciutadana en les eleccions municipals.

Publicat a Diari de Sabadell, el 12 d’abril de 2007